Estiu

Les aules comencen a perdre vida. Van deixant el protagonisme a l’inerme mobiliari escolar. Quiet. En repòs. Els estudiants encara aneu amunt i avall. Angoixats uns per aquesta calor, massa forta per examinar-se de la “sele”. Inquiets altres, pendents d’uns resultats que molt sovint són temuts per massa sabuts. Època de recollida. Joia de molts pel curs que ja s’acaba. Algun desencís per càlculs errats. Per a la majoria de vosaltres, es tanca una etapa. Molts deixeu l’institut després de passar-hi força anys. D’altres hi heu tingut un pas fugisser. Els que menys, continuareu encara el proper curs.

Encetem ara unes setmanes on conviurà l’oci, l’estudi (més aviat poc) i el treball. Pendents uns de l’estada a l’empresa, altres de la formació en centres de treball, uns quants d’alguna feina d’estiu que us doni una mica d’experiència i alguns dinerons per ajudar a passar l’hivern. Encara n’hi haurà que de tant en tant pensaran en aquell examen que caldrà fer els primers dies de setembre, quan semblarà que el sol s’apagui i tot torni a començar. I també hi haurà qui, viurà l’estiu lliure de qualsevol preocupació i compromís.

Setmanes de barreja. La sorra de la platja. La festa i la xerinola. La muntanya. El mar, els rius. L’avorriment a casa. Les tardes llargues. Les nits curtes. Viatges. Visites. Amics. Família. Coneixences. Noves relacions. Velles decepcions. Enyorança. Whatsapp febril. Temps d’oblit. Piscina. Facebook a tothora. Novetats.

Quan arriba aquest punt, m’agrada acomiadar-me de tots i totes, de cadascú personalment, després d’haver compartit part de l’any a les aules. Sabent que l’estiu és una època on s’acostuma a disposar de més temps per fer allò que volem. Pensant que, potser encara hi ha algú, a qui li agrada llegir. M’agrada acabar el curs recomanant un parell de lectures. Fa uns anys que són les mateixes. Em semblen molt interessants per a tothom, especialment per a persones joves. No patiu que no són llibres d’economia, ni de màrqueting. Són llibres que tenen a veure amb la vida. Són molt coneguts i els trobareu fàcilment. A més són curts. El primer és una història de ratolins i es diu “Qui s’ha endut el meu formatge?”. El segon va de peixateres i es diu “Fish”.

Bé, ara sí! Aquest blog també entrarà en una etapa de reflexió. Renovació? Pot ser. Canvi d’enfocament? És possible. Tancament? No ho crec, però… El blog també necessita viure el seu estiu. Us desitjo a totes i a tots un estiu bo i profitós. Sort en el que feu en el futur, sigui el que sigui. Amb alguns possiblement ens veurem el proper curs. Els que feu camí cap a la Universitat, cap al món del treball o cap a qualsevol altre indret, sabeu que a l’Institut m’hi trobareu si ho necessiteu. A reveure a tots plegats! BON ESTIU!