Distribució

Etiquetes RFID

Posted on Updated on

RFID_2Avui mateix, parlant a classe, ha sortit el tema de les etiquetes RFID. He copsat sense esforç que hi havia un desconeixement d’aquesta tecnologia per part de l’alumnat. És comprensible. De fet són a l’Institut per aprendre. Per això he pensat que, essent aquest un tema que interessa a qualsevol estudiant que vulgui apropar-se al món de l’empresa, en un sentit ampli; valia la pena dedicar-hi un breu article que pugui ajudar a conèixer una mica aquesta tecnologia.

Què són les etiquetes RFID?

L’abreviatura RFID correspon a les inicials de “Radio Frequency IDentification” , és a dir, clar i català: identificació per radiofreqüència. Aquesta tecnologia s’utilitza per identificar un element, seguir una ruta de moviment i calcular distàncies, gràcies a una etiqueta especial que emet ones de ràdio. Aquesta etiqueta s’adhereix o es troba incorporada a l’objecte. La tecnologia RFID permet la lectura d’etiquetes fins i tot quan no es troben en una línia visual directa i a més pot penetrar fines capes de materials com pintura, neu, …

L’etiqueta de radiofreqüència està formada per un xip connectat a una antena, un dispositiu el llegeix capturant i transmetent la informació. Existeixen tres categories d’etiqueta RFID:

  • De només lectura, que no poden modificar-se
  • D’una sola escriptura, que permet moltes lectures.
  • De lectura, regravables

Les etiquetes RFID s’agrupen però, en dues famílies principals:

  • Etiquetes actives, que estan connectades a fonts d’energia interna (pila, bateria, …). Les etiquetes actives milloren la portabilitat, però tenen un alt cost i una durada restringida.
  • Etiquetes passives, que utilitzen energia que es crea a una distància curta a través del senyal de ràdio del transmissor. Aquestes etiquetes són més econòmiques i, generalment, més petites, amb una durada pràcticament il·limitada. En la seva vesant negativa cal assenyalar que requereixen una important quantitat d’energia específica per part del lector per a poder funcionar.

RFID

Les utilitats que podem trobar a les etiquetes RFID són moltes i variades. N’esmentaré algunes a continuació, per la seva rellevància i/o aplicació directe al món empresarial:

  • Identificació de persones. Poden ser d’utilitat en l’organització d’esdeveniments, congressos, fires, etc… agilitzant molt la recepció de participants. També poden utilitzar-se per al control de presència de treballadors i/o persones que es troben a l’interior de l’edifici. És evident que fora de l’àmbit empresarial també s’hi poden trobar aplicacions per a la identificació de persones i fins i tot d’animals.
  • Gestió de magatzems. Amb aquesta tecnologia el control d’inventaris, el seguiment dels nivells d’existències i la identificació dels productes s’agilitza enormement, evitant costos innecessaris, ruptures d’estoc i afavorint l’eficiència en la gestió logística.
  • En el comerç detallista. Per a tot el sector de la distribució detallista és interessant l’aplicació de la tecnologia RFID pel que suposa de millora en la gestió dels estocs. En especial resulta interessant per a les grans superfícies de distribució de productes de gran consum, on el volum de referències i de productes és molt gran. D’altra banda l’etiqueta RFID evita la tediosa feina de buidar el carro de la compra abans de passar per caixa, llegir article per article en el lector òptic, per després tornar a col·locar els productes al carro. Aquest avantatge es mostra d’una manera molt gràfica i entenedora, en la infografia que fa un temps va publicar Eroski Consumer. També en el cas del comerç detallista, les etiquetes RFID poden ser unes bones aliades per evitar la famosa “pèrdua desconeguda” que en major o menor grau es produeix a tots els establiments comercials.

És evident que una tecnologia com aquesta pot tenir aplicacions a molts diferents camps, en tots els àmbits de l’activitat humana. Si afegim a la rapidesa i agilitat de lectura de la informació continguda a les etiquetes, el potencial  que les dades poden ser enviades per Internet a qualsevol lloc del món, podem fàcilment deduir que la seva aplicació, en un mercat global com l’actual, pot suposar enormes avantatges per a les empreses. Potser també, inconvenients per als consumidors? Qui sap!

És també interessant el vídeo que us deixo a continuació “Tendencias: RFID”, per si algú en vol saber més coses.

Anuncis

I tu, ets un “showroomer”?

Posted on Updated on

bossaEl “showrooming” és una nova manera de comprar que consisteix en mirar, tocar, provar, preguntar i obtenir el màxim d’informació sobre un producte en una botiga, per després acabar comprant-lo per Internet. És a dir, d’una banda necessitem tenir contacte físic amb el producte i molt sovint, poder preguntar i obtenir les explicacions del venedor (si és especialitzat millor) i després anar a la xarxa buscant el millor preu, aquell que ens resulta més econòmic. A vegades, a més de la finalitat d’estalvi, també es busca la facilitat de no haver de transportar el producte nosaltres mateixos fins a casa.

La proliferació dels smatphones i el desenvolupament de grans plataformes de comerç electrònic han fet possible que aquest fenomen s’estengui. També l’existència d’aplicacions que fan molt fàcil la comparació de preus i la possibilitat de guardar llistes de compra, a vegades simplement amb la captura del codi de barres, encara afavoreixen més el “showrooming”. És un hàbit que segons els darrers  estudis origina gairebé el 50% de les compres online. Si a més, tenim en compte que Espanya és l’estat europeu amb major percentatge de smartphones en relació al total de telèfons mòbils, és de preveure que el creixement d’aquest hàbit està pràcticament assegurat.

Aquesta mateixa setmana, IBM ha presentat a Madrid l’estudi anomenat “De las transacciones a las relaciones. Conectando con el consumidor transicional“, realitzat a partir d’una enquesta a 26.000 consumidors d’arreu del món, dels que 1.600 eren espanyols. Tot i que sembla un fenomen incipient, que de moment afecta només un 6% de totes les compres minoristes, té un gran impacte sigui a la botiga física com a la venda online. Pel que fa a la botiga física, fa perdre temps al personal de l’establiment que després acaba no tancant la venda. En relació a la venda online, es posa de manifest que el “showroomer” a vegades acaba comprant a la competència.

El perfil del “showroomer” és majoritàriament el d’un home jove (entre 18 i 34 anys), amb poder adquisitiu mitjà – alt i, tot i ser un fenomen global, té major incidència als països asiàtics, especialment a Xina on representa un 24% de les compres totals. Són consumidors que la seva intenció inicial no sempre és la d’enganyar a la botiga. Un 25 % dels enquestats declara que inicialment tenia la intenció de comprar a l’establiment. Un 33% compra els productes des de la mateixa botiga a través del seu dispositiu mòbil. Això li permet comparar preus en temps real i, a vegades, fins i tot negociar-los. Són consumidors que utilitzen totes les eines possibles per aconseguir un producte al millor preu. Són molt influents ja que es mostren molt actius a les xarxes socials, on sovint escriuen comentaris positius referits al distribuïdor online. Els “showroomers” compren majoritàriament en comerços multicanal, o sigui, que tenen botiga física i online, més que no pas en els que només venen per Internet. Això no significa que acabin comprant el producte a la botiga online de l’establiment que visiten sinó, com he dittablets anteriorment, a vegades ho fan a la competència.

Què pot fer l’establiment distribuïdor per fer front al “showrooming”? Sense ànim de ser exhaustiu, ni molt menys, ofereixo a continuació algunes possibilitats a considerar:

  • Millorar l’experiència de compra. Ja que aquest és un dels valors afegits més important que pot oferir el comerç tradicional, si el procés de compra és còmode i divertit, augmentarà la bona percepció per part del consumidor i disminuirà la seva sensibilitat al preu.
  • Integrar els entorns offline i online. L’establiment físic hauria de mirar d’integrar els dos entorns aprofitant el millor de cadascun. Una bona opció podria ser dissenyar una aplicaicó que serveixi de suport a la venda offline i on també es pugui fer la compra online.
  • Afegir valor a la compra, oferint demostracions, cursos o proves d’alguns productes. També es poden oferir beneficis a aquells consumidors que pertanyin a un club d’usuaris. En aquest sentit està molt ben valorat el fet d’augmentar la garantia i/o admetre les devolucions de forma àgil i fàcil.
  • Cupons personalitzats. La botiga podria oferir cupons personalitzats als clients que visiten l’establiment i no compren, per tal que es plantegin realitzar la compra amb descompte a través de la pàgina web.
  • No oblidar-se d’allò més bàsic. Bona atenció al client, professionalitat, neteja, … Sense això … la resta serà molt difícil.

I doncs, sou “showroomers”?

Gran o petit

Posted on Updated on

BOTIGAEl diumenge passat (17/11/2013), al diari La Vanguardia, van aparèixer dos articles que em van cridar l’atenció. El primer s’anomena “Els túnels d’Arteixo” de la periodista Aintzane Gastesi i parla de les claus de l’èxit d’Inditex des de la seu a Galícia. És molt interessant des de tots els punts de vista. Tant per a aquells que feu Economia de l’empresa, com per als que estudieu Logística, Marxandatge o també Màrqueting.

El segon article, que es trobava a la pàgina següent del diari, porta per títol “La moda no té edat”, de la periodista Mar Galtés i explica la història de la Felicitas Garcés, fundadora de la cadena de botigues Felgar. Us recomano la lectura dels dos articles.

Especialment en el segon d’ells, es posa de relleu un tema que ha sortit a classe més d’un cop i que a mi personalment em sembla força interessant. El peix gros sempre es menja al petit? Les botigues petites, aquelles de tota la vida, el que jo en dic “la botiga de la senyora Maria”, no tenen res a fer enfront de les grans superfícies comercials? És veritat que, en els temps que corren, el preu és un element fonamental a l’hora de competir. Però, és l’únic element? Les botigues petites no poden fer res per ser competitives? Només OLYMPUS DIGITAL CAMERApoden plegar-se de braços, lamentar-se i plorar? Es que no tenen, també elles, poderoses armes per competir? Quines?

Mireu, quan parlem d’aquest tema, sempre em ve al cap un episodi d’allò que quan jo era petit n’hi deien “història sagrada”. Allà s’hi relata un fet, que després s’ha fet també popular. David contra Goliat. Un nano escarransit, contra un gegant. Més d’un cop he sentit apel·lar a aquest episodi, però massa sovint s’oblida qui va ser el vencedor. No va ser pas en Goliat, el gegant, sinó l’espavilat David que d’un cop de pedra al front el va tombar.

Què en penseu? Com ho veieu vosaltres? Micròfon obert …

Horaris comercials

Posted on Updated on

El Govern de la Comunitat Autònoma de Madrid ha aprovat una nova llei de dinamització del comerç. A partir del 14 de juliol els establiments comercial d’aquella Comunitat podran obrir les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any (suposo que quan és any de traspàs, 366). Això suposa una liberalització total dels horaris comercials. Alguns es posaran les mans al cap, però … les botigues “online”, no estan sempre obertes? La polèmica entre dinamització del sector i drets laborals està servida. Les picabaralles per la defensa del petit comerç també. Per dinamitzar un mercat, és bo protegir? La reflexió és oberta.

Podeu llegir la informació a la revista especialitzada D/A Retail, a l’article: “Madrid, abierto 24 hores, 365 días”

La mort del “retail”?

Posted on

 

Vaja! Ara que ja havíem après qué és això del “Retail”, ara ens diuen que mor. Bé … en realitat mor per renàixer. Llegiu l’interessant article de la Catherina Barba, directora general de Digital Commerce Factory, del dia 23 d’abril de 2012 a la revista especialitzada D/A Retail.