Iniciativa emprenedora
Societat cooperativa
Empresari individual (altrament dit “autònom”), societats comanditàries, civils, anònimes, limitades, … Tot un garbuix de formes jurídiques per triar i remenar. Lleis i normes. Avorrit, francament. Gairebé sempre al final, com si fos la ventafocs del conte, apareix una forma jurídica diferent de totes les que podem triar: la cooperativa. Sempre que he hagut d’explicar què és una cooperativa, la gent ha acabat entenent que era una mena d’ONG. No és això, companys, no és això.
De fet, una cooperativa és una empresa com qualsevol altra. No és pas una obra de caritat, ni una organització solidària. És una empresa que tracta de ser competitiva en el seu àmbit per tal d’obtenir excedents que li permetin assolir els seus objectius socials. Tot i així, té unes característiques especials que la fan diferent, posem per cas, de les societats anònimes. No és aquí el lloc ni el moment per exposar les característiques d’una societat cooperativa. Seria massa avorrit! Deixeu-me però que destaqui un element que les diferencia de la resta de societats mercantils. Mentre en aquestes, cada acció o participació d’un soci, representa una opció de vot; a les cooperatives, cada persona és un vot. Això significa que la gestió de les cooperatives té un caire molt més democràtic i molt menys capitalista. Dit amb altres paraules, a les cooperatives compte més la persona que el capital.
Aquest caire més personalista de les cooperatives, explica el fet que són empreses amb “ànima”, amb un esperit que les impulsa. Ni més ni menys que l’esperit cooperatiu. Per això, trobo que haurien de ser les empreses de moda. No és cap secret dir que estem caminant vers la societat de la col·laboració. Ja al 2012, l’expert en innovació, Alfons Cornellà, va escriure un llibre anomenat “La solución empieza por CO. Hacia la sociedad y la economia de la colaboración”. Avui en dia es parla d’economia col·laborativa, de consum col·laboratiu, de “coworking”, … Gairebé es podria dir que el món serà col·laboratiu, o no serà. D’una manera o altra, la cooperativa encarna aquest esperit d’actuar en l’àmbit econòmic des de la cooperació, des de la col·laboració, més que no pas des de la competició.
Els valors que l’Aliança Cooperativa Internacional va proclamar al 1995 respecte les cooperatives, són: “autoajuda, honestedat, autoresponsabilitat, equitat, igualtat, responsabilitat social, solidaritat i transparència”. És evident doncs, que les cooperatives – a diferència d’altres societats mercantils – no són màquines de generar dividends per enriquir els socis. Per davant d’això, les cooperatives posen el benestar dels seus associats, resolent les seves necessitats concretes, per les que s’han associat. A més, tenen també un vessant formatiu lloable, ja que part dels seus recursos es destinen a difondre aquest esperit de cooperació entre els seus socis i també a més llarg abast. D’altra banda la seva actuació i gestió ha d’estar sotmesa a aquells valors que s’han esmentat abans.
La seva pròpia naturalesa, porta les cooperatives a associar-se i a col·laborar amb entitats públiques i privades. Una bona mostra d’això és la iniciativa ARACOOP, liderada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i la Confederació i Federacions de Cooperatives. Una eina interessant que tracta de posar en valor l’economia social i cooperativa. El cooperativisme, tot i tenir arrels molt profundes a Catalunya, és un gran desconegut que pot prendre protagonisme en aquest segle XXI.
By Francesc Brunés – @empresamq
Què és una empresa?
Au va! A aquestes alçades, preguntar què és una empresa sembla gairebé un insult a la intel·ligència. Vols que t’ho digui? Una empresa és la unitat econòmica de producció … Para, para! Ja m’he llegit el manual. Fa molts anys que jugo als escacs amb l’economia. Me’n conec moltes de teories, se m’acumulen els conceptes al disc dur, però …
Mira, l’altre dia, una persona que assistia a una conferència, va i em pregunta: “Però, en realitat, què és una empresa?” Ai las! Preguntar això a tot un professor d’economia d’empresa. Tot just començada la resposta, m’aturo. De sobte, se m’acut la meva resposta preferida. Encara no l’has endevinat? Doncs sí, la de sempre. Li responc: “Doncs, depèn”. I, a continuació, tracto de raonar el meu etern “depèn”.
A rel d’aquesta anècdota, com ja és habitual en mi, hi he donat algunes voltes a això de què és realment una empresa. He pensat que per primer cop, podria donar una definició formada únicament i exclusivament per preguntes. Agosarat, oi? Home! això ja no serà una definició. Potser no, si ens guiem per l’ortodòxia pura. Com que no en sóc gaire d’ortodox, ho provo de totes maneres.
Hi ha però, un requisit previ per llegir aquesta “definició – pregunta”. Com que ha de servir per a que cadascú es construeixi la seva pròpia idea d’empresa; cadascuna de les preguntes, no es poden respondre amb un “sí” o un “no”. Totes exigeixen un “Sí, però…”, o si voleu un “No, però…”. Raonar, matisar aquests “peròs” és el secret de l’èxit. Ja sé que ara està més de moda passar per sobre les coses el més ràpidament possible. Posats a anar contra corrent, jo demano calma, reflexió, aprofundiment i construcció pausada. Quant més ferm sigui el fonament, més reeixida serà la construcció que farem de la nostra pròpia definició.
Allà va!
DEFINICIÓ – PREGUNTA: Què és una empresa?
- És una màquina per fer diners?
- És un servei a la societat?
- És el somni d’una persona fet realitat?
- És una comunitat de persones?
- És un projecte de vida?
- És una cosa només de rics?
- Pot tenir una funció social?
- Ha de respectar sempre les lleis?
- Pot enganyar per vendre més?
- Fins a quin punt ha de respectar el seu entorn?
Deu preguntes que esperen resposta. Unes respostes reflexives que poden servir per fer-nos la nostra pròpia definició d’empresa a la carta. Cadascú la seva. Tothom diferent. Potser, per a cadascú, una empresa és una cosa diversa? Ja ho sabeu, si feu l’experiment i en traieu l’aigua clara, podeu compartir els vostres resultats en aquest mateix espai.
By Francesc Brunés – @empresamq
Dinamització comercial
Un estudiant de formació professional de la família de comerç i màrqueting, sovint imagina el seu futur treballant en una empresa concreta. Pot ser del sector comercial, com també en el sector industrial o de serveis, dins del departament comercial o de màrqueting. Òbviament hi ha altres opcions laborals per a persones coneixedores de les tècniques comercials i de màrqueting. Avui vull referir-me a una sortida professional en la que no és freqüent pensar-hi.
Hores d’ara ningú dubte de la importància estratègica del sector comercial per a l’economia d’una població, d’una ciutat, d’un barri i, fins i tot, d’un país. Tal com està el panorama però, les coses no són fàcils. Sovint salta als titulars dels mitjans de comunicació, el tema dels horaris comercials. En el terreny de joc hi ha sempre la tensió entre el model de grans superfícies comercials i aquells de l’especialització, el comerç més tradicional i de proximitat. Sigui com sigui, és evident que el comerç necessita dinamització. I, és clar, per poder dinamitzar una cosa, calen dinamitzadors.
El fet que l’activitat comercial es desenvolupi cada cop més en un entorn molt competitiu, planteja la necessitat de dotar al sector d’instruments de gestió i racionalització que contribueixin a millorar la seva posició competitiva. Tanmateix cal estructures i persones que ajudin a dinamitzar el sector. En aquest àmbit les iniciatives públiques i privades es troben i el treball conjunt d’ajuntaments, consells comarcals i la pròpia Generalitat de Catalunya, juntament amb associacions empresarials i associacions de comerciants, han donat vida a un seguit d’iniciatives, tan interessants com efectives, alhora que lloables.
Han sorgit a multitud de poblacions els anomenats plans de dinamització comercial, concebuts com una eina de suport al comerç urbà, amb l’objectiu d’afavorir la millora i desenvolupament competitiu de l’activitat comercial. En aquests plans, s’avalua quins són els potencials que té una zona comercial i es dissenyen serveis i productes que li donin valor afegit. També es fa una valoració dels problemes i deficiències que hi ha, amb l’objectiu de trobar-hi solucions conjuntament. Podríem dir que es tracta de treballar per reforçar els punts forts i resoldre el punts febles, per tal de fer, de l’eix comercial una estructura que sigui competitiva en el seu conjunt.
S’actua en diferents àmbits, entre els que es poden esmentar:
- Àmbit de difusió i comunicació de l’oferta comercial. On per exemple s’ajuda a crear una imatge corporativa comuna
a la zona i a editar materials de promoció de l’eix comercial. - Àmbit de la promoció del comerç, des del que es proposen actuacions d’animació al carrer, ambientació de Nadal, concursos d’aparadors, diades de botiga al carrer, …
- Àmbit de fidelització del client, promovent sorteigs, obsequis, vals de descompte, targetes d’aparcament, …
- Àmbit del foment de l’associacionisme comercial, per tal d’afavorir que els comerços presents en una zona determinada s’agrupin de forma associativa, afavorint així les sinergies i les dinàmiques de promoció conjunta de la zona.
- Àmbit dels projectes d’urbanisme comercial, treballant per adaptar i millorar el carrer o zona comercial per a usos comercials: eixamplament de voreres, millora de l’enllumenat i mobiliari urbà, zones càrrega i descàrrega
És una àrea de treball d’allò més interessant. La confluència de la iniciativa pública i privada, la convivència de diversos establiments sovint considerats entre ells com a competidors, a vegades enfrontats. Treballar per aconseguir una cooperació entre les parts que doni com a resultats una millora de l’activitat en benefici de tothom, pot resultar un repte professional prou motivador i engrescador i, al mateix temps, diferent.
Què és el coworking?
Avui he tingut l’agradable sorpresa de veure un bon amic meu i la seva família a les pàgines d’un diari de tanta tirada com La Vanguardia. Òbviament hi sortien per un fet molt positiu. El titular de la notícia diu: “Moda22, primer co-working y acelerador de empresas de moda en España”. El meu amic dirigeix el negoci familiar de la família Roset dedicat al món de la moda de dona. Com totes les empreses relacionades amb el sector tèxtil, en 40 anys les han vist de tots colors. Però … Ai! la innovació, la iniciativa, la capacitat emprenedora, … Cal re-inventar-se, diuen. Situats al barri 22@ de Barcelona, han endegat del bracet de les seves filles – la tercera generació de la família – aquesta interessant iniciativa empresarial. La seva experiència, els seus coneixements, els seus espais, … tot aquest bagatge professional i emprenedor que tenen, es posa a disposició de joves estudiants i de novells en el sector, a preus “low-cost“. Sota la marca Moda22 ofereixen serveis de coworking que permetin al disseny d’autor que tot just comença i no sap ben bé com posar-s’hi, a començar i afavorir la seva acceleració per poder emprendre el vol empresarialment parlant, és clar.
Però, què és el coworking?
Els espais de coworking són oficines en les que professionals autònoms, teletreballadors i empresaris coincideixen per treballar. Els gestors de l’espai intenten connectar i crear oportunitats professionals i personals entre i per als seus membres. Majoritàriament es tracta de professionals que no necessiten gaire més que un portàtil, un smartphone i una bona connexió a Internet per poder realitzar el seu treball: programadors, dissenyadors, gestors de comunitats online, periodistes, comercials, consultors, …
La gran diferència d’aquest espai singular en relació als centres de negoci i les clàssiques oficines compartides és la figura del gestor. La persona que treballa a temps complert per a que els membres es coneguin millor i per generar el clima de confiança i les dinàmiques de col·laboració que han de permetre accelerar les oportunitats de treball.
Treballar en un espai de coworking, és com treballar en una empresa, però en lloc de tenir companys de diferents departaments, estàs rodejat de professionals amb diferents capacitats, interessos i xarxes de contactes. Són com companys de feina, però que en lloc de pertànyer a un altre departament, són d’una altra empresa. En un espai de coworking ningú està obligat a compartir, cadascú treballa en el seu projecte, però no estàs sol. Es comparteix allò que es vol i amb qui es vol.
Podeu pensar que seria més barat i millor treballar des de casa, però a casa perdem l’oportunitat d’estar amb altres professionals amb qui treballar, que ens facin ser més productius i ens ajudin a focalitzar el nostre projecte. A casa és molt més difícil separar la vida professional de la personal, amb tots els inconvenients que això comporta. En els espais de coworking hi trobem un entorn d’intercanvi i col·laboració en el que fàcilment podem trobar algú disposat a resoldre’ns un dubte, amb qui llançar un nou projecte, invertir en un negoci, …
Avantatges
- Flexibilitat. Els espais de coworking ofereixen diferents plans en funció de les hores que necessitis i generalment no exigeixen contractes llargs.
- Espai propi. Proporcionen un espai professional de treball que motiva, ajuda a ser més productiu. Disposen de sales de reunions per a
rebre clients i fer presentacions. - Sense interferències. En aquests espais és més fàcil aconseguir una rutina de treball professional que a casa.
- Més relacions. Els gestors dels espais coworking treballen activament per crear relacions entre els coworkers i els contactes externs i així descobrir noves oportunitats.
- Millors xarxes. Permeten augmentar les nostres xarxes de contactes sense massa esforç, només parlant amb altres coworkers durant el dinar, els cafès o coincidint a qualsevol esdeveniment.
- Millora la conciliació entre la vida familiar i la professional.
Inconvenients
- Massa soroll? Si un està acostumat a treballar sol, pot tenir aquesta sensació. En tot cas, no hi ha pas més soroll que el que hi ha a qualsevol oficina on hi treballen diverses persones. Un truc: els auriculars. Amb música o sense. Ens pot ajudar a concentrar-nos.
- Silenci de monestir? Si tothom treballa callat com en un biblioteca, ens pot resultar incòmode trencar aquest silenci per fer una trucada, per exemple.
- Beneïda soledat? Si som persones que treballem millor sense cap companyia, pot ser que això del coworking no estigui fet per nosaltres.
- No hi ha secrets. És obvi. Perdem privacitat en les trucades telefòniques per exemple. Tot i que cadascú està concentrat en el que fa, ens poden sentir. Si s’ha de conversa que requereixi discreció, caldrà fer-la fora de la zona comuna, en una sala de reunions que no estigui ocupada, per exemple.
I el cost?
Sorprèn que el cost, en general, no és elevat, sobretot si el comparem amb el que costa el lloguer d’una oficina tradicional o una nit d’hotel. En funció de la zona on ens trobem, els preus poden variar considerablement. A Catalunya els preus acostumen a ser força assequibles. Si heu llegit l’article enllaçat més amunt, haureu vist que el meu amic ofereix el racó de treball entre 150 i 200 euros al mes de preu bàsic. Algunes 
institucions públiques ofereixen espais similars de forma gratuïta, tot i que amb l’inconvenient que, en general, només gaudirem de l’espai, però no de la tasca del gestor, tan important en aquest concepte.
A les comarques de Girona hi ha diversos espais de coworking. Un d’ells, situat al centre de Girona, és Coespai.
Personalment tinc la sensació que aquesta partícula CO, és com una fórmula que ens pot ajudar molt a sortir de l’atzucac on la crisi ens ha situat. A vegades, les coses no són fàcils, però la COl·laboració, la COoperació, el fet de COmpartir, de COtreballar poden obrir horitzons nous i solucions noves. Em baso en l’experiència del meu amic. Tot el seu patrimoni empresarial pot servir d’ajut a joves emprenedors del sector i alhora permetre-li d’obtenir un rendiment d’aquells espais que, per a ell, actualment no són imprescindibles.
I vosaltres, què en penseu? Com ho veieu?
RESILIÈNCIA
Estranya paraula aquesta. Sembla però, que convé saber el seu significat i sobretot posar-la en pràctica. Aquesta setmana, organitzat per Tribuna de Girona, va tenir lloc una interessant conferència de la Sra. Eugènia Bieto, Directora General d’ESADE. El tema que va desenvolupar “El lideratge en temps de crisi”. Suggeridor i interessant.
Moltes les idees, provocadores algunes de les reflexions, freqüents les incerteses al voltant de la situació que tots plegats estem vivint. Una de les paraules que va sortir repetidament al llarg de l’exposició va ser aquesta: resiliència. És a dir, la capacitat que tenen les persones i els col·lectius de fer front positivament a les situacions adverses, resistint, adaptant-se i sortint-ne transformats positivament per encarar el futur. Ben segur que aquesta és una capacitat que cal practicar, a nivell personal i col·lectiu.
No es tracta d’un manual de supervivència, sinó d’una eina que ens pot permetre encarar el futur amb positivitat. Resistir les dificultats immediates, que hi són, mentre posem la mirada a l’horitzó per saber detectar aquelles oportunitats, aquells objectius, que poden estimular la nostra creativitat. Aprendre a esquivar les pedres del camí, sense perdre de vista l’indret on volem adreçar-nos. No és gens fàcil, mantenir la confiança, mirar de fit a fit el futur, tenir clar on volem arribar, il·lusionar-nos i estar esperançats mentre fem un camí ple de sotracs, clots, revolts i situacions inesperades. Aprendre a conviure-hi, esforçar-se a millorar l’experiència dia a dia, aprofitar per fer-nos més forts i mirar més enllà.
La resiliència ens pot ser útil també en els estudis. Hi ha èpoques, setmanes, farcides d’exàmens, treballs, coses per estudiar, exercicis per 
entregar, altres activitats, dificultats, mals de cap, … Moltes pedres en el camí. Sembla que no ens en sortirem. Podem col·lapsar-nos, bloquejar-nos. Veure només allò que tenim al davant. Però també podem ser resilients. Trampejar les dificultats de cada dia, aprendre a fer cintura, ser més flexibles, esquivar, saltar i si cal, ballar. Però mentre ho fem no perdem mai de vista la possibilitat de tenir uns coneixements, un títol, de continuar estudiant, d’accedir a una professió, de …
Ara que ve una època de descans i reflexió, deixem volar una mica la imaginació… Avui no faig preguntes, deixo que cadascú de les faci. Que tingueu unes bones vacances!
Decidir
Darrerament es parla molt del dret a decidir. Però no és en aquest sentit que en vull parlar. Ben segur que les persones i els pobles tenim dret a decidir què volem fer. Som lliures de decidir. Bé, lliures però sempre amb limitacions. Mai ho som del tot. Però no ens emboliquem …
Prendre decisions és una de les principals funcions de la Direcció de les empreses i de tot tipus d’organitzacions. També nosaltres prenem decisions en la nostra vida i també com a consumidors, decidim si comprem una cosa o una altra, una marca o una altra o bé, no comprem res. Decidir és sens dubte un procés complex. I si ens equivoquem? Quines conseqüències tindrà? En el món empresarial, l’èxit o el fracàs de l’empresa depèn bàsicament de l’encert en la presa de decisions. Decidir és sempre una responsabilitat. Per això hi ha persones que intenten eludir-la i s’estimen més que d’altres decideixin per ells. “Ho he fet així perquè m’ho ha manat el meu cap”. Punt i final. Fora responsabilitats. Però … algú ha de decidir.
Qui decideix és el protagonista, el constructor de l’empresa, el creador, qui pren les iniciatives, … La resta, simplement segueixen el camí com xaiets seguint al pastor. Ara toca això, ara toca allò. I, anar fent. No ens compliquem la vida. Ja s’ho faran.
Quan hem de decidir utilitzem la nostra intuïció, la nostra experiència i, com hem treballat a classe, també podem ajudar-nos d’alguns mètodes “científics” a l’hora de prendre decisions. Però, al cap i a la fi, haurem de ser nosaltres, les persones, qui acabem decidint. No hi ha màquines que puguin decidir. Afortunadament!
Sou dels que us agrada decidir? Sou dels que més aviat us arronseu? Quan treballeu en una empresa, us agradaria tenir responsabilitats i haver de prendre decisions? o preferiu que algú decideixi per vosaltres? Us costa decidir-vos? Quines característiques creieu que ha de tenir una persona que es veu obligat a prendre decisions en l’àmbit empresarial?
Espero que decidiu, dir-hi la vostra. L’intercanvi d’idees sempre resulta positiu.
Inici de curs
Benvingudes / Benvinguts,
Tornem-hi! Un nou curs! Com anirà! Què farem! Noves matèries, nous companys de classe, nous professors. Quantes novetats!
Reptes, dubtes, il·lusions, angoixes, … Un camí per fer. Som-hi! Iniciem junts aquest camí. Alumnes de 1r i de 2n de Batxillerat que feu Economia de l’Empresa. Alumnes del Cicle Formatiu de Gestió Comercial i Màrqueting, que feu Polítiques de Màrqueting. I jo mateix. Vosaltres, heu d’adquirir coneixement al voltant del món de l’empresa i del màrqueting. Sense cap dubte, ja en sabeu coses. Jo us puc ajudar a ordenar les coses que ja sabeu i també a aprendre’n més. Aquest blog, serà una eina que també ens ajudarà a submergir-nos en aquest món i ens hauria de facilitar l’aprenentatge. Qui sap si també despertar el nostre interès per tot aquest món.
Què és una empresa? Ja veureu que m’agrada més fer preguntes que no pas donar respostes. Sens dubte que a classe parlarem força d’aquest tema, però deixeu-me que aquí plantegi algunes preguntes. Tan importants són les empreses? Per què? És el mateix un emprenedor que un empresari? Per què una persona pot estar interessada en muntar una empresa? Per guanyar diners? És dolent que un empresari guanyi diners? Tenen mala fama els empresaris? Per què? Què fa falta per muntar una empresa? Només diners? T’agradaria muntar una empresa? Per què?
Bé, ja veieu que en això de les preguntes hi tinc la mà trencada. Ara, us invito a que a mesura que us aneu subscrivint al blog, poseu un comentari a aquest primer post del curs, tractant de donar alguna resposta a alguna de les preguntes. Potser entre tots aconseguirem tenir un bon panorama del tema.
Ben segur que més d’un pensarà que no és capaç. Home! Tot just acabem de començar. Si no sabem res… Per a tots i especialment per aquests, us invito a veure el vídeo que trobareu a continuació. És un conte, que parla d’una gallina i d’una àguila. Penseu-hi un moment després de veure’l. Potser després trobareu més idees, més opinions, més respostes que siguin ben bé les vostres.
Ànims! I us desitjo a totes i tots, un bon curs.
Emprenedoria i felicitat
Interessant article amb vídeo inclòs, publicat a la pàgina Idaccion i titulat: ¿Emprender contribuye a la felicidad humana?.
Al marge de l’article, hi ha el vídeo del dicurs que va fer el President d’Uruguai José Alberto Mújica, en el que entre d’altres hi podem trobar frases com aquesta:
“El desarrollo no puede ser en contra de la felicidad. Tiene que ser a favor de la felicidad humana, del amor arriba de la Tierra, de las relaciones humanas, de cuidar a los hijos, de tener amigos, de tener lo elemental.”
Genial per a reflexionar i també per aquells que pensem que l’economia ha ser una ciència que contribueixi a augmentar el grau de benestar i de felicitat de les persones.
Empresaris
El diari Expansión publica l’accés a 10 blocs d’empresaris innovadors que comparteixen les seves experiències, èxits i fracassos, tot allò que pot ajudar a d’altres emprenedors a tirar endavant. L’article es titula: “10 ‘blogs’ imprescindibles para aprender de los emprendedores”
Noves empreses
Entrevista a l’Ariel Andrés Almada, argentí, amb formació de Ciències Empresarials i Màrqueting, defensor de l’empresa social, publicada a La Vanguardia del dia 22 de maig de 2012, amb el títol:
“Se puede crear una empresa por menos de 100 € al mes”
Empresa i màrqueting 