Una etapa més

Posted on

etapaSigui com sigui. Hagi anat com hagi anat. Tant se val com estem, d’on venim o a on anem. Vulguem o no, estem a punt d’acomplir una nova etapa en el camí. Un nou curs, ara ja vell, arriba als seus passos finals. La pols encara enterboleix el camí. Satisfacció, desconcert, desencís, impotència, joia, esperança, … Tot un seguit d’emocions a flor de pell. I, tot plegat, és només una etapa d’un llarg camí. Tan important com un vulgui percebre. Però, al cap d’avall, res més que un tram d’un camí que ve de lluny i que aspira a arribar molt enllà.

El camí només es va fent caminant. Un pas rere l’altra, tots igualment necessaris i importants. Caminar és un esforç. Cert! També és gratificant assolir nous indrets, noves coneixences, noves fites. Aquests dies hi ha qui veu el camí clos. D’altres en canvi, el veuran ben obert. Res és fruit de l’atzar. Però, l’única cosa certa és que, el veiem o no, l’horitzó és allà, davant nostre. Ens espera amb els braços oberts. Per arribar-hi només cal caminar. A mesura que ho fem, anirem descobrint nous horitzons, potser mai imaginats. No tinguem pressa per arribar-hi. Difícilment arribarem definitivament mai enlloc. Aprofitem el camí, no fos cas que, pendents d’arribar a una meta – sovint més imaginada que real – ens perdéssim el que compte de debò: el camí.

Aquest blog, també va fent el seu camí. Ara s’acomiada fins setembre. No us penseu que s’endormiscarà massa. Aprofitarà per rentar-se la cara, detectar errades, fer alguna millora, … Continuar caminant, sense mirar massa l’horitzó. Mirant bé on posa els peus, no fos cas que ensopegués i … Però no és bo acomiadar-se així, sense més. Per això us deixo dues coses per si voleu donar-hi un cop d’ull. Sempre mentre aneu fent camí, eh?

La primera és un article que vaig publicar al meu blog personal el juny de 2014. Llavors encara passava bona part de la meva vida entre aules, passadissos, pissarres i projectors. Sabia que aquell setembre continuaria exercint la docència. En aquell moment, vaig escriure això: “Aules buides?”

La segona és aquest vídeo que trobareu a continuació. És una intervenció de Victor Küppers feta a Andorra i on parla de l’actitud, de la seva importància per a la vida. Penso que pot ser una píndola esperonadora per a prosseguir el camí amb les millors condicions. Espero que us agradi.

Bon estiu a tothom!

By Francesc Brunés – @empresamq

Advertisements

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s