Logística
Conte (empresarial) de Nadal
L’Axel feia poc que havia entrat a treballar a l’empresa. La seva feina es desenvolupava al departament administratiu, on s’ocupava del seguiment comptable dels comptes dels clients més importants. Anàlisi, estadístiques, tendències, … Encara no ho tenia del tot per mà, però l’hi anava agafant el truc. Es passava les hores de feina davant la pantalla d’un ordinador que vomitava dades i més dades. Nombres creditors i deutors. Assentaments de factures i pagaments. A vegades, cap al tard, els ulls li feien pampallugues i el cap semblava la plana osonenca en un matí de boira. Acabava les jornades tard i esgotat. Dins seu, tenia l’esperança que, amb el temps, agafaria més experiència i, tot plegat, se li faria menys feixuc. De moment, però, tocava posar-hi el coll sense perdre pistonada si no volia ser engolit per alguna gràfica maldestre que li quedés entravessada.
Aquell tarda, era la vigília de Nadal. S’havia quedat sol al despatx. Les companyes havien marxat abans per poder fer les darreres compres de Nadal. Ai, el consum! Va pensar com una llambregada mentre la pantalla responia amb l’estadística de les compres mitjanes dels clients de l’àrea nord, durant el darrer trimestre. La Joana, abans de marxar, va cridar-li des de la porta: No t’oblidis d’agafar la panera, abans de marxar. Bon Nadal!. Ja feia estona que fora era negre nit. Va mirar el rellotge i va comprovar que era un xic tard. No veia gens clares les darreres estadístiques obtingudes i ara no tenia el cap gens clar per analitzar-les. S’hi posaria passat festes. Va prémer l’opció d’apagar l’ordinador, va endreçar els papers que s’amuntegaven al cim de la taula i es va disposar a marxar.
Ja enfilava cap a la porta de sortida, quan va recordar que la Joana li havia dit que calia recollir la panera, un costum que l’empresa mantenia. Era el seu primer Nadal en aquesta feina i desconeixia el ritual propi d’aquestes festes. On deu ser la panera? Fent un esforç, va extreure de les poques neurones que encara estaven en forma, una informació que havia copsat, dies enrere, de les converses dels seus companys de despatx: Les paneres de Nadal seran al final de tot del magatzem de productes acabats. Pausadament es va dirigir cap al magatzem. Només entrar-hi es va activar l’enllumenat. N’hi diuen estalvi energètic, va pensar. Un sensor detecta la presència de moviment dins la nau i encén els llums automàticament. Quines coses! I on deu ser la famosa panera? Com que havien dit al fons, es va endinsant pels tenebrosos passadissos del magatzem. Era ben bé que no hi quedava ningú més a l’empresa. S’havia quedat sol. De sobte, però, va sentir un soroll que el va trasbalsar. Es va aturar i va posar tota la seva atenció en fer una escombrada visual al voltant seu. Res. M’ho dec haver imaginat! Però de sobte, del darrere una carreta contrapesada, van aparèixer un parell de ninots.
Ep, d’on sortiu vosaltres? I tu? Digueren els ninots a l’uníson. Jo estic cercant una panera que m’han dit ha de ser cap allà al fons. I vosaltres, què hi feu aquí? Vàrem quedar descartats per la màquina triadora. Se suposa que tenim alguna tara o defecte que ens converteix en rebuig. Hem
mirat de demanar als nois del control de qualitat, si no hi hauria algun raconet on ens poguessin encabir. De fet, no se’ns veu cap defecte, oi? Però tots ens diuen el mateix: no hi ha lloc per vosaltres. Així que ens hem decidit a vagarejar pels passadissos del magatzem, a la recerca d’algun indret on puguem reposar. La meva companya Naia – diu el nino Rot – no es troba gens bé. Ens cal un aixopluc on ser acollits per passar aquesta nit. Fa fred, és fosc i estem atemorits. Però, si vols, et podem ensenyar on és la panera que busques. L’hem vista fa una estona tot passant. És l’única que queda.
Els ninots van encapçalar l’estranya comitiva. Varen esquivar el passadís del transelevador i es van dirigir cap al racó on generalment s’hi amunteguen les expedicions de devolucions de mercaderies. Al terra, ben posada, esperava la formosa panera que l’empresa havia preparat als seus treballadors per aquest Nadal. L’Axel la va guaitar, s’hi va atansar a poc a poc. Va caminar lentament al voltant de la panera, sota l’atenta mirada dels dos ninots, que no s’havien què fer. Quan ja feien acció de marxar, un cop acomplert el seu servei, van sentir la veu del noi: Veniu! Apropeu-vos! Us agradaria reposar ben agomboiats dins d’aquesta panera? La Naia, va dir: sí, és molt bonica, sembla còmoda i calenta. Però, no hi ha lloc per a tots dos… Tot d’una, l’Axel va agafar quatre galindaines pròpies del consum nadalenc i les va treure de la panera, deixant-les al fred i dur terra del magatzem. En el seu lloc, va col·locar delicadament els dos ninots que començaven a somriure, veient que per fi algú s’havia compadit d’ells.
Així, aquesta panera fa molt més goig, va dir l’Axel. M’estimo més portar a casa aquests dos ninots desnonats que no pas totes aquelles menges innecessàries. Potser sí que tenen alguna nafra, però són ben bonics i simpàtics. Segur que les meves nebodes petites estaran ben contentes amb en Rot i la Naia. A la panera, els dos ninots estaven ben cofois enmig la lluentor i la flonjor dels encenalls ornamentals. En el camí cap a casa de l’Axel, mentre ell estava distret, en Rot va posar el braç a l’espatlla de la Naia, se la va mirar amb tendresa i li va fer un petó furtiu. Mentre la Naia xiuxiuejava: No et preocupis Rot, tot anirà bé…
By Francesc Brunés – @empresamq
BON NADAL!
Buscar diners al magatzem
Fa temps, vaig llegir un article on s’explicava que els directors financers de moltes empreses, buscaven diners al magatzem. Estrany no? Voleu dir que al magatzem s’hi poden trobar diners? Que no són als bancs els diners? Es veu que no. Ai las! Sembla un món ben capgirat aquest. Però ,,, en el fons, potser tot plegat té una lògica. O no …
Tan se val. Aquests dies en un dels cursos parlem de magatzems, en un altra de períodes mitjans de maduració i en el darrer, de preus. Tot plegat, potser ens pot ajudar a esbrinar que carai hi fan, directors financers, cercant diners als magatzems. D’entrada, comencem aclarint un aspecte. Estem passant una època en que les possibilitats d’aconseguir crèdit a través de les entitats corresponents, o sigui els bancs, no és una tasca fàcil. Les dificultats de la banca, la morositat i un seguit de circumstàncies, no totes elles massa explicables, han portat a moltes empreses a patir dificultats de finançament que, a vegades, les han portat al tancament, tot i ser viables econòmicament. Dura tasca doncs la del director financer, cercant diners on no n’hi ha. Però, fer-ho al magatzem?
O fer de director financer t’acaba trastocant, o tot plegat deu tenir algun “secret”. Mirem d’esbrinar-ho. El període mitjà de maduració econòmic d’una empresa, és el temps que transcorre des que comprem les primeres matèries, fins que cobrem dels clients, un cop hem fabricat el producte i l’hem venut. No cal dir que això suposa un espai de temps més o menys llarg en funció d’una sèrie d’aspectes, alguns de tècnics i d’altres de gestió. Anem a pams. Distingim quatre subperíodes dins del període mitjà de maduració econòmic (a partir d’ara, PMMe):
- Període d’emmagatzematge de matèries primeres: temps que passa des que els materials entren al magatzem, fins que en surten per anar cap a la fàbrica.
- Període de fabricació: durada del procés de fabricació del producte
- Període d’emmagatzematge de productes acabats: temps que es passen els productes acabats al magatzem corresponent, en espera que algú els compri.
- Període de cobrament: dies que concedim de crèdit als nostres clients per poder pagar les compres que ens han fet.
Ja veieu que, el fet que aquest PMMe sigui més o menys llarg, depèn en primer lloc de si ens trobem en una empresa industrial o comercial (en aquest cas, no tindrà els dos primers subperíodes). També depèn del tipus de producte que venem o fabriquem. D’altra banda hi ha qüestions tècniques que obliguen a utilitzar un temps determinat en el procés de fabricació o, a vegades, fins i tot d’emmagatzematge. Aquests aspectes tècnics són difícilment superables, fins que es produeixi un avenç tecnològic. Finalment, la forma de gestionar els magatzems i els crèdits dels clients també influirà en la durada del PMMe. Una bona gestió, ha d’afavorir que els temps s’escurcin, propiciant una major rotació sigui de les mercaderies i materials en general, sigui dels saldos de clients. Val a dir que l’aportació del sistema just-in-time hi té molt a veure en aquest aspecte, però això ja són figues d’un altre paner.
Potser a algú se li ha plantejat ja una pregunta: com ens ho farem per pagar les primeres matèries que hem
comprat? Podem fer esperar als proveïdors tot el que dura els nostre PMMe per cobrar? En alguns casos sí, fins i tot, hi ha sectors de negoci com el de la gran distribució comercial, on és normal que es cobri dels clients molt abans d’haver de pagar als proveïdors. En canvi, en molts altres casos, especialment en el sector industrial, això no és així ni de bon tros. Tot i que negociem amb els proveïdors terminis de pagament una mica “generosos”, sovint existeix un decalatge de temps entre el dia que cal pagar els proveïdors i la data en que cobrarem dels clients. Què fer en aquests casos? Com cobrir aquest “gap” que es produeix?
Necessitem diners per pagar puntualment als proveïdors, però ens falten encara força dies fins que els aconseguim cobrant dels clients. On anirem a buscar aquests diners? La resposta normal seria: al banc. Ja sabem que això té un cost (tot té un cost, sempre), però les entitats financeres disposen de diversos instruments que poden oferir a les empreses per finançar-se a curt termini. I si el banc no ens concedeix crèdit? Doncs, llavors és quan els directors financers els van a buscar al magatzem. És a dir, intenten treballar per optimitzar la gestió dels magatzems de manera que el PMMe de l’empresa s’escurci i d’aquesta manera les necessitats de finançament a curt termini, es redueixin al mínim o, si és possible, s’eliminin.
Potser, ben pensat, això de tenir dificultats, ens obliga a ser més eficients. O no?
Etiquetes RFID
Avui mateix, parlant a classe, ha sortit el tema de les etiquetes RFID. He copsat sense esforç que hi havia un desconeixement d’aquesta tecnologia per part de l’alumnat. És comprensible. De fet són a l’Institut per aprendre. Per això he pensat que, essent aquest un tema que interessa a qualsevol estudiant que vulgui apropar-se al món de l’empresa, en un sentit ampli; valia la pena dedicar-hi un breu article que pugui ajudar a conèixer una mica aquesta tecnologia.
Què són les etiquetes RFID?
L’abreviatura RFID correspon a les inicials de “Radio Frequency IDentification” , és a dir, clar i català: identificació per radiofreqüència. Aquesta tecnologia s’utilitza per identificar un element, seguir una ruta de moviment i calcular distàncies, gràcies a una etiqueta especial que emet ones de ràdio. Aquesta etiqueta s’adhereix o es troba incorporada a l’objecte. La tecnologia RFID permet la lectura d’etiquetes fins i tot quan no es troben en una línia visual directa i a més pot penetrar fines capes de materials com pintura, neu, …
L’etiqueta de radiofreqüència està formada per un xip connectat a una antena, un dispositiu el llegeix capturant i transmetent la informació. Existeixen tres categories d’etiqueta RFID:
- De només lectura, que no poden modificar-se
- D’una sola escriptura, que permet moltes lectures.
- De lectura, regravables
Les etiquetes RFID s’agrupen però, en dues famílies principals:
- Etiquetes actives, que estan connectades a fonts d’energia interna (pila, bateria, …). Les etiquetes actives milloren la portabilitat, però tenen un alt cost i una durada restringida.
- Etiquetes passives, que utilitzen energia que es crea a una distància curta a través del senyal de ràdio del transmissor. Aquestes etiquetes són més econòmiques i, generalment, més petites, amb una durada pràcticament il·limitada. En la seva vesant negativa cal assenyalar que requereixen una important quantitat d’energia específica per part del lector per a poder funcionar.
Les utilitats que podem trobar a les etiquetes RFID són moltes i variades. N’esmentaré algunes a continuació, per la seva rellevància i/o aplicació directe al món empresarial:
- Identificació de persones. Poden ser d’utilitat en l’organització d’esdeveniments, congressos, fires, etc… agilitzant molt la recepció de participants. També poden utilitzar-se per al control de presència de treballadors i/o persones que es troben a l’interior de l’edifici. És evident que fora de l’àmbit empresarial també s’hi poden trobar aplicacions per a la identificació de persones i fins i tot d’animals.
- Gestió de magatzems. Amb aquesta tecnologia el control d’inventaris, el seguiment dels nivells d’existències i la identificació dels productes s’agilitza enormement, evitant costos innecessaris, ruptures d’estoc i afavorint l’eficiència en la gestió logística.
- En el comerç detallista. Per a tot el sector de la distribució detallista és interessant l’aplicació de la tecnologia RFID pel que suposa de millora en la gestió dels estocs. En especial resulta interessant per a les grans superfícies de distribució de productes de gran consum, on el volum de referències i de productes és molt gran. D’altra banda l’etiqueta RFID evita la tediosa feina de buidar el carro de la compra abans de passar per caixa, llegir article per article en el lector òptic, per després tornar a col·locar els productes al carro. Aquest avantatge es mostra d’una manera molt gràfica i entenedora, en la infografia que fa un temps va publicar Eroski Consumer. També en el cas del comerç detallista, les etiquetes RFID poden ser unes bones aliades per evitar la famosa “pèrdua desconeguda” que en major o menor grau es produeix a tots els establiments comercials.
És evident que una tecnologia com aquesta pot tenir aplicacions a molts diferents camps, en tots els àmbits de l’activitat humana. Si afegim a la rapidesa i agilitat de lectura de la informació continguda a les etiquetes, el potencial que les dades poden ser enviades per Internet a qualsevol lloc del món, podem fàcilment deduir que la seva aplicació, en un mercat global com l’actual, pot suposar enormes avantatges per a les empreses. Potser també, inconvenients per als consumidors? Qui sap!
És també interessant el vídeo que us deixo a continuació “Tendencias: RFID”, per si algú en vol saber més coses.
Infraestructures
Les infraestructures són una peça clau per al desenvolupament d’una zona. Les empreses cada vegada més, necessiten bones infraestructures per poder desenvolupar en condicions de competitivitat la seva activitat econòmica. A l’Econòmic, s’hi ha publicat un interessant article del professor de la UdG Josep Anguera, sota el títol de “Les infraestructures a la demarcació de Girona”.
Logística
Interessant reportatge del programa Valor Afegit emès el dia 8 de maig de 2012, on podem apreciar la importància de les infraestructures logístiques per a l’economia d’un país. El reportatge s’anomena: “Port de Barcelona: motor anticrisi”
Empresa i màrqueting 