Comunicació

Per què els de màrqueting parlen de “engagement”?

Posted on Updated on

likeQuè és això de l’engagement?

Ja veieu que es tracta d’una paraula anglesa de difícil traducció i que dóna a entendre una certa “capacitat d’involucrar”. En el món del màrqueting darrerament es parla molt d’aquest concepte, que en ocasions se l’anomena també “event marketing”, “live marketing” o “participation marketing”. Tots aquests conceptes, igual que l’engagement, volen referir-se a la fidelitat, compromís i motivació d’un públic amb una determinada marca o empresa. En principi, quan es parla d’engagement es pensa en termes qualitatius: la qualitat de la relació, l’afinitat, la interacció, el vincle actiu que es crea, … No té res a veure amb els grans nombres de seguidors passius o que simplement van fer un contacte amb la marca i no han volgut saber-ne res més.

És molt important que les persones que es relacionen amb la marca o empresa, especialment a través de la seva pàgina web, blog i xarxes socials, se sentin dins de la marca / empresa, se sentin formant-ne part. D’aquesta manera atrauran a nous usuaris motivats per les bones referències rebudes. Així esdevindran usuaris recurrents i s’anirà creant, amb el temps, una xarxa “d’ambaixadors” de la marca, de qui caldrà tenir cura i premiar, ja que són de gran valor en la captació de nous usuaris.

Com es pot millorar l’engagement?

Podeu trobar algunes idees a continuació:

  • Generar continguts d’interès
  • Conversar amb els usuaris
  • Descobrir i conèixer als usuaris més fidels
  • Crear contingut multimèdia que cridi l’atenció
  • Realitzar crides a l’acció, sol·licitant opinions o fent enquestes
  • Pensar en allò que fan els competidors i intentar diferenciar-nos amb algun valor afegit
  • Ser constants. Es tracta d’una carrera de fons, no de velocitat

Com es pot fer tot això?

El màrqueting 2.0 necessita també dels seus professionals si es volen aconseguir resultats eficients i optimitzats. Hi ha empreses que creuen que en el món d’Internet tot és gratis, que tothom en sap i que les estratègies de màrqueting en aquest món es poden implantar només amb una mica de sentit comú. És cert que cal el sentit comú, però igual que en el màrqueting off-line, és necessària també la professionalitat. Per crear una estratègia adequada que permeti augmentar el grau d’engagement a la marca o empresa, són importants dos perfils professionals:

  • Content manager (gestor de continguts). És la persona que s’ocupa dels continguts. Escriu les lletres, que són la matèria primera, la riquesa del lloc web. Aquests continguts escrits han de ser d’alta qualitat i optimitzats per als possibles lectors i també per als motors de cerca (Google, Yahoo, …)
  • Social media manager (gestor de xarxes socials). Promou i dóna valor als continguts a través dels mitjans socials, llocs de trobada dirigits a afavorir la socialització. Aquest professional utilitza totes les eines de que disposa per atraure al visitant, oferir el seu producte i convèncer-lo a visitar la pàgina web de l’empresa.

La sinergia entre aquests dos perfils (que a vegades poden ser ocupats per una sola persona) és molt important. Qui crea veritablement engagement és el social media manager. Crear engagement, significa establir una relació directa amb el client. No podem esperar que l’usuari esculli, de manera espontània, la nostra pàgina web d’entre els milers d’informacions que Internet li ofereix. Per aconseguir-ho, ens hi poden ajudar vells mètodes del màrqueting tradicional: ens apropem al client, el tractem com un amic, hi creem una relació de confiança. Tot això no pot ser un engany. Hem de ser sempre amables i està disponibles per a tothom, fins i tot per a aquells que no són ni seran mai clients. Internet ho exigeix. Això ens dóna una bona reputació.

Els objectius d’una bona estratègia per a augmentar l’engagement a la nostra marca o empresa, poden ser:

  • Millorar la participació dels usuaris
  • Generar beneficis
  • Millorar l’experiència del client

Per aconseguir aquests objectius caldrà programar una sèrie d’activitats:

  • Incrementar la presència a les diverses xarxes socials (Facebook, Twitter, Google+, Pinterest, …)
  • Augmentar la freqüència de la publicació de continguts
  • Millorar la integració entre l’activitat a les xarxes socials i altres iniciatives
  • Fer un seguiment de les activitats de màrqueting

Establir una relació directa amb el client requereix temps, paciència i passió, que són les qualitat d’un bon social media manager. Algunes ideesengagement que s’exposen a continuació, poden ajudar a dissenyar una estratègia efectiva:

  • Call to action. Demanar a l’usuari que faci alguna cosa. Per exemple que cliqui a “m’agrada” a Facebook, deixi un comentari al blog, exposi la seva idea, opinió, …
  • Fer preguntes. Aquesta és una solució excel·lent. Crea engagement entre l’empresa i el client i també entre els mateixos clients.
  • Ser breu i senzill. Missatges senzills i instantanis són els preferits. L’usuari respon millor a un llenguatge col·loquial.
  • Imatges. Els continguts multimèdia (imatges, vídeos, missatges d’àudio) són més efectius que els textos escrits i produeixen una reacció emocional més forta.
  • Oferir continguts de qualitat. Molt important. Tant si es tracta d’un blog o d’una pàgina web, si oferim informació útil, interessant i que realment interessi al possible client aconseguirem augmentar l’engagement a la nostra marca o empresa.

I vosaltres, com penseu que va la nostra marca “#empresamq? Té un bon engagement? Identifiqueu algunes de les estratègies esmentades en aquest article, en el desenvolupament d’aquest blog? Us considereu prou identificats amb aquesta “marca”? Per què?

Com sempre, podeu deixar les vostres opinions a l’article i també respondre en un moment la pregunta que trobareu a continuació i que pot ajudar a copsar el grau d’interès que provoquen els continguts d’aquest blog i mirar de millorar-lo entre tots.

Bla, bla, bla…

Posted on Updated on

microAmb la majoria de grups enfilem ja el tercer i darrer trimestre del curs. En alguns casos ho estem fent, començant a desenvolupar el tema de la comunicació empresarial. La comunicació en el món comercial. El paper de la comunicació en el màrqueting. N’hem parlat i també hem escoltat opinions d’experts. Persones que durant anys i anys, al cap davant d’un projecte empresarial, a vegades important, estan assumint la responsabilitat de la política de comunicació de l’empresa. Alguna cosa en deuen saber de comunicació!

Hem quedat una mica sorpresos quan en una entrevista al Director de Comunicació d’una empresa líder en el mercat a nivell internacional, a la pregunta sobre què és comunicació, respon: dir la veritat. No ens ho esperàvem, vaja! A continuació hi afegeix que un altre element bàsic de la comunicació és: escoltar. En el món comercial hem sentit tantes vegades que els venedors han de saber parlar, tenir facilitat per explicar-se, etc. i ara ens diuen que cal saber escoltar. Tampoc ens ho esperàvem del tot això. De fet, tenint com tenim dues orelles i només una boca, ja ens hauríem pogut imaginar que deu ser el doble d’important saber escoltar que saber parlar. És evident però, que no se’ns parla d’estar callats, o de no dir res, sinó de escoltar que és tota una altra cosa. Escoltar no és una actitud passiva, sinó ben activa. Cal estar atents a què ens està dient el nostre interlocutor, per entendre’l, comprendre el seu missatge i poder-hi donar una resposta el més adequada possible. Les persones hem de saber escoltar si volem afavorir un bon diàleg, però les empreses també. Temps era temps que les empreses emetien  missatges publicitaris i els consumidors els rebíem (o els patíem) resignadament sense poder-hi dir la nostra. Els temps però, han canviat. Ara les noves tecnologies permeten la interacció, a les xarxes socials hi ha opinions per a tots els gustos … i més. Les empreses ara han d’escoltar, si volen crear fidelitats, complicitats i satisfacció en els seus consumidors.

Una altra perla que hem reflexionat és aquella que posa de relleu la necessitat de la humilitat i la constància per anar creant una bona imatge corporativa. Humilitat per a reconèixer els errors que inevitablement totes les empreses (i totes les persones) cometen. Constància per perseverar en un camí que és llarg, que demana temps i on les urgències, les presses i els resultats immediats, són enemics a combatre.

Bé doncs, seria bo obrir el ventall d’opinions a través de les típiques preguntetes que ja sabeu que tant m’agraden:

  • Com el veus el tema de la comunicació? Creus que les persones generalment posem de manifest un bon nivell de comunicació? Ens hi auricularsajuden les noves tecnologies? Fins a quin punt és important la comunicació per a les persones?
  • I les empreses? Penses que comuniquen bé? Trobaries casos que consideris exemples de bona comunicació empresarial? quins? per què?
  • Ets seguidor a les xarxes socials d’algunes empreses? Per què? Has tingut ocasió d’interactuar amb alguna? T’han respost adequadament?
  • Com creus que comunica una empresa? Utilitza només els mitjans de comunicació?

 Doncs, tot esperant les vostres respostes, i ja que parlem de comunicació, aprofito per comunicar-vos que (com potser haureu vist a la dret del blog), també aquest any participem del Concurs de blogs educatius EDUBLOG. L’any passat varem quedar finalistes, érem encara petits, en prou feines teníem un anyet. Ara potser hem crescut una mica, o potser no? En fi, ja veurem què passa. Us tindré informats…

Ah! No us oblideu que la comunicació és sempre bidireccional. És informació que va i bé. Una pregunta demana una resposta. Una resposta ha de ser escoltada. L’intercanvi fa possible la comunicació. El blog Empresa i Màrqueting està disposat a escoltar. Podeu parlar! Gràcies.

Imatge corporativa

Posted on Updated on

Com anunciava a la darrera entrada d’aquest blog, durant dues setmanes l’alumnat de Polítiques de Màrqueting han estat treballant individualment en la creació de la imatge corporativa (nom, disseny, colors, eslògan, …), per tal de resoldre un cas pràctic que els hi havia plantejat. Per emmarcar una mica la pràctica, cal dir que es tractava d’una família imaginària, en Joaquim Gil i la Maria Mas,  de Girona de tota la vida, que té diferents negocis a la ciutat, de reconegut prestigi. La mare de la família es planteja la possibilitat d’obrir un establiment comercial dedicat als productes d’alta gastronomia, on pensa oferir tot tipus de productes d’alta qualitat, amb una certa especialització cap al món dels formatges. Tanmateix pensa oferir assessorament i cursets de formació de temàtica específica sobre productes determinats, en funció de la temporada.

El cas ubica el nou establiment en un local de 100 m2, amb altell, al barri vell de Girona. Els fills de 17 i 20 anys, s’han engrescat amb la iniciativa de la mare i pensen col·laborar-hi. A  continuació podeu visualitzar les cinc creacions que he escollit d’entre els 20 treballs presentats. No corresponen necessàriament a les que han estat més ben treballades des del punt de vista dels conceptes de màrqueting. Més aviat són les cinc en les que hi he trobat una més gran sintonia entre el context que descriu l’enunciat del cas i el resultat final de la proposta. Les trobareu numerades i ordenades alfabèticament. Al final, hi trobareu també una enquesta on podreu votar la que més us agradi. Agraeixo doncs, també en nom dels seus creadors, la vostra participació a la votació. Animeu-vos i participeu! A veure qui serà el guanyador o guanyadora.

Número 1

CaterinaGil

Número 2

ElMas

Número 3

ElTastet

Número 4

GilMas

Número 5

MasGil

 

 

 

Donar la imatge

Posted on Updated on

bolesDes de fa gairebé dues setmanes, l’alumnat de Polítiques de Màrqueting estan ben capficats mirant de crear la imatge corporativa més adequada per a resoldre un cas pràctic que els hi he plantejat. No és una tasca fàcil, ho reconec, ja que requereix creativitat, imaginació, enginy i … alguna cosa més. Tot i així, arribats ja a l’equador del curs, convé posar-nos a prova i veure si ja ens hem llençat de cap a aquesta piscina anomenada “màrqueting” o encara som, asseguts a la gespa, al voltant de la piscina, sucant-hi de tant en tant la punta del peu, tot valorant encara si l’aigua és massa freda. Bé, sigui com sigui, aviat sortirem de dubtes.

Potser més endavant, en aquest mateix blog, podrem gaudir dels millors resultats derivats d’aquesta pràctica. De moment, conformem-nos amb algunes reflexions al voltant d’això de la imatge corporativa. Per fer-ne cinc cèntims de forma ràpida podem utilitzar una comparació. Quan una persona es lleva al matí, en general, ofereix una imatge no massa reeixida. Es renta, s’arregla i pensa què es posarà per vestir-se. En funció de què hagi de fer durant el dia, triarà un tipus de vestuari o un altre, escollirà determinats complements, tindrà cura de les sabates, mirarà si tot combina adequadament, donarà un cop d’ull al mirall, a veure si tot plegat respon a la imatge que vol donar i, a vegades, fins i tot preguntarà a algú si està en condicions de sortir al carrer.

De la mateixa manera que ho fem les persones, també les empreses procuren donar una determinada imatge d’elles mateixes. A través del nom, la marca, el logotip, els colors, les tipografies, … tracten de transmetre unes sensacions que siguin coherents amb el missatge clau al voltant del que l’empresa vesteix tota la seva estratègia de comunicació. Tanmateix tot ha de combinar, de la mateixa manera que mirem si el color de la camisa s’adiu amb el del jersei i lliga bé amb els pantalons, etc. La imatge és molt important perquè condiciona la primera impressió que s’enduran de nosaltres. Aquesta primera impressió acostumaditada a marcar una tendència. Si som bons corredors de fons i sabem mantenir la imatge al llarg del temps, aconseguirem que se’ns percebi d’una determinada manera, que és la que ens interessa. Talment com les empreses, ni més ni menys. Només que en el cas de les empreses hi ha tota una organització i planificació adreçada a crear i mantenir la imatge corporativa.

Però, i si tot és només imatge? Què passa si només hi ha una bonica façana? I si darrera la façana no hi ha res? O, encara pitjor, i si darrera la bonica façana hi descobrim un abocador de deixalles? Ai las! Si darrera la imatge corporativa no hi ha una realitat empresarial coherent amb aquesta imatge, que actua per convicció i no només per aparença, que transforma en obres, allò que diu amb paraules, eslògans i coloraines. Si tot això no hi és, tard o d’hora se’ns veurà el llautó i tota la nostra reputació caurà en pocs instants com un castell de cartes, amb una simplebrand bufadeta.

Crear la imatge, és costós. Mantenir-la, és un esforç titànic, només a l’abast dels més coherents, d’aquells que actuen amb transparència, des de dins. D’aquells que fan d’allò que pensen, una filosofia de vida, també de vida empresarial. D’aquells que no porten una doble vida. Ara sí, ara no. Aquí sí, allà no. Penseu per un moment, què passa amb la reputació d’aquelles marques de roba o de material esportiu, que s’omplen la boca de felicitat, quan fabriquen a països on les condicions laborals són infrahumanes i el treball infantil encara recorda l’època de l’esclavatge. Reflexioneu per un moment sobre el que li està passant a Espanya, a l’empresa líder de refrescs de cola. Tants missatges bonics, per acabar acomiadant a més de mil treballadors sense massa miraments. No entro a valorar si l’actuació és justificada o no. Tampoc en tinc dades per fer-ho. Però … què passa amb la imatge de l’empresa?

Xarxes socials

Posted on Updated on

xarxesAvui en dia, en el món del màrqueting, s’utilitzen les xarxes socials. També s’utilitzen però, en el món empresarial en general i a nivell personal. Com a consumidors també utilitzem portals de compra, fòrums de consum i, per descomptat, xarxes socials. Internet ha esdevingut la gran eina de comunicació de la societat actual. Amb la implantació del que s’anomena web 2.0, el gran volum d’informació del que ja gaudíem, ha esdevingut possibilitat de comunicació.

Les empreses feien arribar els seus missatges al segment de mercat on es trobava el seu públic objectiu. Ho feien pels mitjans més diversos, sovint interrompin al consumidor. Dels més tradicionals, als més moderns. Des del clàssic cartell, tríptic, … passant per la ràdio, la televisió i, és clar, Internet. Els receptors d’aquests missatges els rebien de forma passiva. Diguem que els patíem, o els suportàvem, com a simples espectadors. Amb la possibilitat d’interactivitat que ens dóna el web 2.0, ningú resta passiu. Tothom pot ser receptor i emissor al mateix temps. La comunicació és real. Per primer cop a la història, les empreses poden escoltar als seus clients, en directe i de forma global.

Tot plegat, canvia radicalment el món de la comunicació. Qualsevol consumidor pot fer saber a l’empresa i a tothom, què vol, com ho vol, quan ho vol. A les empreses els hi és més difícil allò de “fer veure” que ens escolten. O ho fan de veritat, o en poden sortir malparades. És veritat que amb tot això, la vida de tots plegats ha deixat de desenvolupar-se en un petit i tancat racó de món, per passar a la plaça pública. Les parets cada cop són més transparents i mantenir la privacitat és un xic més difícil. Potser caldria preguntar-se, què és en realitat la privacitat?

En el terreny educatiu els canvis també són més que notables. Què impedeix al professor escoltar al seu alumnat? El temps? L’espai? Ha desaparegut la limitació que provoca el fet que el professor és un de sol i l’alumnat són molts. LesOLYMPUS DIGITAL CAMERA parets de l’aula s’han eixamplat molt més enllà i ara és molt més fàcil intercanviar opinions, idees, pensaments, … El web 2.0, la interacció, els blogs (com aquest, per exemple), les xarxes socials, … D’eines no ens en falten. Les utilitzem suficientment? En fem un ús adequat? Continuem pensant que aprendre és només anar a classe? No es pot aprendre molt amb l’intercanvi d’idees?

A vegades penso que tenim un potencial de possibilitats d’aprenentatge tan gran, que és una vertadera llàstima, fins i tot una “injustícia”, desaprofitar-lo. A nivell personal, no utilitzeu les xarxes socials? Penseu que aquest món virtual pot substituir el món real? Us continua agradant més un bon cafè amb els amics, que una estona a les xarxes davant de l’ordinador? Una cosa va contra l’altra? On ens porta tot plegat? Canvia la nostra manera de relacionar-nos?

Creativitat

Posted on Updated on

creativitatAquests dies, amb la major part dels grups, poc o molt, hem parlat de creativitat. La publicitat és un procés creatiu, ha estat una de les afirmacions fetes a classe. Però … què és això de la creativitat? Et consideres una persona creativa? Una campanya de publicitat creativa, serà sempre una campanya eficaç? Per què? Es pot aprendre això de la creativitat, o s’hi ha de néixer? Penses que la publicitat que veiem habitualment és creativa? Se t’acudeixen exemples positius en aquest sentit? I negatius? Els vols compartir?

Bé, acabada la tanda habitual de preguntes, que estan ansioses de respostes … ben creatives, per si algú encara té algun dubte sobre la creativitat, us deixo amb un vídeo que, des del meu punt de vista, pot servir molt bé d’exemple. Gaudiu-lo!

Va d’agències

Posted on Updated on

publicitatAquesta vegada l’article setmanal serà una senzilla invitació a visitar pàgines web d’algunes agències de publicitat i agències de mitjans. Amb aquells que hem començat a fer front a la temàtica de la publicitat, estem analitzant els diferents components d’aquesta poderosa eina del màrqueting. El missatge publicitari s’ha de crear, cal construir-lo. Això, entre altres coses, l’anunciant ho pot encarregar a una agència de publicitat. Aquest missatge haurà d’arribar de la millor manera possible al nostre públic objectiu (target).  Per això haurem de fer una bona planificació de mitjans, tasca de la que se’n pot encarregar la mateixa agència de publicitat o bé contractar-ho a una agència de mitjans.

A ningú se li pot escapar que construir el missatge publicitari és, entre altres coses, una feina de creativitat, imaginació, art, sensibilitat, … Tot un terreny abonat per als creatius. Per això, visitar les pàgines web de les agències de publicitat i de les planificadores o centrals de mitjans pot ser una experiència interessant. Per tant, la proposta que us faig aquesta vegada és aquesta:  visitar les pàgines web i opinar sobre aquests intermediaris entre l’empresa (anunciant) i el públic objectiu (possibles consumidors). Enteneu que no es tracta de dir quina us ha agradat més o menys, sinó d’explicar com ha anat l’experiència en general. Vinga doncs!

Podríem començar per algunes agències de publicitat de casa nostra, de Girona:

Ara també podríem visitar-ne algunes de més “grosses”:

Tot i que la creativitat està més de la banda de les agències de publicitat, podeu donar un cop d’ull a alguna central de mitjans, ja veureu que alguna també va ben servida de creativitat:mitjans

Òbviament, tant de les unes com de les altres n’hi ha moltes més. No interpreteu que aquestes són les més importants, ni les millors. Simplement és una mostra del que s’hi troba en aquest món. M’agradarà veure les vostres opinions i aportacions.

Va de publicitat

Posted on Updated on

marqueting_1Ara pla! Hi ha dos grups de classe amb els que estem apunt de començar a parlar de publicitat. Però, és clar, d’això ja en sabem força. És com el futbol… tothom es veu en cor d’opinar sobre si la tàctica de l’entrenador ha estat adequada o no, criticar perquè no ha fet jugar tal davanter, o perquè ha fet una substitució quan no calia, … i embolica que fa fort.

Amb la publicitat passa el mateix. Tot veiem anuncis. Molts anuncis. Cada dia anuncis. A tot arreu anuncis. Bombardeig constant de missatges publicitaris. De molts ens en adonem. D’altres ni tan sols els copsem. Vivim immersos en un univers de comunicació. Bona part d’aquesta comunicació respon a estratègies molt ben dissenyades per part de l’alta direcció dels grups empresarials, que els responsables de màrqueting tracten de portar a terme per aconseguir de la millor manera possible els objectius marcats.

Quin món aquest del màrqueting! Tot sembla casual i res no ho és. Tot sembla fantasia i tot està calculat. Però no ens precipitem. No vulguem dir-ho tot d’una sola vegada. En parlarem en altres ocasions abans no acabi aquest curs. Ben segur.És obvi que el grup de Gestió Comercial i Màrqueting ja comenceu a ser veritables experts en aquest terreny, mentre els vostres companys batxillers, tot just en tenen unes nocions bàsiques. Per això el grau de comprensiópublicitat  d’aquest món és molt diferent, com pertoca als diferents estudis que uns i altres feu. Per això, de moment, fem-nos només algunes innocents preguntes que tothom pugui respondre. Perquè, recordeu, de publicitat tots hi entenem. Per cert, us mireu la publicitat a la TV? Us sembla interessant? Penseu que la publicitat influeix en les nostres accions de compra? Creieu que el món del màrqueting i el de les xarxes socials tenen alguna cosa a veure? (aquesta és massa fàcil per als del grau superior, eh?) En quin sentit? Us molesta segons quina publicitat? A part de la TV, trobeu que a d’altres mitjans també hi ha publicitat? a quin?

Aquesta setmana us deixo amb un vídeo sobre la publicitat, mentre espero respostes, opinions, suggeriments, crítiques, … tot és interessant per construir entre tots aquests coneixements que anem adquirint durant el curs. Gaudiu del vídeo.

Comunicació

Posted on Updated on

comunicació1Passada la setmana santa, mentre amb uns continuem barallant-nos amb les inversions i amb uns altres amb els costos, alguns hem encetat la temàtica de la comunicació en l’àmbit del màrqueting. De fet però, la comunicació afecta a tots els àmbits de la vida. La persona és un ser social i sociable per naturalesa. Les relacions constitueixen una part essencial de la vida de tothom. El que s’anomenen bens relacionals, són ja considerats en tots els camps, també en l’econòmic, bens que expliquen moltes més coses de les que ens pensem.

Les empreses utilitzen la comunicació per als seus objectius. Necessiten comunicar-se en l’àmbit intern de la pròpia organització empresarial i també en l’àmbit extern. Amb els clients, amb els proveïdors, amb els bancs, amb els mitjans de comunicació, amb els líders d’opinió, … De fet un dels pilars del màrqueting és la comunicació. Possiblement encara ho sigui més en l’àmbit del màrqueting digital. Tots som conscients de com Internet i les xarxes socials estan provocant canvis en totes les àrees de la vida. També en la vida de les empreses, és clar.

Per tal que hi hagi comunicació és necessari que algú parli, però també que algú escolti. Tan important és una funció com l’altre. Tan activa és una cosa com l’altra. Sentim moltes paraules, molts sorolls, cada dia, cada hora, però … sabem escoltar? És evident que és més fàcil escoltar si el que ens diuen ens interessa. Per això ara les empreses parlen tant de màrqueting de continguts. Si s’ofereixen continguts interessants, històries captivadores, experiències suggeridores, … serà més fàcil que ens escoltin. No us sembla?

Què en penseu de les xarxes socials? En quin sentit canvien les nostres vides? Les considereu positives? Per què?comunicació2 Creieu que han canviat l’esquema tradicional de la comunicació?

En quin sentit penseu que la comunicació és un element essencial a la societat d’avui en dia? 

Bé, de fet si no existís aquest blog, la nostra comunicació quedaria limitada a l’aula. Com ho veieu? Trobeu interessant aquesta possibilitat d’ampliar la comunicació? Penseu que l’aprofitem prou?

Comuniquem-nos! Ens enriqueix a tots, ens aporta coses noves, maneres de veure diferent, idees desconegudes, experiències desconegudes, … Val la pena.

Arriba 2013

Posted on Updated on

Nou any_2El pobre 2012 té, hores d’ara,  escassa vida. Això no significa que s’hagin de desaprofitar les hores que queden, ben al contrari. Tot i així, per molt que espremem les poques estones que resten, és clar que el 2012 arriba al seu final.  Sempre que arriba el final d’any, es diu que ha arribat l’hora de fer balanç (perdoneu els de 2n de Batxillerat, no volia dir-ho). Fer balanç, en aquest cas, vol dir parar-se uns moments a revisar què ha estat per a cadascú l’any que ara acaba. Ben segur que tothom hi trobarà llums i ombres. El discurs que més hem sentit és els de les ombres. El passiu d’aquest balanç hi haurem de posar les tan sovintejades frases: “tot va malament”, “no sabem com ens sortirem”, “això està molt malament”, “cada cop anem a pitjor”, “l’any que ve encara serà pitjor” , … i tot un repertori de sentències apocalíptiques, dignes dels pitjors mal averanys de la història.

I a l’actiu? què podríem posar-hi? què tenim en acabar aquest any? Ben segur que tenim més experiència, més experiències, més coneixement, més capacitat de reflexió, més visió crítica de les coses, més ganes de fer-hi alguna cosa, … Segur que col·lectivament, tot i el desencís generalitzat, sense adonar-nos-en, anem adquirint eines bàsiques per afrontar el futur. Però, ja se sap, en aquest ball a cadascú li toca ballar segons la música que sona i amb els companys de camí del moment. Per això, el balanç se l’ha de fer cadascú. Aquí no s’hi val a generalitzar. Un mal any per al col·lectiu, pot haver estat un bon any en el terreny personal, i a l’inrevés. Però, si feu balanç, si us plau, col·loqueu les llums en un lloc ben alt, així les ombres no quedaran tant fosques.

Tot desitjant-vos un BON ANY 2013, us deixo amb aquest reportatge que va emetre TV3 al dia 27 de desembre amb el títol “Un any d’anunci”. És un bon recull del que ha estat la publicitat a casa nostra durant els 2012 i la relació que té amb els fets de la vida quotidiana. Recomanable. Per veure’l cliqueu sobre la imatge:anunci_2