Fem vaga?

Posted on Updated on

vagaSempre que explico què és l’empresa, utilitzo la figura del puzle. Un trencaclosques de peces de diferents formes i colors que han d’encaixar a la perfecció per tal de configurar una bonica imatge. Superada aquesta fase, llavors passo a la idea de l’empresa com un vaixell, on totes aquelles figures del puzle viatgen juntes. Certament es pot considerar l’empresa com un projecte col·lectiu (vaixell) que entre tots cal fer arribar a bon port. Els ocupants del vaixell però, tenen interessos diversos. Pensem per un moment: propietaris, directius, treballadors. No hi ha cap mena de dubte que els interessos no són coincidents. Fins i tot en alguns aspectes poden ser també enfrontats. Per això el conflicte no es pot descartar.

El conflicte no ens ha de fer por. Ben canalitzat pot ser una oportunitat per trobar nous elements que ajudin l’empresa a assolir millor els seus objectius. Però, un col·lectiu de persones diverses, amb interessos diferents, és susceptible de conflicte. Sabem que quan hi ha una discrepància, el millor és parlar-ne. Tractar d’arribar a punts d’entesa. Si cal, iniciar un procés de mediació per apropar les posicions. En aquest camí és de vital importància la capacitat d’escoltar-se mútuament, de dialogar, de posar-se en el lloc de l’altre (empatia), de voluntat d’arribar a acords, etc. Tot i així, quan s’esgoten totes les opcions i no hi ha manera de posar-se d’acord, els treballadors tenen una opció (que hauria de ser la darrera, un cop s’han esgotat totes les altres), per forçar una negociació que condueixi a tenir en consideració les seves reivindicacions. Aquesta opció, ja ho sabem, és la vaga.

El dret de vaga a l’estat espanyol va ser reconegut a la Constitució de 1978 (Article 28.2) i posteriorment regulat a l’Estatut dels Treballadors de 1995. És per tant un dret constitucional que de cap manera pot ser negat a cap treballador/a. Fer vaga és legal, sempre que es compleixin els requisits formals que la llei estableix. No entraré ara en aquest terreny. Més aviat m’interessa fer una reflexió al voltant de l’exercici d’aquest dret. Quan feia de professor, gairebé cada curs hi havia ocasió de parlar d’això amb l’alumnat. Ja se sap, cada curs implica, al menys, alguna convocatòria de vaga. Per això, vaig anar detectant algunes qüestions que em semblen poc clares pel que fa a la percepció que els joves tenen del dret de vaga. Intentaré ser breu en la seva descripció:

  1. La vaga hauria de ser – segons la meva opinió – sempre el darrer recurs, quan ja s’han esgotat totes les possibilitats de negociació per via del diàleg, la mediació, etc… Si a la primera de canvi anem a l’enfrontament (la vaga sempre suposa un enfrontament d’interessos i, a vegades, també de persones), el vaixell pot fer aigües i perjudica a tothom.
  2. No tothom té la mateixa força negociadora a l’hora de convocar una vaga. En tenim un exemple molt clar avui mateix que, coincidint amb l’inici del Mobile World Congress s’han convocat diverses vagues en el transport públic de Barcelona. Algúempresa creu que és una casualitat?. Els treballadors/es dels serveis públics que afecten a amplis sectors de la societat i/o a la celebració d’esdeveniments puntuals, tenen més força que no pas col·lectius que treballen en empreses privades que, en cas de vaga, en són gairebé les úniques perjudicades.
  3. Els representants dels treballadors davant les organitzacions empresarials, són els sindicats. El grau de filiació sindical a l’estat espanyol és molt baix. Per tal que hi hagi garanties que la negociació que fan els sindicats respon realment als interessos dels treballadors/es, caldria elevar el grau de participació en l’acció sindical. Quan no és així, existeix el perill que passin per davant els interessos propis del sindicat com a organització que ha de continuar guanyant eleccions sindicals.
  4. Ha quedat clar que fer vaga és legal, potser no sempre legítim, però legal sí. Aquest fet no implica que la vaga sigui gratuïta. Una situació de vaga comporta costos de tota mena i a tothom. A l’empresa, perquè deixa de fabricar i per tant, de vendre. Als possibles clients i/o usuaris del producte o servei, que poden deixar de rebre’l amb l’eficiència deguda. I per als treballadors també, ja que mentre fan vaga deixen de percebre el sou que els hi pertocaria. És a dir, el treballador no pot ser castigat, ni sancionat per fer vaga. Però com que no treballa, tampoc cobra. De la mateixa manera que un estudiant no pot ser castigat per fer vaga, però l’absència a les classes, pot comportar-li una pitjor nota, o suspendre la matèria, … En tinc experiència personal a la meva vida d’universitari, en una vaga que va durar gairebé tot el curs.vaga_2

La conclusió que en faig va en la línia del cost – benefici. Essent conscients que una vaga té costos per a tothom, també per a qui la fa, caldria plantejar-se l’adhesió a una vaga, fent una valoració dels costos que comporta i dels beneficis que se’n pensen obtenir. Si es tracta de fer anar el vaixell endavant entre tots, cal que el resultat d’aquesta anàlisi sigui positiu. No contemplo l’opció de voler fer naufragar el vaixell ja que, sent-ne tots part de la tripulació o del passatge, en sortiríem tots malparats. La lluita pels drets laborals, per unes condicions de treball dignes, és irrenunciable. La vaga n’és la darrera opció, la negociació responsable n’hauria de ser la norma.

Francesc Brunés – febrer 2016
Advertisements

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s