Persona i empresa

Posted on Updated on

mobile-phone-apple-coffee-on-the-wooden-tableEl desembre de 2012, vaig escriure un article anomenat “Recursos humans”. Ara fa una mica més de dos anys, el desembre de 2014, vaig escriure també en aquest mateix blog, un article amb el títol: “Recursos molt humans” que ara em plau proposar-vos de tornar a llegir. Per a mi, l’empresa, mai ha estat una màquina de fer diners. Ni tan sols una organització encaminada a la fabricació d’un producte o a la prestació d’un servei. Per sobre de tot això, per a mi, l’empresa ha estat sempre un espai de convivència de persones. La majoria de nosaltres, passa la major part del seu temps útil, durant la vida, al lloc de treball. És per això, que l’empresa o entitat on treballem, la feina que fem, forma part de manera substancial de nosaltres mateixos. Certament que no ha de ser mai el tot de la nostra existència, però sí que ocupa la major part del nostra temps.

Això planteja, per a mi, dues qüestions fonamentals: l’elecció d’una professió i la motivació per treballar. Sentir-se bé, desenvolupant una professió és molt important. Si hi hem de dedicar la major part de les nostres hores de vida, val la pena no fer-ho sota el pes de l’amargor. Millor poder dedicar-se a una professió que, a més de procurar-nos els calerons per poder viure, ens satisfaci tant com sigui possible. Aquí rau la importància de l’etapa de formació durant la joventut. És una etapa on cal estar atents a tots els elements que ens poden servir per orientar-nos. Escoltar, en el sentit més profund del terme, em sembla una actitud de base durant aquesta època. Aprofitar bé tot allò que se’ns posa a l’abast per anar descobrint quina professió ens ajudarà a ser més feliços. Que d’això es tracta, no? Un cop entrellucat l’ofici al que ens agradaria dedicar-nos, no ser gasius a l’hora de dedicar esforços de tota mena per aconseguir-ho. Hores, disgustos, nervis, estudis i més estudis, desenganys, … tot val la pena per acabar assolint allò que entreveiem, és la nostra “vocació”. Aquella activitat que acabarà omplint de sentit la nostra vida.

Un cop ens dediquem ja a una professió cal esforçar-se per trobar sentit al feixuc acte de llevar-se cada dia al matí per anar a la feina. No sempre és fàcil, ho reconec. Si ens agrada la feina, tindrem molt de guanyat. Però, tot i així, hi ha dies que, noi … Però és clar, cal fer-ho amb el millor somriure possible. “Life is a smile” que diu aquell. Se n’ha parlat tant de la motivació a la feina. A més d’un, a classe li hauran explicat aquell experiment que va fer Elton Mayo, a principis del segle XX, a la Western Electric Company per determinar la influència de la il·luminació i altres condicions físiques de treball sobre el rendiment de les persones. Per això, van ubicar a un grup de treballadores en una sala, amb condicions especials que permetien dur a terme l’experiment. No obstant, el descobriment més sorprenent fou la constatació que eren sobretot les consideracions especials i la situació social generada, així com l’interès que les treballadores percebien per part de l’empresa cap al seu treball, el que va influir de forma determinant en l’increment del seu rendiment, en compte de les variacions introduïdes en les condicions físiques.

La motivació depèn del salari? Sí, però no tant com us penseu els joves. Mentre el salari es manté a nivell baixos i mitjans, és cert que, un augment de sou millora la motivació del treballador o treballadora. Però, algú pensa que si en Messi cobrés més, jugaria millor o faria més gols? La motivació, depèn de l’horari? Sí, més del que ens pensem. La vida, al capdavall, és una suma d’hores. Poder disposar d’un horari que permeti fer compatible de la millor manera possible, la vida personal i familiar, amb la dedicació a la feina, és molt important i per això, és una font de motivació gens menyspreable. Altres condicions de treball, influeixen en la motivació? Certament que sí. La seguretat és, en determinades professions, molt important. Un espai físic agradable, uns recursos person-woman-desk-laptopsuficients per exercir bé la feina, uns mitjans materials correctes, … tot són elements que poden fer minvar o millorar la motivació. N’hi ha un, però que és de gran importància. L’ambient de treball. Entenent aquest concepte com l’entramat de relacions humanes que es generen a qualsevol lloc de treball. El lideratge exercit pels directius de l’empresa té una gran influència en la creació d’un ambient de treball agradable, creatiu, participatiu, engrescador, … Tots, però, hi podem posar el nostre gra de sorra.

Sí, sí, diuen els més escèptics, però al cap d’avall, tot són estratègies per tal que l’empresa guanyi més diners. No ho negaré pas. Però, aquí pot entrar en joc allò que jo anomeno “el cercle virtuós dels recursos humans”. És una teoria meva i per tant, discutible. L’he pogut però, contrastar en algunes empreses i organitzacions. Aquest cercle, per a mi, té el seu inici en la persona, element bàsic de l’empresa. L’organització procura la seva motivació, amb un objectiu: aconseguir més beneficis. Part d’aquests beneficis retribueixen als propietaris de l’empresa (que també són persones) per al risc empresarial que han assumit. Una part però, pot repercutir sobre la pròpia empresa, en forma de millors condicions laborals per als seus treballadors. Aquest cercle s’autoalimenta i pot ampliar-se fins i tot a l’entorn social de l’empresa (que és també el dels treballadors). Aquesta millora, feta amb criteri, pot repercutir positivament en la motivació que alhora ajudarà a aconseguir més beneficis, …. I el cercle virtuós es pot anar eixamplant.

Francesc Brunés – gener 2016

Anuncis

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s