Decreixement?

Posted on

creixementFa pocs dies, en una xerrada que feia sobre “economia d’estar per casa”, parlàvem de despeses familiars i de consum. Un senyor que es trobava entre el públic assistent aixeca la mà i es disposa a fer una pregunta. Certament que era una pregunta pròpia de l’edat del senyor, una edat ja dipositària d’un grapat d’experiència. Va i pregunta: i si paréssim de crèixer? no seria bo optar per no crèixer? fins i tot decrèixer? per què aquesta febre consumista de sempre més i més?. Eus ací, en poques paraula la qüestió que va plantejar el bon senyor.

Per un moment em va deixar desconcertat. Aquesta no me l’esperava. Després de dir allò de “… va molt bé que faci aquesta pregunta…”, amb l’únic objectiu de guanyar uns quants segons abans de respondre, em va venir al cap, com un llampec, que a la Universitat Autònoma de Barcelona (de fet, la meva Universitat), hi ha un col·lectiu anomenat “Recerca & Decreixement”. Els professors Giorgos Kallis, Giacomo D’allisa i Federico Dimaria en formen part i, no fa pas massa, han publicat un llibre sobre el tema. El text s’anomena: “Degrowth. A vocabulary for a new Era”. Agafant el fil d’aquesta proposta de “decreixement” , vaig recuperar un antecedent més remot degut al filòsof austríac de pseudònim André Gorz, que el 1977 ja feia una proposta sota el títol de “ecologia política i decreixement”. Tot plegat em va servir per començar a donar una resposta a qui havia formulat la pregunta. Com ja sabeu que a mi, m’agraden més les preguntes que les respostes, l’he recuperat per fer-hi una mica més de reflexió al voltant del tema.

D’entrada, la proposta de decrèixer sembla una provocació a l’actual model de creixement sense límits. I de fet ho és! Però també una provocació perquè sembla voler anar enrere, com els crancs. Sembla un plantejament caduc de fer més petit el “pastís” i retornar a un model de societat basada en l’artesania, l’agricultura i l’autoconsum. És a dir, fer un viatge cap al passat. Una elaboració que sembla més pròpia de poetes, amarats d’espèrit bucòlic i de utopies inabastables, que no pas d’economistes fets i drets. Però, no correm tant. Anem a pams. Analitzem amb més profunditat aquest plantejament.

Els anomenats partidaris d’un model econòmic de decreixement, el que en realitat plantegen és fugir de l’obsessió pel creixement econòmic que, de fet, beneficia a uns pocs i arruïna a la majoria. No és gens difícil comprovar que no hi ha una relació directa entre el creixement i el benestar de les persones. Més ben dit, després d’èpoques de fort creixement, no hem aconseguit de ser més feliços. I això va per a tots, per als rics i per als pobres, o no tan rics. El model de decreixement, no cal entendre’l de forma literal, ja que en realitat no vol ser sinònim de recessió. Vaja, que no es tracta de fer el pastís més petit, de fer baixar el PIB (Producte Interior Brut), sinó de tenir un model de vida més senzill, menys exigent, que permeti un altre model econòmic i un altre tipus de societat. Un model on no calgui un pastíscreixement exacerbat per donar satisfacció a uns quants, cada vegada menys, mentre la immensa majoria restant naveguen en la misèria (o gairebé). Es planteja més aviat un model on sigui necessari un lleu creixement, acompanyat d’uns mecanismes compartits socialment, per distribuir molt millor la riquesa. De fet, una societat més equitativa, és molt probable que suposi també una societat més feliç. Personalment n’estic convençut.

Hi ha encara un altre argument que dóna suport a la proposta i és l’aspecte ecològic. Un exagerat i salvatge ritme de creixement, està fent trontollar la casa comuna. O sigui, que ens estem carregant el planeta on tots vivim. Ah! i de moment, no en tenim cap altre. Però, tot aquest assumpte del creixement sostenible, ja són figues d’un altre paner, que necessitarien una més àmplia reflexió.

Deixeu-me acabar, per no perdre el costum, amb una pregunta. ¿Val la pena continuar apostant per un model de creixement, que no ens fa més feliços, genera grans bosses de pobresa, provoca desigualtats creixents que amenacen la pau social i, a més, fa malbé el planeta?

Advertisements

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s