Converses amb benefici

Posted on

diàleg_3L’empresa, igual que les persones, comunica a través de tot allò que fa. Comunica l’envàs amb el  que vestim el producte. Comunica la forma de presentar-se dels operaris per fer una reparació contractada. Comunica el desordre que té sobre la taula el director general quan rep una visita. Comunica l’anunci de la marca que apareix per televisió. Comunica el grau “d’amabilitat” de la pàgina web de l’empresa. Tot forma part de la política de comunicació de l’empresa. Tan se val si l’àmbit és intern o extern, sempre hi ha algun receptor de la nostra comunicació.

Durant dècades l’empresa s’ha acostumat a emetre informacions que eren rebudes pel públic objectiu a qui anaven adreçades , de forma passiva. Els mitjans disponibles limitaven molt la possibilitat de resposta per part dels receptors. La comunicació empresarial s’assemblava més aviat a un partir de frontó, on  adrecem la pilota cap a una paret que mai es queixa. Podem disparar curt o llarg, fort o fluix, dret o tort i veurem com la paret resta impassible als nostres estímuls. Però, no hi ha res que duri sempre. Les coses en els darrers anys han anat canviant…

Ara la comunicació empresarial són converses. Diàlegs on tots els participants són protagonistes. Tots són emissors i receptors gairebé simultàniament. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació han provocat la creació d’una espècie d’àgora virtual, on qualsevol informació és ràpidament compartida a la plaça del poble. Conèixer l’opinió dels consumidors, reals o potencials, cada cop és més fàcil. La possibilitat que qualsevol pugui intervenir en el disseny d’un producte, ha crescut exponencialment. La possibilitat de resoldre dubtes, atendre queixes, respondre preguntes, és ara molt més immediata. Diguem que l’empresa s’ha hagut d’entrenar a escoltar per partida doble. Hem descobert que no és en va que disposem de dos òrgans auditius, mentre només en tenim un de parlador.

S’ha canviat el frontó pel tenis . Ara hi ha rival. El contrari es pot queixar de les nostres accions i reaccions. El contrincant s’ha d’adaptar, ha de reaccionar a les nostres accions, ha de saber respondre, ha d’esperar la nostradiàleg_4 jugada. De la mateixa manera que nosaltres ho hem de fer respecte al que ell fa. A vegades les nostres reaccions són imprevisibles, com també ho poden ser les del rival. Possiblement és un joc més vistós, més ric, més complert, més espectacular. També més difícil.

L’aprenentatge per part de les empreses de la cultura del diàleg, de les converses, pot no ser del tot fàcil. Falta costum, falta cintura, manca agilitat. A vegades hi ha coses que costen d’admetre. Altres vegades, costa donar amb agilitat la resposta adequada. És tot un exercici que cal anar practicant. No hi ha dubte però, que l’experiència és molt més rica, molt més interessant. Caldrà nous perfils laborals, altament qualificats en l’art del diàleg. En certa manera els “community manager” ja en són el primer pas. Estem a les beceroles, caldrà anar creixent. Penso que aquest art de conversar serà quelcom que aportarà grans beneficis en l’àmbit empresarial i no parlo només d’euros…

Advertisements

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s