Els diners

Posted on

monedesAprofitant que amb un dels grups estem parlant de finançament, mentre amb un altre ho fem de política de preus, he pensat que podria ser interessant fer una breu història dels diners.

Ja és sabut que les societats primitives no utilitzaven bitllets ni monedes. La seva economia es basava en l’autoconsum i la producció de béns i serveis era autosuficient. Va ser l’any 8.000 aC quan els pobles que habitaven les regions altes del Creixent Fèrtil (actualment Turquia, Síria, Iran i Iraq) van obtenir per primer cop en la història, una collita de les llavors que havien plantat mesos abans. Això va propiciar que les societats nòmades esdevinguessin sedentàries al voltant de l’agricultura i el pasturatge. Quan les collites eren abundants i obtenien excedents, els canviaven per altres productes. Va sorgir la figura del troc o permuta.

  Posar-se d’acord en el troc no és una tasca fàcil ja que sovint calia fer molts intercanvis fins aconseguir allò que un necessita. S’intentava produir poques quantitats de moltes coses diferents per fer més fàcil l’intercanvi. Això dificultava el desenvolupament econòmic ja que impedia l’especialització laboral i feia més lents els intercanvis comercials. Abans de l’aparició dels diners, es van utilitzar algunes mercaderies generalment acceptades, duradores i no peribles que feien la funció de canvi, com per exemple la sal. Aquest bé d’intercanvi, la sal, va ser utilitzada sobretot pels pobles del centre d’Europa. La sal era un element vital per a l’home i, en aquella època, també s’utilitzava per conservar els aliments. A més de la sal, també es van utilitzar com a valor de canvi, altres béns com les pells dels animals, les pedres precioses, els metalls, …

Els béns que possibilitaven l’intercanvi havien de complir unes determinades característiques: Durabilitat, estabilitat en el valor, oferta limitada o escassetat, homogeneïtat o uniformitat (les unitats han de ser de la mateixa qualitat), divisibilitat, portabilitat, reconeixement (acceptació general). Amb el pas del temps, l’ús de metalls va desplaçar la restaantic d’elements utilitzats com a diners. Les dificultats de les parts per posar-se d’acord sobre la quantitat de metall necessari per comprar determinades mercaderies, com també, l’obstacle que representava traslladar els metalls d’un lloc a un altre, unit al desenvolupament del comerç, va provocar l’aparició de les monedes. El descobriment de l’or i la plata va ser fonamental en aquest camí, ja que eren metalls d’alt valor i per tant, permetien augmentar el valor representat a cada moneda.

Les monedes són peces metàl·liques encunyades pels estats, que serveixen de mesura comuna per fixar el preu de les coses i facilitar l’intercanvi en el mercat i en conseqüència la divisió del treball. La primera moneda va aparèixer a Lídia (Àsia Menor) al segle VII aC i consistia en un tros de metall arrodonit amb símbols a les dues cares. S’anomenava “electró” i estava feta d’una barreja d’or i plata.

Amb el desenvolupament del comerç i a causa de l’enrenou que provocava haver de transportar grans quantitats de monedes, van aparèixer els primers banquers que treballaven els metalls preciosos (juntament amb els orfebres). Es va anar estenent el costum entre els comerciants i la gent en general de dipositar les monedes d’or i de plata a les caixes fortes d’orfebres i banquers, rebent a canvi un rebut de dipòsit. Amb el temps aquests rebuts es van convertit en el paper moneda o bitllets bancaris. Poc a poc, es van anar emetent més rebuts que la quantitat d’or dipositada, confiant que no tothom aniria a la vegada a demanar els diners que hi tenen dipositats, donant lloc al naixement del diner fiduciari.

Aquest diner fiduciari és el que coneixem avui en dia com a mitjà de cobrament i pagament. El seu valor no es basa en la contrapartida d’unes existències d’or, sinó en la declaració com a diner per part de l’Estat i també en el crèdit i la confiança que inspira, de manera que permeten agilitar la majoria de processos financers i també comptar fàcilmentcartera els diners que té una persona, una empresa o un estat. El valor econòmic del diner fiduciari pot variar segons el tipus de divisa utilitzat en un país concret. És a dir, els diners poden disminuir o augmentar de valor a causa de la revalorització o devaluació de la moneda. Entre els mitjans actuals de pagament coneixem els xecs, pagarés, lletres de canvi, …

En l’actualitat però, una part creixent d’operacions de compra-venda, amb els pagaments i cobraments que comporten, es fan sense necessitat de tenir diner físic: targetes de crèdit, caixers automàtics, transferències electròniques i altres operacions bancàries que es realitzen a través d’Internet. L’avenç en les tecnologies de la informació i la comunicació han donat naixement al diner electrònic o digital.

Per acabar només vull fer esment de la diferència entre diner legal, que és el que crea el Banc Central (en el cas de l’estat espanyol, el Banco de España) mitjançant l’encunyació de monedes i la impressió de bitllets, i el diner bancari, que és el que “creen” els bancs privats mitjançant l’anotació en compte dels dipòsits (comptes corrents, llibretes d’estalvi, imposicions a termini, …).

I ara que potser sabem alguna cosa més sobre els diners, ve la crisi i ens deixa sense … Ai las!

Anuncis

2 thoughts on “Els diners

    marc cuenca said:
    14 febrer 2015 a les 6:45 PM

    l’evolució de la moneda: avui en dia parlem de diners digital. què és això? dons al meu parer un paper o una pantalla digital on apareix el teu compte bancari amb uns números. Algú sap si els bancs tenen aquest diners físicament en les seves caixes fortes? perquè ens hem de fiar de una pantalla o un tall de paper que no té més valor que un foli comprat en una papereria,…
    si tothom treies els seus calers del banc a l’hora, crearíem una crisi mundial tan devastadora que riu-te tu d’aquesta que estem passant, i llavors si que hauriem de tornar 5000 anys endarrere per poder sobreviure, fent intercanvi de productes.
    Des de l’entrada de la crisi ha augmentat la compra d’or(amb botigues de COMPRO ORO) i la venta de quadres de pintors famosos, perquè és de les poques coses que es revaloritzen amb el temps.
    realment val la pena pagar per un objecte més del que val?jo sempre intento buscar segones marques o preus ajustats al meu poder adquisitiu. es clar que si fos ric tindria un ferrari aparcat a la porta de casa, però seria més feliç?pot ser sí, però tindria més preocupacions per aconseguir més diners.
    les caixes: varen néixer per ajudar al poble i ara els estan ofegant, JA JA I JA. tot per culpa dels diners diners i diners, aquells que no tenim a la butxaca i si un banc.

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      14 febrer 2015 a les 8:22 PM

      Gràcies Marc pel comentari. És evident que els bancs no guarden emès nostres diners en una caixa forta. Si fos així el sistema financer no funcionaria. D’on sortirien els diners per al crèdit? Per què creus que es rescaten els bancs? Perquè si un entres en fallida tothom correria a buscar els seus diners i el sistema ensorraria.

      M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s