Constància professional

Posted on

rocaEn el meu post anterior feia una proposta de participació que considerava força útil per a l’alumnat que s’està formant en temes de màrqueting. Saber copsar el que hi ha darrera d’una marca no és una cosa que s’aconsegueixi d’avui per demà i sense un entrenament adequat. La proposta tractava a més de respondre a l’actualitat de l’entorn on vivim: Girona, les seves festes, les seves propostes culturals, … Tot i així, l’èxit ha estat nul. La resposta obtinguda ha estat zero. És a dir, ni molt ni poc, simplement, gens.

Avui hem comentat aquest fet en una de les classes. Deixem-ho en una anècdota i anem a allò que m’ha suggerit. La situació, de fet, respon força a la feina de l’àmbit comercial. Generalment a les feines, quan fem les coses bé, el resultat és bo. En el terreny comercial però, no sempre és així. Un pot ser un bon comercial, un bon creatiu, un bon venedor, un bon ‘community manager’, … Pot desenvolupar la més acurada planificació, les més ben dissenyades estratègies, les accions més indicades pels manuals i … La resposta pot ser decebedora. Hi ha algú, que és el consumidor, que sempre acabar judicant severament la nostra feina. Ens podem esforçar molt, dedicar-hi moltes hores, fer moltes visites, … i al cap d’avall, acabar amb les mans buides.

Sempre he pensat que la feina de comercial és força dura. A vegades, ho és físicament. Però sobretot, ho és psicològicament. Entomar fracàs rere fracàs, quan els vents són desfavorables, no és fàcil. Sobretot, no ho és quan fem tota la nostra part per fer les coses el millor possible, En un primer moment, la tendència és a buscar algun culpable. És una reacció ben humana, tot i que massa infantil. Després acostumem a donar-nos les culpes a nosaltres mateixos. No hi ha jutge més server d’una persona que ella mateixa. Coneixem les nostres febleses, les nostres mancances i ens és fàcil caure en una espiral de culpabilitat quan les coses no surten bé. Hem perdut vendes, aquells clients no han respost, la campanya publicitària ha estat un fracàs, … Tot el que vulgueu. Personalment correm el risc de caure en episodis depressius, o com a mínim, de baix to.

Hi ha però un element que hauria de ser consubstancial a la feina comercial. És la resiliència. La resiliència és una actitud psicològica que permet a la persona fer front amb positivitat a situacions adverses de forma continuada. No es tracta només de trampejar la tempesta com es pot, sinó de buscar la millor manera de superar-la. No és una actitud passiva, sinó ben activa. L’autoestima hi té alguna cosa a veure. Si tenim un bon concepte de nosaltres mateixos ens serà més fàcil se resilients. Les relacions, també hi tenen força a veure. Una persona que gaudeix de bones relacions personals al seugota entorn i que pot comptar amb l’ajut i la complicitat d’altres persones, té molta més força de resistència a les adversitats. La flexibilitat és també un element important. Les persones massa rígides amb el seu entorn i amb elles mateixes, poden acabar trencant-se. Els que sou de l’Empordà (sobretot de l’Alt Empordà) sabeu que una tramuntanada pot fer caure un arbre. En canvi, és gairebé impossible que arrenqui un jonc, ja que aquest és flexible, es vincle i cedeix als embats del vent. Resisteix i s’adapta.

Compartiu amb mi la idea que ser comercial és una feina dura? Com aneu de resiliència? Bé, el micròfon continua sempre obert. És veritat que, com que és sense fils, cal carregar-lo una vegada i una altra, però sempre està apunt. Obert per a atrevits i per a tímids, per a aportacions reeixides i d’altres de menys encertades, … Tota aportació feta amb ànim positiu, pot ajudar a compartir idees i a construir. Micro obert …

micro

Anuncis

One thought on “Constància professional

    lluis said:
    12 Novembre 2014 a les 7:54 PM

    En aquesta nova entrada hem veig tocat per dos bandes: l’Alt Empordà la meva terra natal i la feina de comercial que n’he estat treballador de dues. Lo de la meva terra hi ha poc a dir, la millor comarca de Catalunya, si més no la més maca. La tramuntana ve i va però no fa tant mal com diuen.
    De les meves feines de comercial… la primera va ser de comercial amb 19 anys dels que es trenquen física i psicològicament com es tenir que vendre aspiradors a porta freda cara a cara, l’altre va ser un tant més tranquil.la ja que feia de comercial per telèfon fent trucada rere trucada intentant vendre seguros a gent totalment desconeguda, molt més suau però molt desanimant ja que les patacades són moltes i constants. Bueno jo, com ja saben els que hem coneixen, de resiliència i d’autoestima no me’n falta, de fet a vegades potser en tinc massa, però aquelles experiències, sobretot la de venda cara a cara, les recordo dures, molt dures. Com molt bé expliques al bloc costa molt seguir endavant dia rere dia veien com el teu treball serveix de ben poc, per això les vaig acabant deixant i vaig canviar el meu camí professional.
    Com a informàtic també he fet de comercial venen software o antivirus a part de tractar amb gent venent els meus serveis però no m’ha resultat tant dur com aleshores, potser es que m’he fet gran… o potser es que el fet que t’agradi el que vens o ofereixes sigui una motivació extra per fer aquest tipus de feina.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s