Cooperar i competir

Posted on

cooperarEl mercat és una selva. Aquesta és una expressió que a classe faig servir més d’un cop. Però també pot no ser-ho. La selva mai serà una bassa d’oli, perquè l’entorn tendeix a ser hostil, però segur que hi ha una diferència entre tractar de sobreviure individualment o intentar fer-ho col·lectivament.

Hi ha empreses que estan pensades i concebudes com una màquina de fer beneficis (o al menys d’intentar-ho). Una màquina que no s’atura gairebé davant de res. El seu objectiu és molt clar: generar beneficis. És cert que cada vegada aquest tipus de màquines estan més mal vistes per la societat en general. Sembla haver-hi un consens força general sobre la responsabilitat social que tenen les empreses. També és veritat que aquest consens no s’acostuma a traduir en un vot de càstig a l’empresa no consumint els seus productes. El poder que tenim els consumidors és molt gran, tot i que molt sovint poc utilitzat.

D’altra banda, també hi ha empreses que des de la seva pròpia forma jurídica, la seva competitivitat es basa en la cooperació. Són empreses que, tot i mantenir l’objectiu d’aconseguir beneficis, posen l’èmfasi de forma prioritària en aspectes socials i/o de cooperació entre els socis, amb altres empreses, etc. No estic parlant d’ONGs sinó d’empreses que consideren que la responsabilitat que tenen davant la societat, les empeny a buscar fórmules per poder competir cooperant. És això possible? L’experiència ens diu que sí.

Hi ha una opinió massa estesa, que l’única manera de competir és jugant a guanyar – perdre. La competició sembla com si ens portés inevitablement a l’existència de guanyadors i perdedors. No és possible jugar a guanyar – guanyar? Segur que hi ha maneres d’exercici una activitat econòmica fent que tots els participants hi surtin guanyant. Si ens ho proposem, és ben segur que el desenvolupament de l’activitat pot ser beneficiosa per als socis de l’empresa, per als treballadors, per als consumidors i per a la societat en general. Només cal proposar-s’ho. Actuar amb aquest nivell ètic, ens pot fer menys competitius? Sincerament crec que està per demostrar.SONY DSC

Algunes de les formes jurídiques que aquests dies estem estudiant van força en la direcció d’empreses que tenen quelcom diferent. Podria ser el cas de les cooperatives i, fins i tot, de les societats laborals. Especialment en el cas de les cooperatives és molt clar – començant pel nom – el seu esperit cooperatiu i el seu funcionament democràtic pel que fa a la gestió i presa de decisions. A casa nostra, no massa lluny, tothom coneix el cas emblemàtic de La Fageda, la cooperativa que ha fet possible que a la comarca de La Garrotxa no hi hagi atur entre les persones amb discapacitat. Certament que es tracta d’un cas especial, però no és l’únic. El cooperativisme és una manera d’entendre l’activitat empresarial que posa de relleu una sèrie de valors molt interessants. Ho veieu així? Quins valors es posen de relleu? Cooperar pot ser una estratègia per competir?

Anuncis

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s