De l’aula a la vida real

Posted on

apple and booksSetmana de casos. Sí noi, amb dos dels grups, aquesta setmana ha estat el moment de conèixer com hem resolt el primer cas pràctic de la temporada. També en el transcurs de la setmana n’hi ha hagut d’altres de casos, però potser d’aquests és millor no parlar-ne…

Els casos pràctics són un recurs que utilitzo com a docent per tractar de provocar un acostament de l’aula al món real. Partint d’una situació que no sigui massa allunyada a l’entorn dels joves, es plantegen una sèrie de situacions que cal resoldre. No és només una eina de control del que se sap, sinó sobretot una eina d’aprenentatge. Intento que es trobin davant una situació que no té una solució única, com a la vida real, i que no es pot resoldre completament només amb els coneixements adquirits a classe. Cal doncs, buscar, investigar una mica, però sobretot cal posar en joc el sentit comú, el treball en equip, l’avaluació d’idees diverses i a vegades contradictòries, el raonament crític, l’assumpció d’un cert nivell de risc en prendre una decisió, etc. Es posa també en joc l’interès per la matèria, les ganes d’aprendre i la iniciativa i creativitat per donar solucions a una situació que podria ser real. Insisteixo molt que no ha de ser un exercici més de classe que el resolem per no sentir rondinar el pesat del professor. És una altra cosa. És una bona oportunitat d’aprendre i de posar en relació coneixements adquirits dins i fora de l’aula.

Hi ha alumnat més tendre que tot just ha acabat l’ESO i d’altre ja més granadet en edat i en formació. És evident que el nivell d’exigència és diferent en un cas i a l’altre. Ha de ser així. Els resultats que s’han pogut evidenciar en la resolució d’aquest primer cas, són … diguem-ne discrets. És el primer. Tenim doncs oportunitats (moltes) de millorar. La paciència és una virtut del docent. La constància n’és una altra. Cal insistir sense defallir. Si a la primera dificultat defallim i ho deixem còrrer les possibilitats d’aprendre, de treure el millor de nosaltres mateixos, es redueixen molt. Confio sempre que durant el curs tots plegats buscarem sense defallir la manera d’aprendre quant més millor. La meva part faré tot el possible per tal que no hi falti. Fins la darrera hora del darrer dia de classe a la primavera de 2015, si la salut no ens fa males passades, intentarem aprendre una mica més. Vosaltres, alumnes us ho mereixeu. No podeu desaprofitar cap oportunitat. Les coses, sovint ja són prou complicades com per perdre passades sense solta ni volta.

Una anàlisi de les causes dels resultats discrets en la resolució d’aquest primer cas pràctic, em fan pensar en tres aspectes:

  • Minsa dedicació de temps. El temps té la seva importància. Donar-se temps per pensar-hi, per buscar, per llegirone_red i rellegir el cas, per posar-se en situació (com si ens hi trobéssim), per contrastar opinions amb els companys de grup, per arribar a acords, … Tot necessita temps. No hi ha cap altra opció.
  • Donar poc valor a la rúbrica. El cas va sempre acompanyat d’una rúbrica on s’hi exposen els criteris de valoració i els diferents nivells. És un document important que potser s’ha treballat poc i per tant, no s’ha pres prou consciència del que se’ns demanava.
  • No calibrar prou bé la repercussió que la resolució d’aquests casos acabarà tenint sobre l’avaluació global del trimestre. No només pel percentatge que suposa sobre la qualificació, sinó sobretot per les oportunitats d’aprenentatge que perdem i que, ben segur poden afectar a la resta d’activitats del trimestre (exercicis, exàmens, treballs, …)

Hi esteu d’acord? com ho veieu vosaltres? Com l’heu viscut aquest primer cas? Us invito un cop més a participar. No fer-ho són també ocasions perdudes. Aquestes setmanes, més d’un cop, he vist amb joia les aportacions que fan al Twitter alumnes del curs passat o de cursos anteriors, mentre contemplo una certa apatia i inactivitat de l’alumnat del curs actual. Som al mes d’octubre. Sort que encara tot té remei! No us sembla?

Advertisements

2 thoughts on “De l’aula a la vida real

    Enric Fabrega said:
    13 Octubre 2014 a les 1:47 PM

    Tens tota la raó Francesc, els casos pràctics són els més importants, els que t’associen més al que et trobaràs a la vida real.
    Potser l’any passat vaig pecar d’intentar fer un cas d’aquests ràpid per obtenir un aprovat, però mica en mica que va anar passant el temps vaig veure que era més . interessant fer això que no pas haver d’estudiar pura teoria. M’agradava més aplicar el que havia après durant les classes amb casos d’aquests ja que és el més important, el que et relaciona a la vida real.

    Molts de records Francesc!!!!!!

    M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s