Sobre estratègies

Posted on Updated on

estrategiaAl llarg del curs, i també en aquests moments, hem parlat d’estratègies. Ho hem fet a tots els cursos. Amb algun d’ells, repetidament. Per què aquesta insistència? Anem a pams. Abans de res, què és una estratègia?

No entrarem ara a desenvolupar en profunditat un concepte tan complex. Ben al contrari tractarem només de donar una pinzellada al concepte i a justificar-ne la utilització reiterada a classe. Doncs bé, la paraula estratègia, té el seu orígen en la paraula grega “strategos” que significa “general”. Ja sabem que un general és un alt comandament militar. No és difícil deduir doncs, que l’aplicació d’aquest concepte prové del món militar. No és l’únic concepte que té aquest orígen i troba posteriorment aplicació a d’altres camps de l’activitat humana. Té una lògica. Els exèrcits tenen un objectiu clar: guanyar la guerra. Per aconseguir-lo cal tenir també molt clar què s’ha de fer, quan s’ha de fer, com s’ha de fer, etc. Dit d’una altra manera, cal seguir una bona estratègia. Es pot deduir doncs que una estratègia és un conjunt d’accions que es planifiquen de forma que contribueixin  a assolir un objectiu que hem fixat prèviament.

Al marge del seu orígen militar, les estratègies s’utilitzen també en el món empresarial. Però de fet, cadascú de nosaltres fa servir, amb relativa freqüència, estratègies per superar un examen amb molt de contingut, per arribar a obtenir un títol, per poder entrar a la Universitat, per aconseguir una “amistat”, … És evident que cada empresa té el seu model de negoci que implica la fixació d’uns objectius i per tant fa necessària l’estratègia per intentar arribar-hi. Una cosa semblant passa també en el terreny esportiu, on cada club, cada equip té uns objectius que intenta assolir. Molts jocs, tenen en sí mateixos, un fort component estratègic. Pensem per un moment en el escacs, alguns jocs de cartes, … Tanmateix en el terreny personal és habitual marcar-se objectius: deixar de fumar, fer més esport, estudiar més, … Tots ells requereixen d’unes estratègies per mirar d’aconseguir-los.

Una estratègia no és el mateix que una tàctica. Una tàctica respon més a la forma de resolució d’un problema puntual. La tàctica va més lligada al curt termini. Utilitzem una tàctica ofensiva per guanyar un partit, però en canvi, n’utilitzem una de defensiva per no perdre’n un altre. L’estratègia, en canvi, està més lligada al llarg termini. Les decisions estratègiques condicionen el llarg termini. Un club aposta per fomentar la cantera de jugadors i jugadores per aconseguir èxits, mentre que un altre opta per fitxar bons jugadors ja formats en altres clubs. Això són estratègies, doncs condicionen el futur.

Crec que en part, amb tot el que s’ha dit fins ara,  ja hem justificat la insistència en parlar d’aquest tema a classe. L’estratègia és imprescindible en la gestió empresarial en tots els seus àmbits i de manera especial en el màrqueting. Això sol ja sembla suficient. Però, tal com també s’ha dit, la seva aplicació a l’àmbit personal encara pot ajudar a reforçar la seva utilització. Des del meu punt de vista però, encara hi ha una altra raó que em mou a treballar aquest tema a classe. És una motivació purament pedagògica. Estic absolutament convençut de la necessitat, ara més que mai, de reforçar la metodologia que comportar la planificació estratègica, per ajudar als joves estudiants a progressar en l’art de saber resoldreescacs1 problemes.

Constato per tot arreu que, immersos en la cultura de la immediatesa: ho vull, ho tinc; pretenen contínuament resoldre un problema abans d’haver-lo entès, haver-lo analitzat, haver-lo estudiat, haver provat diverses maneres de resoldre’l, haver-ne descartat algunes i finalment, haver trobat el camí per resoldre el problema. És freqüent, davant d’un problema plantejat, trobar-se amb la següent pregunta per part de l’estudiant: s’ha de multiplicar o dividir? Això és el que interessa. La solució, ràpid. Albert Einstein deia que si tingués només una hora per salvar el món, dedicaria cinquanta nou minuts a estudiar el problema i un minut a aplicar la solució. Doncs això! La sistemàtica de la planificació estratègica comporta primer una fase d’anàlisi, d’estudi, de comprensió del problema, d’avaluació de la situació, … Posteriorment, en una segona fase, cal una recerca d’alternatives possibles que ens poden apropar a la solució (objectiu). Una avaluació de la viabilitat d’aquestes alternatives, dels seus costos (en temps, en diners, …), per acabar triant aquella que ens sembla millor, d’acord amb l’objectiu que perseguim. Només en una tercera fase, passarem a la implantació de l’estratègia escollida, tot planificant, programant i controlant les accions que cal portar a terme. El meu avi ho diria així: “La paciència és la mare de la ciència”.

Voler encertar la solució sense fer aquest recorregut, és sinònim de fracàs o, si més no, de solució poc satisfactòria, en un alt percentatge de casos. Només la sort, que també existeix, però no sempre la tenim per companya; pot explicar un excel·lent resultat. Si hem resolt un problema, però no sabem com; és que no hem resolt cap problema. Simplement ens ha tocat la loteria. En una generació que podem obtenir una aplicació meravellosa en pocs segons, només prement sobre una pantalla, aquest aprenentatge el trobo absolutament necessari, no només per estudiar, sinó – molt més important – per viure.

És possible que no hi estigueu d’acord. Com sempre, el “micròfon” és obert. De moment encara té bateria.

Advertisements

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s