Vida i mort d’un producte

Posted on Updated on

file5421286028496El K-54-G, va ser concebut una fosca nit d’hivern, enmig d’una tempesta d’idees, on els creatius més agosarats van fer valer les seves més descarades arts de la provocació. Aquell dia, o més ben dit, aquella nit es va posar la llavor per a la creació d’un producte que seria la meravella de les noves creacions tecnològiques del moment. Hauria de resoldre una de les necessitats més punyents dels consumidors del segle XXI: saber-se escoltar. Tindria forma d’orella, amb una interfície “holo” i una gran portabilitat a tot tipus de dispositius mòbils. El K-54-G potenciaria enormement la capacitat d’escolta de les persones i milloraria molt la seva possibilitat de diàleg.

La gestació va ser llarga i feixuga. Estudis de mercat, test de concepte, test de producte, test de mercat, definició del públic objectiu, pla de màrqueting, … Dissenyadors, creatius, tècnics, professionals del màrqueting, financers, … tota l’empresa es va bolcar en fer possible una gestació que garantís l’èxit d’una andròmina tan i tan necessària. La cosa anava creixent, cada cop hi havia més papers al damunt de les taules, prototipus, models, proves, anàlisis i previsions. Les carpetes estaven a punt de petar. El dia del part s’apropava.

Algú, com aquell que no diu res, va preguntar. Com li direm al K-54-G quan surti al mercat? Van començar les discussions d’allò més enceses des que va ser concebut l’encara no nat. Finalment el director general, va anunciar solemnement la decisió. Es dirà: AUSCO@21. Aplaudiments i cares de compromís.bebe

El part va ser d’allò més fàcil i amb la màxima expectació i astorament per part de tothom, va començar el seu camí per aquests mercats del món. De moment, calia mimar el nounat. A part de tímides vendes, l’AUSCO@21, l’única cosa que feia era gastar. Que si campanyes de publicitat, que si promocions, que si rodes de premsa, que si publicitat directa, … Els pares de la criatura, com és obvi, no s’estaven de res per tal de fer possible que el nou producte anés creixent en vendes. Quan van fer els números al final del trimestre, es varen adonar, que el forat era considerable. Tot i així, el producte tot just acabava de néixer, valia la pena invertir-hi. Ja creixerà …

I renoi si va créixer! En un tres i no res les vendes es van començar a disparar i … ja se sap, amb els ingressos venen també els beneficis. El producte donava clars símptomes d’una vitalitat pròpia de la seva joventut. Semblava que s’ho podia menjar tot. Fins i tot van començar a sortir altres productes que, tímidament, semblaven fer-li la gara-gara. O volien competir-hi o és que l’hi anaven al darrere. Els pares de l’AUSCO@21 es van començar a posar en guàrdia. Potser caldria protegir al jove producte, no fos cas que acabés anant en males companyies.

Superats els excessos de joventut i gràcies a la protecció dels seus creadors i a la seva pròpia habilitat per sortir-se’n de totes, l’AUSCO@21 va iniciar una llarga fase de serenor. Les seves vendes anaven creixent, cada cop d’una forma més pausada i lenta. Va arribar un moment que les vendes es van estabilitzar. El producte semblava haver arribat al seu màxim. Els beneficis que donava eren prou sucosos i valia la pena fer tot el possible per tal que la situació és perllongués quant més millor. Petites modificacions del producte, la troballa de noves i inesperades utilitzacions, una mica de vernís, xapa i pintura i … anar fent. Si no fos que …

Sempre hi ha un “si no fos” a la vida. Les vendes de l’AUSCO@21, van començar a davallar. Primer lentament i més tamuerterd, de forma més acusada. Els creadors del producte es resistien a creure que el seu “fillet” estigués arribant a la seva vellesa. Van fer venir especialistes de més enllà de les fronteres, per tenir un diagnòstic més qualificat. Van provar de fer intervencions més o menys agressives sobre la situació del producte, per mirar de perllongar una vida que … semblava molt faltada de forces. Les vendes queien sense aturador. Els beneficis cada cop més minsos, incitaven a dedicar-hi pocs esforços. L’AUSCO@21, com no podia ser d’altra manera, escoltava tot el que es deia sobre ell al seu voltant. Parlaven com si ell ja no hi fos, però … encara era allà. Com va poder els hi va dir que sabia d’un altre producte d’un mercat veí, que havia mort abans d’hora perquè els seus creadors n’havien programat la seva pròpia mort de forma anticipada. Volia assegurar-se doncs, que no fos aquest també el seu cas.

Una nit de primavera, com si la fúria del vent que bufava amb força se l’hagués endut, l’AUSCO@21 va desaparèixer dels lineals de totes les superfícies comercials, de les lleixes dels més especialitzats establiments i fins i tot dels registres de les pàgines web de les botigues virtuals. L’AUSCO@21 ens havia deixat definitivament. Descansi en pau. Es va certificar la seva mort, sense plors. La joia planava en l’ambient, estava a punt de néixer la T-77-M que seria coneguda als mercats com a #DIALOG55. Els consumidors encara tenien necessitats …

Advertisements

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s