Drets i deures

Posted on Updated on

etAquesta primera i curta setmana de 2014, a alguna de les classes, hem parlat força de contractes de treball, de drets i deures, d’empresaris i treballadors. Anem a pams!

Sabíeu que a Espanya fins el passat 31 de desembre hi havia 42 tipus de contracte de treball diferents? Sabeu quants n’hi ha ara? Doncs, QUATRE. Sí, heu llegit bé: quatre. El govern espanyol en una segona reforma del mercat de treball, ha reduït els tipus de contracte de treball a quatre: indefinit, temporal, de pràctiques i per a la formació i aprenentatge. Abans hi havia 42 contractes d’una pàgina cadascun i ara en tenim 4 tipus, amb moltes pàgines cadascun. Amb això sembla que s’ha volgut simplificar la complexitat que hi havia en la contractació laboral a Espanya i afavorir que es facin més contractes de treball. Personalment no estic del tot segur que s’hagi reduït la complexitat, però almenys, ho sembla.

Tot tipus de contracte té dues parts, en aquest cas, empresari o empresària seria una part i treballador o treballadora en seria l’altra. Per a cadascuna de les parts, el contracte estableix uns drets i unes obligacions. Aquests, s’emmarquen dins la legislació laboral espanyola. Però quan a classe, el professor es veu en l’obligació d’explicar – encara que sigui per sobre – els principals drets dels treballadors, se n’adona fàcilment que aquestes lleis laborals sovint no es compleixen i que retrocés experimentat en aquests darrers anys és important.

Començant per la Constitució Espanyola, aquell text que a vegades sembla poc menys que sagrat, on es reconeix el dret de feina per a tots elsfirma espanyols. Hauria de fer posar vermell a més d’un, llegir això, amb una taxa d’atur que supera el 26%. Però podríem continuar per l’Estatut dels Treballadors, on es consagra el mínim de catorze pagues anuals, quan hi ha molts treballadors que han (hem) perdut, totalment o parcialment, les dues pagues extraordinàries. Són moltes les coses que la llei contempla i que, poc a poc, s’han anat perdent o es troben en vies d’extinció. Per què penseu que passa això? Quan treballar es converteix, gairebé en un privilegi, sembla com si tot s’hi valgués a canvi de poder tenir un precari lloc de treball. Des del punt de vista dels joves, què en penseu d’això? Val la pena renunciar a drets que els treballadors han aconseguit històricament a base de lluites i esforços, per un treball que s’assembla més a una almoina que a cap altra cosa?

Els temps que vivim tots som conscients que no són fàcils. Vosaltres joves, poc a poc, us aneu adonant de la situació. És fàcil caure en el pessimisme que no porta enlloc o en la indignació que tampoc resol res. Els models històrics de lluita de classes, en bona part, no serveixen per al segle XXI. Potser perdrem uns drets, però en podem guanyar uns altres?

Us deixo un altre cop amb una breu enquesta. A veure si ara, que ens hem ben alimentat durant el Nadal, tenim més força i ganes per respondre-la. Quants més participeu, més interessants i significatius poden ser els resultats.

Anuncis

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s