Gran o petit

Posted on Updated on

BOTIGAEl diumenge passat (17/11/2013), al diari La Vanguardia, van aparèixer dos articles que em van cridar l’atenció. El primer s’anomena “Els túnels d’Arteixo” de la periodista Aintzane Gastesi i parla de les claus de l’èxit d’Inditex des de la seu a Galícia. És molt interessant des de tots els punts de vista. Tant per a aquells que feu Economia de l’empresa, com per als que estudieu Logística, Marxandatge o també Màrqueting.

El segon article, que es trobava a la pàgina següent del diari, porta per títol “La moda no té edat”, de la periodista Mar Galtés i explica la història de la Felicitas Garcés, fundadora de la cadena de botigues Felgar. Us recomano la lectura dels dos articles.

Especialment en el segon d’ells, es posa de relleu un tema que ha sortit a classe més d’un cop i que a mi personalment em sembla força interessant. El peix gros sempre es menja al petit? Les botigues petites, aquelles de tota la vida, el que jo en dic “la botiga de la senyora Maria”, no tenen res a fer enfront de les grans superfícies comercials? És veritat que, en els temps que corren, el preu és un element fonamental a l’hora de competir. Però, és l’únic element? Les botigues petites no poden fer res per ser competitives? Només OLYMPUS DIGITAL CAMERApoden plegar-se de braços, lamentar-se i plorar? Es que no tenen, també elles, poderoses armes per competir? Quines?

Mireu, quan parlem d’aquest tema, sempre em ve al cap un episodi d’allò que quan jo era petit n’hi deien “història sagrada”. Allà s’hi relata un fet, que després s’ha fet també popular. David contra Goliat. Un nano escarransit, contra un gegant. Més d’un cop he sentit apel·lar a aquest episodi, però massa sovint s’oblida qui va ser el vencedor. No va ser pas en Goliat, el gegant, sinó l’espavilat David que d’un cop de pedra al front el va tombar.

Què en penseu? Com ho veieu vosaltres? Micròfon obert …

Advertisements

7 thoughts on “Gran o petit

    Enric Fàbrega Roca said:
    21 Novembre 2013 a les 7:05 PM

    Estic d’acord amb l’article, moltes vegades pensem que el peix gros sempre es menjarà el petit però a vegades no té perquè ser així.

    Per exemple, una botiga antiga, la qual ja porta molts d’anys en un determinat sector, ja té clients fidelitzats, i a part ha d’intentar anar obtenint nous productes i anar innovant per tal que els consumidors no vagin amb la competència i segueixin satisfets amb els productes d’aquesta botiga, i per tant i segueixin anant.

    En la meva opinió, una empresa no pot lamentar-se hi plorar, sinò que ha d’intentar fer tot el possible, competir fort amb qualitat-preu respecte les grans empreses i esgotar el màxim les seves opcions fins que per mala sort si és així hagi de tancar.

    M'agrada

    Eloi Saurí said:
    22 Novembre 2013 a les 11:21 PM

    Des de que estudio Comerç i Màrqueting tinc a dir que sempre ens han ficat l’exemple d’inditex, però la veritat és que no sabia res, el poc que sabia és que fa de tot i utilitza totes les estratègies existents d’una forma molt eficaç, tinc el coneixement bàsic.

    És bo saber els origens de una empresa per tal d’utilitzar la seva experiència en favor teu.

    Arteixo, jo mai avia sentit a parlar d’aquesta ciutat de 30000 mil habitants i resulta que allà va ser l’origen de una de les empreses més importants del món.

    L’objectiu d’aquesta empresa no és obtenir beneficis, sinó vendre més. Com expliquen la majoria de treballadors van a comissió, d’acord pot semblar una dificultat, però aquest establiment la gent entra sola, sovint nomes has de cobrar el que desitja l’empresa, i aixó fan incentivar l’activitat dels treballador, ja sigui pressionant al comprador o ajudant-lo en tot el possible.

    A les oficines d’Arteixo és on “es talla el bacallà”, aquí dissenyen, innoven, reinverteixen en la millora del producte o establiment. Fins i tot l’article ens explica que aquesta ciutat, hi ha un establiment pilot, i aquí és on es decideix com situar els productes, el disseny de l’establiment, saber si els nous productes funcionaran bé. En definitiva la població d’aquesta ciutat de 30000 habitants “decideix” com i quins productes es vendran a tot el món.

    En aquesta central passen totes les peces de Zara que es produeixen al món, com diuen en referència a la logística potser no és la millor, ni la més moderna, però per aquella empresa és la idea, i estic totalment d’acord, sempre has de buscar el que s’adapta millor a les teves necessitats i explotar-ho.

    Desprès de llegir aquest article puc dir que coneix-ho una nova ciutat, i que aquesta ciutat podria dir amb exageració i una mica d’humor, que és de les més importants d’Espanya perquè la feina que es realitza allà fa funcionar una de les empreses més grans del món, i gracies aquest article conec una mica millor aquesta empresa, i sempre va molt be saber coses relacionades amb el que estudies per continuar aprenent, i afegeixo mai se sap en aquesta vida.

    Eloi Saurí Domènech

    M'agrada

      Eloi Saurí said:
      22 Novembre 2013 a les 11:23 PM

      PD: comentari de l’article Els túnels d’Arteixo, de la reportera Aintzane Gastesi

      M'agrada

    Adrià Martos Sais said:
    23 Novembre 2013 a les 11:16 AM

    Tenim l’exemple d’una fruiteria i verduleria al costat d’un mercadona.. És clar que amb preus guanya el Mercadona, però en aquests productes molts consumidors o la gran majoria prefereixen pagar una miqueta més i que aquests siguin frescos i de qualitat, entre d’altres coses com la varietat per exemple.
    Per tant, aquests petits comerços sobreviuen al costat d’aquestes grans empreses o marques, i no tan sols el fet de sobreviure sinó d’obtenir bastants beneficis.

    M'agrada

    Jordi Serra Deulofeu said:
    23 Novembre 2013 a les 9:16 PM

    Bé, jo d’entrada m’agradaria comentar que, de la fàbula d’en David i el gegant Goliat, el que n’extrec com a moralitat és que a vegades “és millor tenir manya que no pas força” i, efectivament, jo crec que això és quelcom del qual haurien d’aplicar aquestes botigues de les quals tu Francesc en dius com el “peix petit”, per tal de poder guanyar (o almenys intentar-ho) a les grans botigues, les del “peix gros”. De totes maneres, jo també estic d’acord amb el que diu l’Adrià sobre la qualitat dels productes d’una botiga petita i tradicional que les de les grans botigues: probablement els preus siguin més alts en relació a les grans botigues, però si són de més bona qualitat (d’una qualitat distingible, notable) doncs potser si que val la pena d’apostar pels seus productes, perquè, a vegades, (i tal i com s’ha parlat en alguna ocació a classe), “allò que és barat pot acabar siguent car”. A més, normalment en les botigues de “peix petit” sol haver-hi uns vincles de fidelització amb els clients més grans que no pas en les del “peix gros”, cosa que també és important.

    M'agrada

    Narcís Perianu said:
    28 Novembre 2013 a les 8:28 PM

    Sincerament penso que les botigues petites no tenen cap futur. Dic això perquè avui dia, i encara més per la gent de la meva edat, el preu és importantíssim a l`hora de comprar ja que no disposem de molts diners.

    El problema és que actualment la societat té pocs diners i compra menys i més barat, llavors les botigues tradicionals dificilment poden competir amb els supermercats o amb les gran superfícies comercials que tenen preus molt competitius i descomptes gairebé diaris.

    Un exemple d`això: quan feia segon de batxillerat anava a comprar un croissant i una cocacola cada dia a una petita botiga d`alimentació del barri. Els preus no eren excessivament alts però tampoc baixos.
    Un dia vaig veure que a uns 20 metres de la botiga havien posat un supermercat Spar, i llavors vaig entrar amb els meus amics per veure quins preus tenien. Puc dir que a partir d`aquell dia gairebé ningú de l`institut va comprar més de la botiga petita ja que el supermercat era molt més barat.

    Penso que l`evolució va canviant les coses tot i que potser ens fa mal reconèixer-ho…
    Diuen que el poble té el poder però penso que l`economia és qui mana i quan ho fa el poble calla i deixa de pensar en grup ja que tots ens preocupem de nosaltres mateixos en una situació on no hi ha menjar, aigua, electricitat, etc…

    El que vull dir amb això és que deixar de comprar en el Mercadona o no demanar coses d`importació per defensar el negoci tradicional català em sembla, amb perdó, una tonteria molt grossa ja que les coses van com van actualment i el proteccionisme econòmic o el sentiment nacionalista ja no tenen sentit en un món globalitzat.

    Les botigues tradicionals desapareixeran perquè l`evolució no perdona a ningú i només quedarà “viu” el que sàpiga reinventar-se dia a dia.
    Penso que tenen potencial ja que el tracte personal avui dia és molt important perquè semblem robots que només han de produir diners i quan algú ens parla bé i és atent amb nosaltres ens agrada, però han de fer alguna cosa més que això i han de tenir en compte el preu.

    -Narcís Perianu

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      29 Novembre 2013 a les 8:32 AM

      Gràcies Narcís pel teu comentari. Entenc el que dius, tot i que no ho comparteixo del tot. No crec que els temps ens portin a una massificació uniforme. Ben al contrari, tot i la consciència de pertànyer a un món global, no es perden, sinó al contrari, és reforcen les tradicions, els costums, les identitats les llengües, les cultures. També en el terreny comercial crec que passa això. En aquest sentit, crec que grans i petits poden trobar les seves “armes” per mantenir-se al mercat.

      M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s