Dirigir al segle XXI

Posted on Updated on

FletxaManar és fàcil, dirigir no ho és tant, liderar és molt més complex. Quan les coses són estables, els canvis pocs i lents i l’evolució molt moderada, la direcció de l’empresa resulta una tasca relativament assequible. No n’hi ha prou amb manar, però dirigir per una carretera amb pocs revolts i no massa opcions direccionals resulta, si més no, no massa arriscat. Vivim en una època on els canvis són el pa de cada dia, la multiplicitat d’opcions, de riscos, d’oportunitats i d’amenaces és molt gran. I per acabar-ho d’adobar tot es produeix en un context global.

Crec que, avui més que mai, el gran repte de dirigir una empresa consisteix en saber conciliar la visió global amb la local, ser capaç de liderar un procés de ferma unitat dins l’organització empresarial, potenciant alhora les enormes capacitats derivades de la gran diversitat que hi conviu. Fer compatible la diversitat de tasques i objectius, amb la necessària unitat d’acció per assolir uns objectius.

Cada directiu, cada equip de direcció, té un estil propi d’exercir la seva tasca de lideratge d’una organització que, al cap d’avall, no és ni més ni menys que un equip humà, un conjunt de persones amb formació, cultura, provinences, caràcters, maneres de fer, … ben diverses. Hi ha lideratges més autocràtics, d’altres més democràtics i d’altres són més de “deixar fer”. Tradicionalment s’han atribuït a la direcció unes habilitats necessàries per desenvolupar aquesta funció: visió estratègica, actitud de canvi, exemple inspirador, trepitjar el terreny i rigor.

En ple segle XXI en Xavier Mir, professor del Departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE, assenyala cinc noves habilitats directives en aquest món global. Són aquestes:

1 – Gestionar l’escassetat. Podríem dir-ne, saber gestionar també en època d’austeritat.

2 – Cosmopolita. Cal que el directiu conegui el món, sigui capaç d’entendre les tendències globals, per poder valorar les diferències. El que ara s’anomena “glocal”, és a dir, pensar globalment i actuar localment.

3 – Immigrant digital. La necessària implicació de les empreses a les xarxes socials i el canvi tecnològic equipexperimentat en els darrers decennis, obliguen als directius de certa edat a treballar colze a colze amb els nadius digitals.

4 – Incorporar nous valors. Els directius han d’incorporar a la seva manera de fer i de treballar valors com el de la sostenibilitat, la salut, la justícia, la igualtat de gènere, …

5 – Ètica empresarial. La societat d’avui en dia no perdona a les empreses que no actuen des d’una perspectiva ètica. Evitar la corrupció, els paradisos fiscals, produir en països amb condicions laborals indignes, …

Esteu d’acord amb el professor Mir? Com ho veieu això de dirigir? Us agradaria dirigir un negoci, una entitat, una organització? Quines motivacions us porten a pensar que podríeu anar al capdavant d’algun projecte o, ben al contrari, que no us hi veieu? Es neix amb pasta d’emprenedor? O bé, és una cosa que es pot aprendre?

Advertisements

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s