Xarxes socials

Posted on Updated on

xarxesAvui en dia, en el món del màrqueting, s’utilitzen les xarxes socials. També s’utilitzen però, en el món empresarial en general i a nivell personal. Com a consumidors també utilitzem portals de compra, fòrums de consum i, per descomptat, xarxes socials. Internet ha esdevingut la gran eina de comunicació de la societat actual. Amb la implantació del que s’anomena web 2.0, el gran volum d’informació del que ja gaudíem, ha esdevingut possibilitat de comunicació.

Les empreses feien arribar els seus missatges al segment de mercat on es trobava el seu públic objectiu. Ho feien pels mitjans més diversos, sovint interrompin al consumidor. Dels més tradicionals, als més moderns. Des del clàssic cartell, tríptic, … passant per la ràdio, la televisió i, és clar, Internet. Els receptors d’aquests missatges els rebien de forma passiva. Diguem que els patíem, o els suportàvem, com a simples espectadors. Amb la possibilitat d’interactivitat que ens dóna el web 2.0, ningú resta passiu. Tothom pot ser receptor i emissor al mateix temps. La comunicació és real. Per primer cop a la història, les empreses poden escoltar als seus clients, en directe i de forma global.

Tot plegat, canvia radicalment el món de la comunicació. Qualsevol consumidor pot fer saber a l’empresa i a tothom, què vol, com ho vol, quan ho vol. A les empreses els hi és més difícil allò de “fer veure” que ens escolten. O ho fan de veritat, o en poden sortir malparades. És veritat que amb tot això, la vida de tots plegats ha deixat de desenvolupar-se en un petit i tancat racó de món, per passar a la plaça pública. Les parets cada cop són més transparents i mantenir la privacitat és un xic més difícil. Potser caldria preguntar-se, què és en realitat la privacitat?

En el terreny educatiu els canvis també són més que notables. Què impedeix al professor escoltar al seu alumnat? El temps? L’espai? Ha desaparegut la limitació que provoca el fet que el professor és un de sol i l’alumnat són molts. LesOLYMPUS DIGITAL CAMERA parets de l’aula s’han eixamplat molt més enllà i ara és molt més fàcil intercanviar opinions, idees, pensaments, … El web 2.0, la interacció, els blogs (com aquest, per exemple), les xarxes socials, … D’eines no ens en falten. Les utilitzem suficientment? En fem un ús adequat? Continuem pensant que aprendre és només anar a classe? No es pot aprendre molt amb l’intercanvi d’idees?

A vegades penso que tenim un potencial de possibilitats d’aprenentatge tan gran, que és una vertadera llàstima, fins i tot una “injustícia”, desaprofitar-lo. A nivell personal, no utilitzeu les xarxes socials? Penseu que aquest món virtual pot substituir el món real? Us continua agradant més un bon cafè amb els amics, que una estona a les xarxes davant de l’ordinador? Una cosa va contra l’altra? On ens porta tot plegat? Canvia la nostra manera de relacionar-nos?

Anuncis

4 thoughts on “Xarxes socials

    Adrià Martos Sais said:
    9 Novembre 2013 a les 1:33 PM

    Jo penso que en els iniicis d’aquest boom sobre el sorgiment de les xarxes socials la majoria de persones estaven enganxades les 24h del dia, i actualment certa gran part encara hi estan. Tot i això, he de dir que personalment i actualment utilitzo aquestes, com per exemple el facebook, per comunicar-me i xafardejar una mica però no tan com el principi que estava enganxat tot el dia, sinó que em comunico amb algú i quedo fisicament per fer un cafè o qualsevol cosa ja que de moment amb les xarxes socials no s’ha aconseguit tot i el sorgiment del skype i altres, que pots veure l’altre persona i escoltar-la. El fet de tenir a davant, poder-lo tocar i mil coses més, son unes sensacions que no pots aconseguir davant d’una pantalla d’ordinador.

    Pel que fa al potencial de possibilitats d’aprenentatge, estic d’acord amb el que dius que és injust no aprofitar-lo gens ni mica ja que en podriem fer un gran ús, si més no, fer més sencilla la vida. En canvi, utilitzem aquests mitjans principalment per xorrades o coses molt específiques.

    M'agrada

    ivan planella said:
    9 Novembre 2013 a les 3:11 PM

    Jo en part crec que com bé diu l’ Adria la freqüència de l’ús de les persones de les xarxes socials segueix siguen molt i molt alta, però que ja hi ha persones que utilitzen menys . En el meu cas, al Facebook només el faig servir per mirar alguna cosa que passi de tan en tan, i el twitter el tic com a eina de treball igual que el Gmail. A mi personalment no m’agradaria canvia un bon cafè amb els amics que una conversa per les xarxes socials.
    Jo crec que gracies a les xarxes socials la gent mes tímida ho té mes fàcil per parlar amb la gent ja que s’amaga a darrera de una pantalla. I jo crec que aquest mon virtual si la cosa va tirant endavant, poder si que canviaria i molt la forma de veure la vida a les persones.

    I penso igual que tu Francesc que els alumenes i la gent no utilitza d’una forma correcta per l aprenentatge aquestes eines que si s’utilitzarien bé seria una gran eina de treball a cara a l’ ensenyament.

    M'agrada

    Nabil Belhadi said:
    10 Novembre 2013 a les 2:59 PM

    Jo sóc consumidor de xarxes social. Al principi vaig començar amb Facebook, perquè es tractava d’una nova eina que millorava el MSN, podies parlar amb els teus amics, mirar fotos, xaferdejar una mica com diu l’Adrià etc… Crec que el Facebook no es pot utilitzar com a eina de treball, et distreus facilment. En canvi el Twitter és totalment diferent, personalment crec que és la millor xarxa social que s’ha inventat, tens informació al instant, aprens coses noves contínuament (depenent de la gent que segueixes) i coneixes gent interessant.
    No crec que el món virtual arribi a substituir al món real, però hi ha gent que viu les 24 hores en les xarxes social, la seva vida, pràcticamente és la virtual. Penso que estar a les xarxes socials es pot complementar amb quedar amb els teus amics, una cosa no va contra l’altre, jo he conegut gent al Twitter que ha acabat essent amics meus.
    Les xarxes socials canvien totalment les relacions, per molta gent, el fet d’estar davant d’una pantalla li dóna més seguretat a l’hora d’expressar-se, per exemple, que no pas en un face to face.

    M'agrada

    Jordi Serra said:
    15 Novembre 2013 a les 12:52 AM

    Personalment, jo crec que si que hi han molts recursos amb els que poder interactuar a través d’internet, no obstant això, quin problema hi ha? doncs el problema que hi ha es que no el sabem gestionar d’una manera correcta, en el sentit de què en fem un ús més restringit, personal. Llavors, respecte de la privacitat, doncs home, s’ha de vigilar (amb això vull relacionar-ho sobretot amb l’ús de xarxes socials), perquè, potser no ens n’adonem compte, però tota la informació que posem sobre nosaltres a les xarxes socials (ja sigui Facebook, Twitter myspace, etc), és una informació que l’estem exposant a la resta del públic i, què passa? doncs que pot arribar a ser perillòs, malgrat el tenir l’opció de que aquesta informació la vegi només la gent que volem. De fet, han sortit per les notícies (ja fa temps) casos de persones “encobertes” que es feien passar per un perfil de persona totalment diferent, llavors aquestes persones es dedicaven a chatejar amb noies jovenetes d’institut, i una vegada van reptar una noia d’un institut al Regne Unit, amb el qual aquesta persona ja sabia gairebé tot sobre la seva vida. Jo si que utilitzo les xarxes socials (tinc un Facebook i un Twitter) però no estic molt actiu que diguéssim.. El problema que crec que hi ha amb Internet es que, com que és una eina tan gran i inabastable, es fa difícil de gestionar (si bé que també es pot utilitzar per poder apendre més en els llocs adequats, també és cert que Internet és una gran via de comunicació per la qual també es donen lloc, per desgràcia, molts successos il·legals, ja sigui doncs la difusió de fotografies de noies despullades per part de pedófils, estafes de persones de productes online, en fi, una infinitat de coses). Si el món virtual pot substituir el món real, home, doncs jo espero que no.. (tot plegat em fa recordar a la famosa història futurista sobre que la humanitat serà invadida per robots creats per ells mateixos, cadascun d’ells dotats d’una capacitat intel·lectual d’actuació més gran). No obstant això, el que si que és cert es que, avui en dia, les noves tecnologies estan arrasant al món, i que vivim en un món tan globalitzat com fins mai abans sabia vist: tot gràcies als avenços tecnològics, que, en un principi, ens fan la vida més assequible. Per acabar, jo, sentint-ho molt, però prefereixo lo tradicional que estar “enganxat” al PC, per motius personals que jo mateix conec. D’altra banda, si que, evidentment, la comunicació virtual, ja sigui per mitjà de les xarxe socials o blogs interactius o el que sigui, doncs canvia la nostra manera de relacionar-nos, entre d’altres coses perquè no és el mateix parlar amb una altre persona davant d’un ordinador, on aquesta persona tu ni la pots veure ni sentir ni res de res, que no pas mantenir una conversació directa amb aquesta persona, on podràs identificar els seus sentiments, les seves emocions (d’aquest últim aspecte, m’agradaria afegir, però, que fa poc vaig sentir que han sorgit al mercat com una espècie d’aparells que el que fan es de recollir aquelles emocions que tu sents, per via online, de manera en que, l’altre persona amb qui estàs parlant, doncs li puguis transmetre el teu estat emocional, per molt lluny que aquesta persona estigui. Sincerament, és quelcom del qual me’n faig creus, però és veritat).

    M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s