La sort no existeix

Posted on Updated on

sort_1No ho dic pas jo. Ho diu una de les persones més experimentades en el tema de la sort. Ni més ni menys, ho diu en Xavier Gabriel, propietari de l’administració de loteria més coneguda, possiblement, de l’estat espanyol: La Bruixa d’Or del poble de Sort. Per ser més exactes, diu en Xavier Gabriel: “La sort no existeix. Només queda com la fórmula fàcil de justificar un èxit o un fracàs”.

Si ho diu un home que viu de la sort i que n’està envoltat per tots quatre costats, ens ho haurem de creure. O no? Personalment, després de força anys d’experiència personal i professional, puc testimoniar que la sort no existeix. Pensar que un cop de sort ens farà rics o feliços, o ens solucionarà una situació és, simplement, somniar truites.

Aquesta setmana a les aules hem estat ja totalment submergits en qüestions molt tècniques. Els primerencs han tractat un tema feixuc: les formes jurídiques d’empresa. Tot un repte a combatre l’avorriment i poder endinsar-nos, de la mà d’anècdotes i petites històries, en les societats anònimes, limitades, cooperatives, … En canvi els seus parents de segon han conegut al “senyor compte” i s’hi estan barallant per fer-lo funcionar. A veure qui guanya. Els del màrqueting han tingut sessions intenses de matrius: la d’Ansoff, la BCG, DAFO, … i altres preciositats que han fet les delícies dels més inquiets. Ara també s’hi barallen, tot i que de moment … Bé, anem fent.

Però per sobre de tot això, aquesta setmana a les aules planaven dues temàtiques que a vegades creaven una espècies de boirina en l’ambient: els exàmens i la vaga. Pel que fa als exàmens, de moment, deixem-ho amb la sentència del senyor de la Bruixa d’Or: la sort no existeix. Anirà bé tenir-ho present i invocar més aviat al déu de les formigues, per tal que ens injecti una sobredosi d’esforç, constància i … fins i tot un xic de paciència. Ben segur que no serà pas la darrera vegada quesort2 tocarà parlar d’aquest tema.

Però també hem parlat de la vaga de la propera setmana. Ai! la vaga. Un tema certament que també té a veure amb el món empresarial, tractant-se d’un dret laboral, que els treballadors poden exercir en aquells casos en que la negociació ja no dóna més de sí, per resoldre un conflicte. Està bé reflexionar sobre el sentit de la vaga. Hi ha una situació que ens perjudica, considerem que no hi ha més remei que anar a la vaga, ja que d’altra manera no es pot resoldre. Llavors hem de posar a la balança: d’una banda els motius de la protesta i de l’altra la pèrdua que ens pot comportar. Per als treballadors aquesta pèrdua es concreta en el sou d’aquell dia que deixarà de cobrar. Els estudiants, en alguns casos, poden tenir la pèrdua d’unes classes, que podrien trobar a faltar en algun moment del seu aprenentatge. Un bon embolic tot plegat. Cadascú ha de prendre la seva opció. Lliurament i sense pressions de cap mena. Fer-ho forma part de l’aprenentatge que fem. No només l’alumnat. Tots plegats anem aprenent. Són moltes les vagues que he fet a la meva vida, algunes duraven setmanes i setmanes senceres. La meva percepció sobre aquestes qüestions també va madurant amb el temps i amb les aportacions d’uns i altres. Per això, aprofitar aquesta avinentesa per debatre sobre el tema, em sembla molt enriquidor i oportú. I vosaltres, què en penseu?

Advertisements

2 thoughts on “La sort no existeix

    Adrià Martos Sais said:
    21 Octubre 2013 a les 9:27 PM

    En el meu cas, i sense compartir però respectant la idea que té en Xavier sobre la sort, penso que la sort és important tant si existeix com si no.
    A que em refereixo? Jo quan vaig algun lloc i necessito algu complicat, o faig qualsevol acció que costi d’obtenir un bon resultat, entre d’altres coses, sempre confio amb que sóc un home de sort, i confiant en que tindré sort, el meu subconcient fa que actui bé que vagi al lloc indicats i fagi l’acció de la manera que pugui obtenir aquell resultat.
    Què vull dir amb això? Doncs és simple, per mi és quelcom psicològic la SORT per tant si faig alguna cosa pensant que em sortirà o tindré sort, tinc més probabilitats de satisfer aquella necessitat.

    Tot i això, no vull dir que si compro la loteria amb ganes de que em toqui no vol dir que em toqui, ja que és quasi impossible estadísticament. El que vull destacar del terme “sort” és la part psicològica.

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      21 Octubre 2013 a les 9:30 PM

      Gràcies Adrià pel teu comentari. Personalment crec que el que tu vols dir és que, davant d’una situació, tendeixes a pensar que et sortirà bé. Això és optimisme i és bo, però no crec que tingui massa a veure amb la sort.

      M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s