De l’1 al 2

Posted on Updated on

investigarAquesta setmana amb tots els grups hem passat de l’1 al 2. Sí, ha estat el primer canvi de tema del curs. Ja se sap, després de l’1 ve el 2 i … a continuació vindrà el 3 i … anar fent. Això d’ordenar i classificar ha estat també la constant de la setmana. Hem classificat tipus d’empreses, elements patrimonials, mercats, … Ho hem classificat tot.

Però, serveix d’alguna cosa classificar? Doncs, no sempre. Per exemple, un greu error que cometem sempre els humans és el de classificar les persones. Posar-los-hi una etiqueta. I … ja se sap, més d’un cop posem l’etiqueta equivocada i llavors, ai! que ens costa de canviar-la. Però en canvi, en el món del coneixement, les classificacions ens ajuden a ordenar les coses que sabem. Quan arribem a l’aula i el professor ens parla de màrqueting o d’empreses o dels components d’una empresa, … abans no digui res, ja ens adonem que en sabem moltes de coses sobre el tema. Des de petits hem sentit, hem vist, hem après un munt de coses. És ben cert que ens en falten moltes encara per saber, però també ho és que ja portem un bagatge considerable.

Tots aquests coneixements acumulats, els tenim però, dispersos i deslligats. L’aprenentatge d’una disciplina, comporta ordenar les coses que ja sabem, per poder-n’hi afegir de noves i a més establir lligams d’unes coses amb unes altres. Només així serem capaços després de resoldre problemes, complexos o menys, utilitzant les eines pròpies d’aquella àrea del coneixement. Quin avantatge té això? Doncs que podem aprofitar-nos dels coneixements dels nostres predecessors, d’altres persones contemporànies que han dedicat i dediquen bona part de la seva vida a investigar i a elaborar coneixements dels que després tots en podem gaudir. Però a vegades (jo diria que sovint) amb això no n’hi ha prou, perquè els problemes d’avui, no són exactament igual que els d’ahir. Molt sovint, sobre la imprescindible base del coneixement, caldrà el sentit comú, la imaginació, la creativitat, la interacció amb altres persones, … per poder resoldre una situació. De fet, al capdavall, del que es tracta és d’això, de resoldre situacions. Algú es pensa que les empreses esperen que sapiguem coses? No, el que s’espera és que sapiguem fer coses i sobretot, que siguem capaços de resoldreetiquetes problemes.

Ah! als més experimentats en aquest blog ja us deu estranyar que no hi hagi cap pregunta sense resposta. Doncs, això no pot quedar així, de cap manera! Us considereu d’aquells que posen etiquetes en conèixer una persona? L’encerteu? Penseu que sou persones creatives? Us agrada resoldre problemes de certa dificultat? Penseu que amb l’experiència ja n’hi ha prou per sortir-se’n de tot? Hi ha una dita que diu així: “el saber no ocupa lloc?”; com l’interpreteu aquesta dita? Penseu que el saber no ocupa lloc? Per cert, quin lloc creieu que té el coneixement en la societat actual? I en la situació actual? (sí home, la crisi, etc.)

No cal que contesteu totes les preguntes, cadascú pot triar-ne alguna que li faci més patxoca o l’interpel·li més o li sembli més “provocadora”, sabent que les vostres aportacions sempre seran interessants i benvingudes. A més, ens faran pensar una mica més a tots plegats.

Advertisements

7 thoughts on “De l’1 al 2

    Adrià Martos Sais said:
    3 Octubre 2013 a les 7:53 PM

    Per encetar la llauna en aquest article m’agradaria posar un enllaç on expliquen que un home va deixar els estudis en el seu dia per diferents motius i va acabar al paro perquè l’empresa on treballava havia anat a la ruina. A partir d’aquí es va dedicar a estudiar el diccionari i es va presentar al concurs del pasapalabra fen un rècord de x programes consecutius guanyant diners i sent finalista

    http://www.elmundo.es/elmundo/2013/07/07/television/1373213944.html.

    Que us vull dir amb aquest article?
    Primer de tot a una persona no se la pot menysprear si no té estudis i menys etiquetar-la de quelcom dolent.
    Després,vull destacar que va ser creatiu en establir un mètode alhora de presentar-se al producte i poder resoldre les paraules.
    Finalment, respecte “el saber no ocupa lloc”, veiem que en aquest cas , tot i que era per presentar-se al concurs i guanyar diners, qualsevol persona pot aprendre coses i tenim les eines a l’abast: l’internet,la biblioteca etc… Aprendre és molt enriquidor per una persona i mai és tard per posar-s’hi.

    M'agrada

    Mireia said:
    3 Octubre 2013 a les 8:26 PM

    Estic totalment d’acord amb tu Adrià, mai és tard per posar-s’hi.

    Per desgràcia vivim en una societat on TOT està etiquetat.

    Pel que fa a la dita… ufff… l’altre dia vaig veure un reportatge d’una noieta de 21 anys que s’havia fet 7 operacions de cirugia perquè creu que així trobarà una feina millor. On està aquí el “saber”?

    M'agrada

    Narcís Perianu said:
    6 Octubre 2013 a les 10:02 AM

    Hola,

    El saber no ocupa lloc perquè qualsevol cosa que s`aprèn et pot servir en algun moment de la teva vida (relacions, feina, amistat, etc…)

    El problema és que avui dia només importa el cos, la roba, el pentinat, els diners i la fama. És una “moda” molt trista però que rep tot el suport possible de Hollywood i dels mitjans de comunicació.

    Desgraciadament els intel·lectuals no existeixen a Espanya i els polítics simplement són uns inútils, per tant el resultat de tot això és que tenim una societat on molta gent (podria generalitzar però quedaria malament…) té un nivell de cultura inexistent.

    Vivim en un país on Telecinco i els seus paràsits són els nous ídols, ídols imitats per molts joves…

    M'agrada

    Ivan Planella Blanch said:
    8 Octubre 2013 a les 7:12 AM

    jo estic totalment d’acord amb en Narcís , que el mon dels mitjans de comunicació el que fan es fer-ho seguir aquesta moda, que no va en lloc, i a sobre fan que la gent que no la segueixi no pugui sentir-se a gust amb als altres.

    D’altre banda jo crec que si que hi ha gent intel•lectual a Espanya poca però n’hi ha i el que també estic d’acord amb en Narcís és amb lo de Telecinco, ja hem perdonareu tots els que ho mireu però que sempre estiguin fen programes bassura com (Hombres& mujeres & viceversa ) i coses per l’estil que només fan que ensenyar als més joves a ser un mal educats, i jutja la gent per el fisc.

    jo també hem faria una altre pregunta, i és si no hi hagués televisió, ni aquesta política, ara Espanya, o el món en general a on estaria? jo crec que estaríem tots molt millor.

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      8 Octubre 2013 a les 7:19 AM

      Veient els vostres interessants comentaris, em ve al cap una altra pregunta. Aquest “saber” del que parlem, són només coneixements? O és alguna cosa més? No serà també un saber viure? Donar valor a les coses que realment en tenen… La formació és bàsica, però possiblement no n’hi ha prou per donar un tomb a una societat fracassada.

      M'agrada

    Narcís Perianu said:
    8 Octubre 2013 a les 10:36 PM

    La forma de ser d` una societat d`un país determinat no es pot crear ni modificar en dos dies. És un procés llarg, de fet es podria dir que les societats sempre han tingut la seva manera de ser. És veritat que al llarg dels segles han anat canviant ja sigui per invasions o revolucions però la base s`ha anat creant poc a poc i sempre és i serà la mateixa.

    Què vull dir amb això? Doncs que la societat espanyola, per exemple, no pot canviar ni canviarà a curt termini ja que cada cultura té la seva forma de ser que s`ha anat formant al llarg de tota la seva història.

    Us recomano el llibre “Luces de Bohemia” de Ramón del Valle-Inclán que parla del esperpento. (és per veure com era la societat espanyola durant la Restauració Borbònica)

    Finalment dir que “l`escola de la vida” també serveix i no només tenir estudis, però penso que no és el mateix apendre a viure al carrer a Espanya que a Noruega. Per tant tornem al tema estudis: com més formació i coneixements tinguis més lliure seràs d`entendre el món sense que t`enganyin.

    M'agrada

    Adrià Martos Sais said:
    8 Octubre 2013 a les 11:38 PM

    Respecte al saber, crec que no és l’unic que necessitem per poder viure. Una persona pot saber moltes coses però si no les sap aplicar.

    Per exemple, un s’estudia infinits llibres de receptes i fa un treball de recerca i finalment acaba sabent molt d’aquell tema, però quan és l’hora de la veritat i es posar a cuinar, no sap ni fer un ou ferrat.
    És per això que pots tenir molts coneixement de tot, però ser un fracassat en la vida.

    Un altre exemple que pot anar relacionat o no amb el tema, és el de que una persona pot tenir moltes riqueses i diners però si no es sent estimat per ningú, mai arribarà a ser feliç per molts calers que tingui.

    Tot i això, anant a la última frase que ens ha regalat en Narcis, puc dir que estic d’acord amb ell, tot i que també cal saber que hi ha persones que visquen enganyades i sabent-ho, son les més felices del món.

    M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s