Consum(isme)

Posted on Updated on

carretsSetmana intensa aquesta. Ja se sap les relacions, al principi, sempre tenen una forta intensitat. Al principi és inevitable que es produeixi alguna topada. Un no sap, l’altre no coneix, aquell ho prova i … tots plegats anem encaixant la nova situació, a vegades amb passió i d’altres amb indiferència. Hi ha d’haver de tot. És moment de començar a sembrar, ja arribarà el moment de la collita, on cadascú podrà recollir el que ha sembrat.

Bé, sigui com sigui, els programes ja han anat avançant. Gairebé amb tots els grups ens trobem a punt d’acabar el primer tema. Semblava que tot just començàvem i com aquell qui res, ja en tenim un al sac. O no … Es veurà més endavant.

Tractant de buscar un denominador comú als diferents grups, he pensat que podria ser el del consum. És clar, parlant d’empreses, de fabricar, de vendre, … és inevitable plantejar-se que si tot això ha d’anar d’aquesta manera, calen persones que consumeixen els productes que les empreses posen al mercat. I, per no perdre el costum, la tradició del curs passat, començarem amb les preguntes. Ja sabeu, m’agraden més les preguntes que les respostes. Les preguntes provoquen, les respostes sentencien. M’estimo més provocar reflexions, intercanvi d’idees, d’opinions, etc. Allà va doncs:

  •  És bo consumir?cables
  • Tenim massa necessitats?
  • Les empreses ens creen aquestes necessitats a través del màrqueting?
  • Haurem de viure amb menys coses? Haurem de ser més austers?
  • Si això passa, serem menys feliços?
  • I si les empreses venen poc? Ens pot afectar a nosaltres? A la nostra família? Per què?
  • Llavors, les empreses actuen bé, tractant de fomentar el consum?
  • Són les empreses les culpables d’un consum excessiu?

Com sempre, el micro està obert a les vostres aportacions. Endolleu-vos! Connecteu les vostres neurones! Poseu-les a la xarxa! Què en penseu de tot plegat?

Anuncis

4 thoughts on “Consum(isme)

    Anna Mermi said:
    29 Setembre 2013 a les 10:36 PM

    La felicitat que produeix l’acció de comprar és de curta durada, moltes vegades aquesta felicitat pot arribar a frustració o a convertir-se en remordiments, si allò que hem comprat després no té el marevallós resultat que ens han promès a través de les campanyes de màrqueting.

    Però actualment, les empreses han de fomentar el consum, ja que amb les constants males notícies que rebem, la gent que té diners s’ho pensa dues vegades a l’hora de comprar, i si no hi ha consum, les empreses han de tancar. Cosa que si ens quedem sense feina ens perjudica directament, perquè per molt austers que siguem podem deixar de tenir capritxos, però no podem deixar de gastar en coses bàsiques com el menjar o la llar.

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      30 Setembre 2013 a les 7:57 AM

      Gràcies Anna pels teus comentaris. Has compartit un bon punt dereflexió. Seria possible fomentar un tipus de consum que, a més de reactivar l’economia, ens ajudes a ser més feliços?

      M'agrada

    Narcís Perianu said:
    1 Octubre 2013 a les 9:43 PM

    Hola,

    Són unes preguntes molt incòmodes per els que som del “primer món” ja que la nostra economia viu d`aquest consumisme sense límits. De fet el primer món representa només un 20% del total de la població mundial però gasta el 80% dels recursos de la terra, per no dir que hi ha països que simplement no “existeixen” i no tenen la possibilitat de gastar res.

    Avui dia les potències mundials sempre parlen del % que han crescut i això s`ha convertit en l`únic objectiu dels governs, créixer, però estem veient com tot això comença a acabar-se ja que els recursos de la terra són limitats i el planeta és de tots.

    Un dels principals problemes del capitalisme és que si no hi ha consum no hi ha llocs de treballs, no hi ha diners, sanitat, educació i un llarg llistat de serveis bàsics que són necessaris per poder viure. Alguns diuen que al capitalisme li queden menys de 30 anys de vida ja que aquesta crisi econòmica, tot i que és només una de les moltes que ha patit el sistema, marca el principi del final.

    No sé si és veritat o no, però el que és cert és que hi ha persones que parlen del decreixement com a única via si volem que tot aquest món de privilegis duri més anys i no s`acabi de cop.

    El decreixement és una idea que em fa por, o ens fa, perquè això de no canviar el mòbil cada any o de tenir un cotxe més de 10 anys -per exemple- és una idea que per a molts és realment inimaginable.

    El problema de tot això és que ja no estem al segle XX. De fet podríem continuar fent com si el tercer món no existís, com fem quan realitzem les nostres activitats diàries, podríem seguir com fins ara però el problema és que la terra ja no pot més. No hem de parar perquè els nens d`Àfrica no tenen ni aigua o perquè els nens del Vietnam cobren una misèria, perquè això de la moral se`ns passa a tots quan mirem la nostra tele de més de 40 polzades o quan anem a dinar a un restaurant al centre comercial.
    Hem de parar perquè si no ho fem, tot això que tenim ara desapareixerà de forma tan violenta que serà massa tard per poder fer alguna cosa.

    La conclusió és que hem de començar a pensar en aquestes coses i hem de ser conscients de que no tot és comprar i comprar sense límits.

    La pregunta clau és: com podem fer-ho si ens bombardejen cada dia amb milers d`anuncis?

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      1 Octubre 2013 a les 9:59 PM

      Gràcies Narcís pel teu comentari que fa pensar i alhora planteja noves preguntes.

      M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s