Selectivitat

Posted on Updated on

sele_0Ara en diuen PAU, Proves d’Accés a la Universitat. Tot i el nom, la majoria d’alumnes no viuen aquestes proves amb massa pau. Els nervis comencen a reflectir-se a les mirades. Comencem a notar símptomes, fins ara desconeguts. Els hàbits de treball canvien, la voluntat es transforma i la relació amb el professor fa un salt. Ara els professors ja no hi pintem res. Les notes ja han estat posades. Ja no cal passar llista, controlar la puntualitat o exigir uns deures. Ara tot depèn de cadascú. Els professors només podem ajudar, mirar d’acompanyar a aquelles i aquells que estaran “sols davant el perill”.

Aquests dies, els “germans” grans de grau superior, ja només pensen en recollir notes, recuperar (si cal) matèries pendents i en alguns casos, acabar les pràctiques. Els “germans” petits de primer, encara continuen amb les seves classes, els seus deures i els darrers exàmens. Els de segon de batxillerat, en canvi,  preparen la prova de “sele”. Ja sabem moltes coses. De fet, ho hauríem de saber tot, però ara cal adaptar-se a l’estil de preguntes, a la forma d’examen, al temps, … i repassar, és clar. Sempre va bé arribar ben entrenat i amb bona forma, per superar reptes.

Unes proves que les superen més del 90% dels presentats, però que fan molta angúnia. Potser per primera vegada, el repte davant d’un examen no és aprovar-lo. La fita ara és aconseguir el màxim de nota possible. Aquesta és la clau que ens pot obrir la porta que volem. A vegades se sent aquesta frase: “és que, ens hi juguem molt”. És cert, però és un “molt” que potser caldria relativitzar. Hi ha moltes portes per obrir i a vegades, darrera una porta poc atractiva, hi podem trobar sorpreses ben agradables.

Del ventall de possibles recomanacions que podria donar per a aquesta situació, em quedo amb aquestes tres:sele_1

  1. Esforç. Estem cansats, però cal encara fer tota la nostra part per arribar el més preparats possible.
  2. Positivitat. Som a aquest punt, perquè durant anys, volent o no, hem après moltes coses. Quan ho necessitem segur que sortirà. Tranquils.
  3. Relativitzar. Sí, relativitzar la por a un possible fracàs aparent. Potser haurem d’obrir una porta diferent a la que pensàvem, però qui sap si serà la millor porta de la nostra vida.

I per acabar, tres desitjos: Ànims! Bona feina! i … Molta sort!

Anuncis

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s