Resoldre problemes

Posted on Updated on

problemes_1Tot sovint a classe resolem problemes. Sabeu què és el més emocionant dels problemes? No penseu pas que és la resposta. No! És l’enunciat. És allà on hi trobarem sempre la clau que ens pot obrir (o no) la porta de les possibles solucions. Ho hem dit moltes vegades, sense una lectura acurada, pausada, reflexiva i profunda de l’enunciat, és molt difícil (a vegades, fins i tot impossible), donar bones solucions als problemes.

Els exercicis acostumen a tenir solucions úniques. Per això un cop n’has fet un parell, tots són iguals. Permeten agafar pràctica sobre una qüestió concreta, però no ens aporten massa coneixements. No són gaire … divertits, vaja. Els problemes sí que són interessants, perquè sovint intenten plantejar situacions que s’apropen a coses que ens podem trobar amb la necessitat de resoldre a la feina, a casa, … a la vida real.

Als nivells d’aprenentatge que ens movem (batxillerat i cicle formatiu de grau superior), a més,  els problemes sovint no tenen una solució única. Això encara els fa més divertits. Obliga a cadascú a buscar la seva pròpia solució. Aquesta, pot ser tan encertada o desencertada com qualsevol altra. Fins i tot pot entrar en contradicció amb altres solucions. És doncs necessari saber fonamentar bé la resposta. Saber defensar, per què apostem per aquesta solució i no per una altra. Tot això ens fa aprendre, ens ensenya a prendre decisions, a aprofundir en el coneixement per poder defensar la nostra proposta. Encara que sigui no massa encertada, el procés ens ajudarà a aprendre.

A més, els problemes acostumen a ser multiformes. És a dir, per resoldre’ls hem d’estirar de diferents “calaixos” per trobar les eines que ens poden permetre donar-hi solució. A la vida, els problemes sempre tenen aquesta característica. Però, és clar, a classe estem acostumats a fer calaixos ben separats. Ara fem la matèria A, després la B, després la C. Ara fem el tema 1, després el 2, després el … 5. Ai las! Però resulta que molt sovint, per resoldre un problema necessitemproblemes_2 coneixements de la matèria A, de la B, de la … M, del tema 2, del 5 i del 8, a més d’allò que hem sentit per la televisió, d’una cosa que un dia ens van dir i d’un article que per casualitat varem llegir mentre ens esperàvem a cal dentista.

De què serviria acumular coneixements, si fóssim incapaços de resoldre els problemes? Penseu que les empreses ens contractaran per fer discursos o per resoldre problemes? És imprescindible anar sumant coneixements, però encara ho és més saber aplicar-los resolent qüestions a vegades complexes, d’aquelles que fan pensar, que exigeixen el nostre temps, el nostre esforç i … també els nostres coneixements. Per cert, us agrada resoldre problemes? No heu experimentat mai que quan aconseguiu entendre una cosa que no enteníeu, i això us ha servit per resoldre alguna qüestió, aquell coneixement us queda per sempre? I què me’n dieu de la satisfacció d’haver aconseguit trobar una bona solució a un tema d’aquells peluts? 

Aquest camí ens portarà a aprendre de veritat i també a aprovar les matèries. Altres camins més planers, ens poden portar (a vegades) a aprovar sense haver après. Però inevitablement a la vida i a la feina, haurem de resoldre problemes contínuament. Val la pena estar ben preparat.

Advertisements

3 thoughts on “Resoldre problemes

    Lluís said:
    16 Març 2013 a les 1:19 AM

    Ja pots tenir molts estudis que si no ets capaç de resoldre problemes, tindràs un gran problema.
    Jo crec que aquesta capacitat només s’adquireix amb l’experiència, i aquesta capacitat cada cop s’està perdent més ja que estem acostumats que els problemes casi que es resolguin sols, o ens donguin la formula per resoldre-la.
    Tan als estudis com a la feina com a la vida es necessitarà resoldre problemes, i es necessitar tenir coratge per equivocar-se ja que és quan t’equivoques es quan n’aprens.
    Un problema que crec que té la meva generació, és la falta de capacitat o necessitat de resoldre problemes.

    M'agrada

    Francesc Brunés responded:
    16 Març 2013 a les 6:04 PM

    M’agrada la teva frase “tenir coratge per equivocar-se”. És ben cert! Sí, és quan t’equivoques que aprens. Tens tota la raó. Aquest curs no s’ha donat l’ocasió, però cursos passats això mateix ho repetia moltes vegades a classe. Cal arriscar, cal tenir valor per equivocar-se i així aprenem. Massa sovint donem prioritat a “la nota”, preferim no arriscar i així … no aprenem. Gràcies pel teu comentari Lluís.

    M'agrada

    César Paredes said:
    16 Març 2013 a les 7:59 PM

    Es verdad lo que dice Lluis hoy en día “carecemos los jóvenes de capacidad o necesidad de resolver problemas”, aunque me quedo mas como lo de necesidad que con lo de capacidad, creemos que las cosas ya se solucionarán por obra de magia o quizás nos la soluciones alguien como hacían nuestros padres cuando eramos pequeños.
    La satisfacción de resolver algún problema por tus medios, es muy satisfactoria como dice el articulo pero me da la impresión de que aunque muchos de los de nuestra generación haya resulto uno o mas problemas de manera correcta alguna vez, igualmente seguimos prefiriendo que nos lo resuelvan los demás, es mas cómodo, menos molesto, cuando no debería ser así y hay otros incluso peor, que sin hacer nada reciben lo que no se merecen e incluso exigen tener cosas sin dar ni hacer nada, es el caso de muchos estudiantes por ejemplo…estos últimos creo que son mas a los que Lluis se refiere, carecen de coraje para equivocarse.

    M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s