Viure i conviure amb el conflicte

Posted on Updated on

conflicteAquesta setmana tenia diverses idees al cap per aquesta nova entrada, però finalment m’he decidit a parlar del conflicte. També a classe parlem sovint del conflicte. A vegades, no només en parlem, també el vivim. És un element comú al món empresarial i al món educatiu. De fet és un element comú a qualsevol lloc on hi hagi convivència de persones. On hi ha vida, hi ha conflicte. La manca de conflicte, és sovint també manca de vitalitat.

A les aules hi ha vida, molta vida. Per això pot aparèixer el conflicte. Entre professor i alumne, pot haver-hi un cert grau de conflicte, especialment punyent en època d’exàmens. Entre l’alumnat, pot aparèixer el conflicte. Joves en tota plenitud vital, de característiques personals, socials i culturals ben diverses, convivint força hores continuades en un entorn regulat, és garantia de conflicte. També entre professorat, no hi manca un cert grau de conflicte. No pensem que a les empreses no existeix conflicte. També allà hi és present, entre empresaris i treballadors, entre els propis treballadors, … El conflicte forma part de la convivència.

El conflicte, és bo? Doncs, personalment considero que no és dolent. La manca de conflicte sovint l’amaga i això, enquista els problemes. Una aparent manca de conflicte, és un estat de guerra que es va coent sota terra. Quan explota, la virulència pot ser esfereïdora. Millor que el conflicte vagi aflorant, ara aquí, ara allà, de mica en mica. El conflicte pot ser una oportunitat de créixer en les relacions personals i col·lectives, si el sabem aprofitar per iniciar un diàleg difícil, però necessari.  El conflicte l’hem d’aprofitar sempre per millorar. Millorar una cosa que no va prou bé, millorar les relacions, millorar l’equip, millorar un projecte, … sempre per millorar. Es clar que, com podem millorar quan hi ha conflicte? Si no som capaços de fer-ho sols, potser necessitarem un mediador, algú que ens hi ajudi. Els centresconflicte2 educatius i les empreses, sempre disposen de persones adequades per a aquesta finalitat. El conflicte estarà resolt quan haguem fet un pas endavant, sinó només serà un fràgil exercici de tolerància.

Sou dels que encara resolen els conflictes a plantofades? Això ho ha fet la humanitat al llarg de tota la història, a vegades amb conseqüències dramàtiques. Però, som al segle XXI. Voleu dir que amb tants anys encara no n’hem après? Plantejar el conflicte en termes de vencedors i vençuts és absurd, perquè quan el conflicte és només enfrontament, només hi ha vençuts. Quan el conflicte només serveix per sembrar d’odi, de rancúnia i d’hostilitat el nostre cor i les nostres relacions, qui pot dir que hi surt guanyant? A qui serveix?  Podem conviure, hem de conviure, amb el conflicte, però no podem conviure amb l’odi. Coneixeu alguna persona que sigui feliç odiant?

Però … i vosaltres, què en penseu del conflicte?

Anuncis

4 thoughts on “Viure i conviure amb el conflicte

    César Paredes said:
    25 gener 2013 a les 10:37 PM

    Naturalmente si el conflicto se convierte en odio y se llega mas allá de una discusión entonces no será bueno incluso sino se llega a las manos, si estas discusiones son frecuentes y nunca se solucionan o se llega a un acuerdo tampoco es bueno. Ahora bien, si se habla de un conflicto mas leve, viene bastante bien no solo para el ámbito personal, sino también dentro de una empresa.

    Considero que si existe conflicto dentro de una empresa ya sea encargado-empleado, empleado-jefe, encargado-jefe, etc, sobre temas de producción, logística entre otros, sera una muy buena señal, porque habrá una comunicación real, discusiones del tipo “y porque no lo hacemos o así? o “porque no hacemos antes esto que se necesita para….” en fin, lo que sería expresiones de ideas por una parte y desacuerdos por el otro pero esto simbolizará un verdadero interés por mejorar la empresa y no lo típico que es: ahora haremos esto y después lo otro, (todo muy protocolario), haciendo las cosas por hacerlas.

    M'agrada

    Luz said:
    27 gener 2013 a les 11:58 PM

    queria resaltar que estoy de acuerdo que a veces los conflictos son oportunidades, pero muchas veces, mejor dicho casi siempre( a mi parecer) un conflicto termina muy mal ya que siempre habra una persona que querra salir ganando o simplemente querra tener la razon, pero tambien creo que depende de cada persona. cabe resaltar que hoy vivimos en una sociedad donde un conflicto se puede generar muy facilmente, ya que hoy en dia existen las redes sociales donde se ven muchos casos de conflictos, muchas veces son cosas sin importancia.
    asi mismo estoy de acuerdo con mi compañero cesar ya que si un conflicto se convierte en odio no seria bueno, ya que la persona no llegaria a ser feliz ya que los conflictos superarian su estado de animo, su vida, etc..
    en conclusion como se dice la mejor forma de resolver y aprovechar un conflicto tendria que ser para mejorar, ya sea la relacion, mejorar el trabajo, el equipo, etc

    M'agrada

    narcis sureda said:
    30 gener 2013 a les 6:08 PM

    Molt bona tarda companys, crec que el conflicte pot ser molt positiu ja que ens pot ajudar a pendre decisions, entre varies propostes i arribar a una solució concreta.
    Moltes empreses és conformen amb el que tenen, i quan pasa això un deixa de creixer i de millorar, és en aquí on pot haver el perill de que l’empresa descendeixi, perdent valor i acabi tancant les portes ja que altres empreses l’hauran pasat per devant.

    Com hem dit abans, els conflictes són molt creatius, però sempre que sigui un conflicte amistòs, ja que si és un conflicte d’odi les coses canvien, després el resultat pot ser desestros, ja que tothom treballaria per la seva banda i la comunicació no circularia.

    Devant d’un conflicte quan no s’arriva a un acord moltes vegades és per culpa de l’orgull.

    En definitiva sería important que quant tinguem un conflicte ja sigui amb companys de feina, professors, intentem resoldre el conflicte de la millor manera, intentant arribar a un acord entre les dues parts, sempre amb un respecte.

    M'agrada

    Roser Soria said:
    1 febrer 2013 a les 9:01 AM

    Hola a tothom,
    jo diria que és igual al segle que ens ha tocar viure. Els conflictes han estat, són i estaran presents a voltant de qualsevol èsser viu.
    Més aviat el que hauriem de fer és ensenyar estratègies de com comportar-se davant una situació en concret. Crear cercles dins l’aula, d’amics, de referència, per tal que els conflictes no afecctin només a un nen o nena en concret, fer participar als mestres en aquest cercle.
    Per cert sóc mestra i per mi allò més important és veure els avisos, estar alerta i treballar les estratégies dins i fora de l’aula. És un procés tan natural i tan antic que ja hauriem de saber què i com actuar.
    Animo a tothom a no deixar de costar a tots els nens i nenes conflictives, entre paréntesi, i pensim allò del President: què puc fer jo per millorar aquesta situació.

    Quant a les empreses crec que és un altre tema , també extens i que sovint, malaurdament porta a abusos de poder i maltractament psicològic. “El poder és tan dolent en algunes mans”

    Roser

    M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s