Decidir

Posted on Updated on

Darrerament es parla molt del dret a decidir. Però no és en aquest sentit que en vull parlar. Ben segur que les persones i els pobles tenim dret a decidir què volem fer. Som lliures de decidir. Bé, lliures però sempre amb limitacions. Mai ho som del tot. Però no ens emboliquem …

Prendre decisions és una de les principals funcions de la Direcció de les empreses i de tot tipus d’organitzacions. També nosaltres prenem decisions en la nostra vida i també com a consumidors, decidim si comprem una cosa o una altra, una marca o una altra o bé, no comprem res. Decidir és sens dubte un procés complex. I si ens equivoquem? Quines conseqüències tindrà? En el món empresarial, l’èxit o el fracàs de l’empresa depèn bàsicament de l’encert en la presa de decisions. Decidir és sempre una responsabilitat. Per això hi ha persones que intenten eludir-la i s’estimen més que d’altres decideixin per ells. “Ho he fet així perquè m’ho ha manat el meu cap”. Punt i final. Fora responsabilitats. Però … algú ha de decidir.

Qui decideix és el protagonista, el constructor de l’empresa, el creador, qui pren les iniciatives, … La resta, simplement segueixen el camí com xaiets seguint al pastor. Ara toca això, ara toca allò. I, anar fent. No ens compliquem la vida. Ja s’ho faran.

Quan hem de decidir utilitzem la nostra intuïció, la nostra experiència i, com hem treballat a classe, també podem ajudar-nos d’alguns mètodes “científics” a l’hora de prendre decisions. Però, al cap i a la fi, haurem de ser nosaltres, les persones, qui acabem decidint. No hi ha màquines que puguin decidir. Afortunadament!

Sou dels que us agrada decidir? Sou dels que més aviat us arronseu? Quan treballeu en una empresa, us agradaria tenir responsabilitats i haver de prendre decisions? o preferiu que algú decideixi per vosaltres? Us costa decidir-vos? Quines característiques creieu que ha de tenir una persona que es veu obligat a prendre decisions en l’àmbit empresarial?

Espero que decidiu, dir-hi la vostra. L’intercanvi d’idees sempre resulta positiu.

Anuncis

6 thoughts on “Decidir

    César Paredes said:
    16 Novembre 2012 a les 10:32 PM

    Creo que el tomar decisiones depende mas de las importancia de una situación concreta, que la del carácter de una persona en si, que también! Es decir habrán personas emprendedoras, firmes, autoritarias y que siempre querrán tomar las riendas de cada situación, personas con un gran carácter, una persona líder!
    Pero opino que también pueden desempeñar este papel personas con un carácter “intermedio” por decirlo de alguna manera, si se tratase de una situación en la que has de tomar decisiones para una empresa. Sin embargo quizá tomar decisiones menos importantes como donde cenar esta noche con tu pareja y otras cosas no sea algo que decida habitualmente este tipo de personas (que no quiere decir que no decida nunca, todo depende de la importancia que le de a cada circunstancia) y aquí me incluyo.
    Y luego estará el tipo de personas que no tiene iniciativa, y mucho menos carácter, aquella persona siempre tímida y callada que seguramente tiene miles de ideas pero no las expresa por temor.

    En conclusión podría atreverme a decir que incluso desempeñaría mejor la toma de decisiones una persona con un carácter “intermedio” (como lo he clasificado yo) que no una líder, ya que muchas veces este tipo de personas lo que hacen es incomodar o hacer sentir menos a las personas de menor cargo inconscientemente, aveces pueden dar una impresión demasiado autoritaria y de pocos amigos, aunque no sea cierto.

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      17 Novembre 2012 a les 11:52 AM

      Gràcies César per les teves aportacions. Deixa’m matisar una mica la teva visió del líder. Actualment la direcció de l’empresa té molt de lideratge. Però si un líder provoca les sensacions que descrius, possiblement és que el seu lideratge s’ha de posar en dubte. T’enumero les característiques que la revista Emprendedores va publicar sobre un líder: Paciència, Afabilitat, Humilitat, Respecte, Generositat, Indulgència, Honradesa i Compromís. Jo hi afegiria que actualment el lideratge ha de tenir també una vesant col·lectiva, és a dir, de treball en equip.

      M'agrada

        César Paredes said:
        18 Novembre 2012 a les 10:16 PM

        Gracias!, tomo nota.

        M'agrada

    Samuel said:
    17 Novembre 2012 a les 7:55 PM

    Sincerament crec que sóc una persona a qui no li fa por prendre decisions, és més, m’agrada decidir. Altre cosa es que ho faci sempre, ja que crec que la presa de decisions està directament relacionada amb la repercussió que aquesta pugui provocar en un mateix.
    També crec però, que sovint un ha de saber quan no li toca decidir, no sempre es pot fer el que un vol, sempre s’ha d’avaluar la situació que tenim al davant. Tot i això, no vol dir que haguem d’adoptar el paper de xaiets, podem influir en la decisió d’una manera consensuada, on la resta de persones implicades hi estiguin d’acord.
    Per exemple: si he d’anar a sopar amb la xicota, a mi m’és igual on menjar sempre que estigui amb ella. En canvi ella necessita un entorn que la faci sentir còmode. Per tant, el que fem és que ella proposa els llocs on creu que estarà més a gust, i d’aquests triem l’opció que ens faci sentir bé a tots dos.
    En l’àmbit professional les decisions sovint han de ser presses amb fermesa i depenent de l’àmbit laboral, pot ser que calgui prendre decisions de manera ràpida. Aquí decidiré en funció de la categoria que ocupi, si tinc superiors que no em deixen decidir, no podré fer-ho, però si em donessin l’oportunitat de fer-ho, ho faria sense dubtar-ho ni un segon.

    M'agrada

    Mohamed Amin said:
    18 Novembre 2012 a les 2:09 PM

    Prendre decisions és ser valent perquè t’arrisques a fallar. Hi ha un refrany que diu “el cementerio esta lleno de valientes”, aquest, es clar, els hi agrada a aquells “xaiets” que no volen tenir responsabilitats importants per les quals hauran de respondre.

    Un exemple de prendre decisions i ser líder és Guardiola, un home que va prendre decisions que l’han portat a l’èxit esportiu, decisions (esportives sempre) que moltes vegades molts no compartien però que (amb sort o no) li van donar resultat, i que compleix amb moltes de les característiques que en Francesc ens ha citat de la revista Emprendedores.

    Prendre decisions és important, i hem de triar entre ser importants o simplement no ser-hi, perquè, a vegades, qui no les pren, és com s’hi no hi sigues.

    Per tant, decidim, som valents, o ens conformem només amb viure?

    M'agrada

    Lluís said:
    24 Novembre 2012 a les 2:12 AM

    Una persona que pren decisions ha de ser molt forta psicològicament i amb molta seguretat en ell mateix, aquests dos aspectes són essencials però és molt fàcil dir-ho hi poc tenir-ho.
    També serà molt important la confiança que tinguis dels teus aliats ja que igual que amb els entrenadors de futbol si confien amb tu provocarà que inconscientment tu confiïs més amb tu mateix i després la psicologia de cadascú per aguantar moments incerts i d’altra pressió és un factor que ja és comença a percebre des de la infància i que poc podem millorar o empitjorar.
    En definitiva crec que prendre decisions no és gens fàcil sobretot quan de les teves decisions tindran conseqüències a altres persones.
    A mi personalment si que m’agrada a prendre decisions i sobretot decisions espontànies i que un cop les prenc les segueixo passi el que passi tot i que molts de cops si hagués rumiat més no m’hagués equivocat tant, espero que amb els anys l’experiència faci que cada cop m’equivoqui menys tot i que “QUI NO ARRIESGA NO GUANYA!!

    M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s