Quina vida!

Posted on Updated on

El màrqueting estudia bé al consumidor. Ho vol saber tot d’ell! Tots prenem una gran quantitat de decisions de compra (o de “no compra”) al llar d’una jornada. La forma com ho fem, sovint és incomprensible, a vegades, fins i tot, per a nosaltres mateixos. Hi ha un munt de factors que influeixen sobre les nostres decisions de compra: factors culturals, socials i personals.

Tots vivim la nostra vida. I … quina vida! Cadascú la seva, única i irrepetible. Quina sort! Una vida, amb un determinat estil. Cadascú el seu. El màrqueting també té en compte els diferents estils de vida de les persones. Interessa identificar grups de persones que tenen preferències, gustos i necessitats semblants. L’esforç de màrqueting serà més efectiu si encertem a fer arribar el missatge als destinataris més adequats, aquells que poden tenir una resposta més favorable.

Una vida per a consumir. Al llarg de la vida, quantes coses necessitem? quantes coses comprem? quantes comprem i no necessitem? El consum és necessari. Quan més consumim, més feina tindran les empreses que hauran de fabricar els productes. Més llocs de treball crearan. La gent tindrà més feina, per tant més ingressos. I així … podrà consumir més. Fins on ha d’arribar aquesta espiral? I quan tot s’ensorra, com ara?

Comprar és una manera de ser més feliç? Perquè comprem coses que, de fet, no necessitem? Què o qui ens crea unes necessitats que en realitat no ho són? Les persones som sers racionals, com és que en aquest terreny, actual sovint de forma poc racional? No serà que necessitem sentir-nos bé, ser feliços, i per això comprem i tenim coses, però … no acabem de ser prou feliços. Perquè?

Com hi juga el màrqueting en aquest terreny? I nosaltres, consumidors, no tenim res a dir? Estem indefensos davant una espècia de “mà negra” que ens manipula?

Com ho veieu els joves tot això?

Anuncis

6 thoughts on “Quina vida!

    Pedro García Troya said:
    9 Novembre 2012 a les 11:36 PM

    En el meu punt de vista, el marketing treballa pels interessos de les empreses i la seva feina és fer-nos confondre el que són les nostres necessitats i el que són els nostres desitjos tal que consumim. Quan erem petits i vèiem una joguina anunciada a la televisió sentíem la necessitat de tenir-la (sobretot al nadal quan els pares cedien a les nostres peticions). A mesura que madurem i sabem com costa aconseguir i mantenir els diners sembla que tenim més seny (però encara ens queda…). Crec que els joves tenim aquesta sensació de “ho vull (o ho necessito) però no m’ho puc permitir”. I no només els joves… Som esclaus del capitalisme, amb tots els seus beneficis i inconvenients. Amb tot el marketing que ens rodeja ens costa molt tenir seny a l’hora de consumir. En època de crisi sentim ganes d’apagar el televisor abans que no veure l’anunci de tot de productes que “podríem arribar a necessitar…” sembla que si no els coneixem ja no els necessitem (quina cosa…). Però, a tot això, resulta que quan més consumim més bé funciona la nostra econòmia i encara ens podem permetre tenir més “necessitats”. Mai no aprendrem…vivim en aquest núvol constant, amb els seus altibaixos, el nostre estil de vida, hi estem ben empapats: el capitalisme.

    M'agrada

    César Paredes said:
    10 Novembre 2012 a les 11:49 AM

    Hoy en día la gran mayoría de personas compra cosas que en realidad no necesita, muchas de ellas son caras pero dan un cierto nivel de prestigio y estatus frente a la sociedad, quitando de en medio las compras de primera necesidad como los alimentos y vestimenta necesaria (nada ostentoso ni de primeras marcas), creo que todo lo demás es comprar por la influencia que tiene hoy en día la sociedad sobre cada una de las personas.

    A esto hay que comentar que todo esto es gracias creo yo, a las fuertes campañas publicitarias que se ha venido haciendo en los últimos años, porque como bien se comento en clases, antiguamente, nadie iba al gimnasio, y muy poca gente gastaba excesivamente en productos innecesarios o de lujo, hoy en día hay muchos gimnasios y la mayoría están siempre llenos de gente, y se hacen consumos por ejemplo, de coches de gama alta como un porche, audi, etc, pudiendo comprar un seat, renault, etc.

    Considero que consumir es una manera de ser feliz pero solo pasajera, muy bien ilustrado lo tenemos en series o películas donde transmiten aquella imagen en la que si se esta deprimido lo mejor es irse de compras, ya que te distraes y consigues algo que no tienes para hacerte “olvidar” aquello que te deprimía…por tanto si que hace feliz, pero al final es solo algo temporal, las compras jamas harán olvidar un problema real y personal en una persona normal.

    También estan las campañas publicitarias persuasivas! “Aquel tiene este producto que es muy bueno y tal, pero a salido una marca mejor por la tele donde se ve a CR7, casillas, etc que además es mejor son mas vistosos, etc, por tanto comprare mejor esta nueva marca” TODAS estas luchas publicitarias por innovar siempre algo nuevo, hace que las personas consumamos continuamente sin tener una necesidad real del producto.

    M'agrada

    Samuel said:
    10 Novembre 2012 a les 1:08 PM

    Bé, és evident que el consum és un elmenent necessari per l’evolució de la societat i la tecnologia, per així crear innovacions en mètodes que es desfassen, estalviar-nos feines feixugues. A més, el consum és un estímul positiu per a nosaltres, ja que molts cops hem de fer sacrificir per poder adquirir un bé o un producte, i en el camí per aconseguir-ho ens dotem de més experiència, més capacitat de raonament i una visió d’esfoç per arribar al nostre objectiu.
    Ara, és necessari tot el que consumim? ho valorem? sabem l’esfoç que implica?, jo crec que no, penso que darrerament el consum ha agafat un rol ben diferent, ja no es consumeix per la necessitat nostra propiament dita, sino que ho fem perquè els altres ens admirin, acceptin, o ens deixin simplement comunicar-nos amb ells. Per què en el fons consumir grans productes és una manera de cridar l’atenció dels altres, encara que aquesta sigui tan sols una atenció solsament interessada, i és que en resum el que busca la societat, és ser escoltada.
    És per això que moltes vegades per moltes coses que tinguem no som feliços, perquè sovint necessitem la cosa més sencilla del món, comunicar-nos.

    M'agrada

    narcis sureda said:
    13 Novembre 2012 a les 8:36 PM

    Durant el dia ens arriben milers de missatges que com es evident no els captem tots.
    Estem emboltats de públicitat, ja sigui per mitjà de la TV, de la ràdio, i fins i tot només en sortir de casa ens trobarem en tot moment amb aquests missatges. Tot això influiex directament a la societat.

    Podriem dir que estem manipulats per les empreses, i la gran majoria de persones necessita comprar per sentir-se feliços.
    Algunes persones estalvien en coses vitals per poder tenir-ne d’altres com un gran cotxe, una gran casa,etc Però jo en aquesta gent els formolaria una pregunta: realment sou feliços? Segurament la majoria d’aquestes persones és senten feliçes per demostrar i lluir a les damès persones el que tenen, per diversos motius, algunes segurement per sentir-se superiors els altres, algunes altres per poder ser acceptats en un determinat grup. Però la pura realitat d’aquest públic esque no són feliços del tot, ja que hi han altres coses molt més importants com la salud, tenir un plat a taula cada dia, etc.

    Un gran exemple de la compra de productes inecesaris és produeixen per nadal. La gent ja no fa nadal per questió religiosa, sino que la gent només pensa en regalar i consumir.

    Ens podem fixar que avui dia els nens van ben tips de joguets. Sería bo que per aquest nadal ens fixessim amb el comportament del nens quan els regalem alguna cosa, la majoria no en faran cas. Tot això és culpa de nosaltres ja que no els hem ensenyat a valorar les coses, i en comptes de donal-si un minim de regals, els pares i familiars els donen el màxim de regals possibles i escla el nen acaba atavalat. Tot això provoca que la juventud d’avui dia no velori res.
    Abans un nen només li regalaben una pilota i era el més feliç del món.
    Podriem dir que per aquest motiu avui en dia no estem mai satisfets del que consumim i sempre volem més i més.

    Seria important que la societat és pares a pensar en comprar el mínim i així les coses és veloraran molt més.

    M'agrada

    Lluís said:
    15 Novembre 2012 a les 1:40 AM

    Jo crec que el consumidor d’avui amb el de fa 20 anys enrere no s’assemblen en res i la gran culpa d’això és el màrqueting.

    La majoria de persones actualment compra per satisfer desitjos innecessaris per a la vida humana.
    Gelosies, experiències, exclusivitat, modes, hàbits… tot això ho ha creat el màrqueting, és per això quan parlem que el màrqueting crea necessitats inexistents!

    El màrqueting et fa creure que si tu no posseeixes el mateix que el veí no estàs al seu nivell perquè ell és una persona amb capacitats per estar a la moda i tu no.
    Això passa tan amb cotxes, roba, tecnologia, xarxes socials… AMB TOT!

    Aquesta tendència crec que anirà canviant amb el pas del temps i que de la manera que actualment la majoria de tendències, modes i hàbits en general de consumisme són seguits o intentats seguir per la majoria de població de aquí a uns anys la meitat de la població deixarà de competir amb l’altre perquè els hi serà impossible comprar-se un mòbil nou de 700 euros cada any només perquè el del veí ja se l’hagi comprat.

    Un bon exemple són totes aquelles noies que només compren la roba “que està de moda” i deixant de banda la seva capacitat de decisió sobre quin elles veuen més macos o adients, només pensen en comprar-se roba perquè la gent quan les vegi pensin: -mira aquesta com va a la moda! segur que té diners i un estatus social alt!.

    Crec que si el màrqueting no hagués existit la crisi econòmica actual que hi ha actualment en aquest país ara NO existiria.

    M'agrada

      Francesc Brunés responded:
      15 Novembre 2012 a les 9:41 PM

      Home Lluís, dispares sempre en la mateixa direcció. Sóc força crític amb el màrqueting, però culpar-lo de tots els mals que patim em sembla excessiu. Se’n podria parlar molt d’això, però només et suggereixo un parell de camins alternatius que crec que també poden explicar part del consum desenfrenat:
      1 – Fora de nosaltres: les targetes de crèdit, el crèdit fàcil, un nivell d’ingressos artificialment alt, …
      2 – Dins de nosaltres: egoisme, cultura del tenir, ambició desmesurada, …

      M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s