Anar fent camí

Posted on Updated on

Hem superat la primera setmana de classes. Bé, això és només el principi. Camí ampla, pendents suaus i paisatge obert. Bon clima. Sense tempestes. Sempre aconsello en aquestes circumstàncies, fer un esforç inicial i mirar de col·locar-se de cop al cim de la muntanya. És a dir, interessar-se fort des del principi per la matèria d’estudi. Des d’allà, les coses es veuen millor. És pot anar caminant pel carener de la muntanya i tot es fa més fàcil. D’altra manera, ens pot passar que el camí comenci a fer pujada, arribin les tempestes i … tot sigui més feixuc. Bé, sort que els consells, només són això: consells.

Aquesta setmana ja han anat sortint temes que poden provocar algunes preguntes. Amant de les preguntes i de les frases   per a pensar que sóc, i un xic provocador, en deixo anar unes quantes, a veure si són capaces de provocar respostes agosarades (o no).

  • La figura de l’empresari: sempre controvertida. De veritat és necessària? Per què? Si no s’embutxaquessin tants diners, n’hi hauria més pels treballadors, pobres … De fet, ells només manen i tampoc fan gaire res. És molt còmode això de fer d’empresari, m’hi podria dedicar.
  • Els impostos: No parem de pagar impostos, tot plegat perquè un grapat de polítics puguin viure com a reis i, si poden, emportar-se’n alguns d’amagat. La pressió fiscal aquí a Espanya és insuportable, per això hi ha tanta gent que mira de fer trampa i no pagar impostos. Està bé, són espavilats.
  • El màrqueting: S’esforça en crear necessitats allà on no n’hi han i és clar, llavors la gent vinga consumir i consumir, i … així ens va. Ens podríem plantejar de prohibir-lo o almenys limitar-ne molt les seves possibilitats. Les empreses només volen vendre, i ens col·loquen els productes amb embut.

La pilota està al vostre teulat. A veure qui la diu més grossa!

Anuncis

8 thoughts on “Anar fent camí

    Manel said:
    23 Setembre 2012 a les 2:45 PM

    Jo crec que tant els empresaris com els impostos i el màrqueting són, no només necessaris, sinó que són imprescindibles.

    – Sense els empresaris hi hauria molta gent sense rumb, sense un camí que seguir. Gent que no té l’empenta ni és tan emprenadora com ells i que necessita d’algú que hagi trobat un camí on poder-s’hi adherir.

    – Sense els impostos no tindriem ni l’estat del benestar (tot i que pagar igual se l’estan carregant), ni bones infraestructures (bé, aixó tampoc podem dir que ho tenim aquí, a Madrid van sobrats). Bé, pensant en calent podriem dir que no serveixen per res, almenys aquí Cataunya. Però, tenim seny i som conscients que hi han de ser.

    – Amb el màrqueting l’empresari busca trobar les exigències del client per intentar satsifer-es i el client busca la satisfecció en un producte que pot comparar al mercat abans de comprar. No crec que s’hagi de limitar.

    M'agrada

    Max said:
    23 Setembre 2012 a les 2:51 PM

    De moment nomes comentaré la primera qüestió, la dels empresaris:

    Sense anomenar als polítics i als empresaris de torn que no fan gaire be res (no entraré en detalls qui ho es o no) això de que es digui que el empresari nomes manen… be, si es tan fàcil, per que estem treballant per pocs diners en feines que potser no ens agraden?, si tan fàcil es diu que es, fes-te’n empresari!

    Per poder arribar a ser un “jefe” has hagut de treballar molt, a mes de estudiar aquella matèria en que treballes. Això no es arribar i apa, a guanyar 2000€ al mes, no senyor, tot te un procés i ningú pot arribar al final sense fer res (sempre hi ha excepcions)

    La gents que nomes te aquest arguments per criticar als empresaris potser tenen una mica d’enveja, una cosa típica de aquest país. Si algú guanya mes diners que tu, i te un treball millor, segur que li han regalat tot, o a tingut sort, o es fill d’algun gran empresari, etc.

    La imatge dels empresaris esta bastant feta malbé perquè a vegades surten noticies de empresaris corruptes, i per tant, si n’hi a de corruptes, vol dir que tot son corruptes (quin mal fa la generalització…).

    M'agrada

    Pedro García Troya said:
    23 Setembre 2012 a les 7:19 PM

    Jo comentaré els impostos ja que ho acabem de treballar a classe. Tot i que el sistema polític Español no passa per la seva millor època… ara mateix no es podria dir que tenim els millors polítics però això és un debat al que no hi entraré gaire.

    Els impostos no serveixen per pagar el sou dels polítics només, sinó que serveixen per mantenir els serveis dels que gaudim dia a dia, sanitat, educació, transport públics, instal·lacions públiques…etc que coneixem com a estat del benestar. La pressió fiscal a Espanya no és alta en comparació als altres països de la unió, no obstant el nostre nivell d’adquisició és més baix pel que potser ens costa una mica més pagar-los (i més en època de crisi ja que hi ha famílies amb molt pocs o cap ingressos). No obstant si volem seguir tenint un estat del benestar acceptable més ens val que deixem de fer trampes i amagatalls. Siguem un estat més estricte en quant a vigilar aquest aspecte, llavors si que serem uns espavilats, en el bon sentit de la paraula.

    M'agrada

      Clara Ortega said:
      24 Setembre 2012 a les 6:42 PM

      en pedro té tota la raó, només cal veure els impostos que van de catalunya a espanya, per aquet simple fet i molts altres volem la independència i demà i demà passat es convoquen juntes amb en Mas per decidir si es fan vots o no, en difinitiva no és el fet de ser espavilat sinò de ser uns lladres!

      M'agrada

        Francesc Brunés responded:
        25 Setembre 2012 a les 8:34 AM

        El que planteges Clara no és una qüestió fiscal, sinó política. És a dir, a Catalunya paguem els mateixos tipus impositius que a la resta d’Espanya, el que passa és que es recapta a Catalunya va a parar a l’Estat central que després distribueix a les diferents comunitats autònomes segons un sistema establert, que afavoreix a algunes comunitats i en perjudica d’altres (entre elles Catalunya). En canvi el País Basc està exclòs d’aquest sistema. Però això és una qüestió política, no fiscal.

        M'agrada

    Lorena Rodríguez said:
    23 Setembre 2012 a les 8:05 PM

    La veritat és que estic bastant d’acord amb les opinions dels meus companys Manel i Max.

    Els empresaris han d’existir, està clar que sí, potser si fós tan fàcil tothom seria empresari, ja que des del meu punt de vista iniciar un negoci no és bufar i fer ampolles. Tothom ho pot fer, sí, però no tothom ho pot fer bé.
    A més a més tal i com diu en Max, no a tothom li regalen el lloc de treball que ocupa, tenir una bona feina i un bon sou requereix un esforç i una evolució d’aquí que les responsabilitats i les habilitats vagin en relació amb el sou. Crec que sí, que hi ha molta gent que té una feina que no sap fer o no fa bé, però sigui per la circumstància que sigui si han arribat al capdemunt nosaltres també podem arribar-hi.

    Sobre els impostos crec que són necessàris però crec que s’hauria de filar molt més prim alhora de triar les quantitats que paguen les persones.

    El màrqueting no s’ha de limitar, crec que sovint el consumidor no toca de peus a terra. Està clar que els empresaris volen vendre i si segueixen bones estratègies de màrqueting probablement ho aconsegueixin, però una cosa és sagrada, el màrqueting no és el que compra els productes, incita a vendre’ls i els que fan el pas final són els consumidors.
    Jo com a consumidora trobo que sóc difícil de convèncer per comprar un producte perquè m’ho estudio molt abans de comprar independentment de quin sigui el cost del producte que m’están oferint. Crec que hi ha molt de consumidor desinformat i amb poca consciència i moltes ganes de buidar la butxaca i això evidentment beneficia a les empreses.

    Com a professional de la comunicació i el màrqueting que vull ser, no m’interessa de cap manera que es limiti el màrqueting.

    M'agrada

    Mohamed said:
    26 Setembre 2012 a les 7:46 PM

    Crec que pregunta si cal la figura d’un empresari seria el mateix que pregunta si cal un capital per a l’empresa. La resposta esta ben clara. En el tipus d’economia que tenim, no es pot iniciar ni obrir un empresa amb només idees, es necesita un capital i qui l’aporta és el Sr. empresari, (no en tots els casos es així, però si en la majoria) que fa de Sr. jefe i Sr. “manda más”.

    Els impostos “mas de lo mismo”. És veritat hi ha molt de lladre però perque el sistema polític que tenim és el que és, i les lleis fiscals tenen l’objectiu directe de fer més ric el que ho és i més pobre al pobre.

    El màrqueting neix amb el sistema económic existent, el capitalisme que provoca el consumisme exagerat que tan fa enfadar als ecologistes.

    Crec que tot és qüestió de sistemes: polítics, fiscals, económics…..la pregunta és, són els adequats aquests sistemes?

    M'agrada

    Samuel said:
    27 Octubre 2012 a les 12:49 AM

    -La figura de l’empresari, indispensable, segons la meva opinió. Ara bé, no amb la imatge que sol envair l’individu, com a un home que ho té tot fet, que no fa res que només esta assegut pensant com guanyar més diners, bàsicament perquè pensar una manera de guanyar més diners no ésno estar fent res, crec que rendibilitzar les teves inversions per aconseguir més benefici no és tan fàcil i segurament que a més d’un ens agradaria saber com fer-ho, un altre tema és que la manera d’aconseguir-los sigui legal o no que aquí si que no m’hi ficaré.

    -Els impostos en sí no són el problema, el problema arriba quan els impostos són massa elevats respecte de les rendes del habitants del país, perquè si jo guanyes 30.000 euros l’any, no em faria res pagar uns impostos de 6.000 euros si els meus fills han de tenir una educació i una sanitat dignes, ara si guanyo 12.000 euros l’any que és el que sembla que està passant aquest país ja costa més de pagar-los i més veient que tot i això no estàn servint per res, perquè l’únic que fan és retallar (potser haurien de pensar com un empresari i treure més rendiment als impostos, per beneficiar al poble i no a ells, tot sigui dit).

    -El màrqueting, tema complicat… per què s’hauria de prohibir ? han de ser els consumidors qui es parin a pensar que és el que realment necessiten, al cap hi a la fi, la a decisió de consumir és només teva. Així que més que prohibir el màrqueting, el que potser si que ens hauriem de plantejar és ajudar a la societat a pensar que és el que realment els importa i a que no es deixin guiar només per la marea que no sempre et portarà a bon port.

    M'agrada

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s